ARTICLE D’OPINIÓ
Josep Alberich, president de Via Vallès
Un cop retornada la normalitat a les carreteres del país després de la nevada i passades les onades de queixes (algunes amb raó i d’altres potser no tant) i les sobreexposicions (no hi havien notícies més cridaneres aquests dies?) per part dels mitjans de comunicació, proposo una reflexió: la relativa o poca afectació als mitjans de transport ferroviari respecte a la gran afectació en les vies de transport viari.
Tot i tenint en compte que en algunes línies no tenen prou inversió en manteniment, no s’han vist massa o gens afectades per la nevada i per tant el servei ha continuat. No ha passat el mateix en la disponibilitat de molts kilòmetres de carreteres i autopistes. En països més freds que el nostre saben perfectament que és molt més barat mantenir una línia fèrria en servei que una de viària en períodes d’inclemències del temps.
Actualment en el Vallès (els Vallesos) l’ús del transport públic en la mobilitat obligada (per treball, per estudis, per anar a centres administratius, hospitalaris…) encara és baix sobretot en desplaçaments transversals per la plana del Vallès, no així en el cas de desplaçaments a o de Barcelona. La raó principal és que l’oferta no radial és molt baixa i en l’àmbit ferroviari quasi nul, amb excepció de R7 i R8 amb poca oferta avui de combois. Les dades diuen que més del 70 per cent de l’ocupació de B30/AP7 és deu a tràfic local (tots sabem com estan a hores punta).
Si la mobilitat obligada és pogués realitzar en major proporció amb tren les afectacions a les persones per inclemències del temps (neu, vent, tempestes,…) serien molt menors amb el conseqüent estalvi de pèrdues de temps i menor estrès en la ciutadania.
Molts hem viatjat a capitals europees i hem lloat els “magnífics” metros i trens de rodalies, per cert molt més cars que a casa nostra. Em pregunto perquè no ens plantegem usar més sovint aquí el tren. Els nostres transports ferroviaris al Vallès no estan gens malament (segur que poden i han de millorar). Observo massa vegades (i no és una estadística científica) que les persones més crítiques amb el transport públic no en són habitualment usuàries.
Cal doncs, al meu parer, que la societat i els nostres administradors públics, fem més cas al tren que a l’automòbil. El ciutadà fer més ús dels trens disponibles, ja que alhora generaria més demanda que és també una forma de pressionar als poders públics perquè facin més cas al transport ferroviari, vist que d’ells en surten pocs projectes.
