A Terrassa es viuen les conseqüències socials de la crisi de la mateixa forma dramàtica que a Sabadell. Però Terrassa és molt, molt, molt, molt diferent que Sabadell, no fotem! D’entrada a Terrassa hi ha una catedral i un bisbe i a Sabadell no, gràcies a Déu.
A Terrassa als darrers anys han tingut un govern sensat fonamentat en un pacte entre el PSC i ICV. Allí hi ha un PSC ‘normal’ que ha conduit raonablement la ciutat. Han fet govern quasi sempre amb ICV, una força política que als darrers anys ha dirigit les polítiques socials i en alguns casos ha estat capdavantera en la innovació i agosarament polític per fer front als aspectes més brutals de la crisi en la vida dels terrassencs: habitatge, bancs, etc.
Tot i això, tot i que Terrassa i el PSC no ha patit el cas Mercuri i que no viuen una crisi institucional, allí una bona part de l’esquerra s’ha posat d’acord. ICV, EUiA, Podem, PC (Procés Constituent) i Guanyem Terrassa, han arribat a la conclusió que es necessitava fer un gran esforç de confluència i han creat Terrassa en comú. A la bona trajectòria de gestió municipal d’ICV s’hi sumen les emergents forces polítiques que han generat il·lusió però que saben que encara ho tenen tot per demostrar.
A la generositat d’uns s’hi ha sumat la sensatesa dels nous que saben que no és tan fàcil gestionar un ajuntament. A més una cosa és intentar posar en pràctica elements de radicalitat democràtica més propis de radicaux de gauche, que és el que avui es proposa com si fos una gran innovació, que no pas intentar que els ajuntaments facin polítiques més esquerranoses.
Quin marge tenen els ajuntaments per fer polítiques d’esquerres? Aquesta és una resposta que caldrà donar als propers mesos. Uns hauran d’acceptar que es pot fer més, altres que la batalla municipal no és l’adequada per tombar la Troica. En fi la història està per construir-se.
Tornem a Sabadell. Aquí fins ara tots els intents de confluència han fracassat. Però és evident que si bé la CUP i l’Entesa han fet un procés lloable creant la Crida, els altres ho han fet molt malament. Sabadell Guanyarà porta quatre mesos instant a crear una candidatura ciutadana amb ICV, EUiA i Podem (PC en assemblea va anunciar sensatament que no es pronuncia) i sembla que aquesta setmana és la decisiva. Qui cregui que esperant al darrer moment tindrà avantatge s’equivoca, s’han perdut quatre mesos per parlar amb els 25.000 votants que voldrien votar Sabadell en comú. Estem a punt de fer un fiasco i de passada un fiasco a la ciutat de conseqüències il·limitades o d’assaltar els cels. Ves que amb tantes disputes el guanyador no sigui l’Ayuso. Tic, tac, tic, tac.
One Comment