Albert Rivera

Opinió de Josep Asensio: ‘Ciudadanos (abans Ciutadans) o la tornada del lerrouxisme’

Molt poc ha trigat Albert(o) Rivera en renunciar als seus pobres postulats catalans, que no catalanistes, esborrant de la pàgina web l’opció en llengua catalana. Els atacs provinents del PP estatal han provocat aquesta decisió que els deixa orfes de llengua, de cultura i de intel·ligència. De fet, mai no se n’havien vanagloriat de la seva catalanitat, més al contrari, amb el seu dubitatiu discurs pretenien convèncer-nos de que lluitaven pel veritable bilingüisme, quan en realitat sempre han recolzat tota mena de polítiques contra el català.

Desnudo, en la campaña catalana del 2006, donde C's irrumpió.
Despullat, a la campanya catalana del 2006, on C’s va irrompre.

Ara Ciutadans ha esdevingut ‘Ciudadanos’ perquè veuen una esquerda en el PP que ells poden aprofitar. Malgrat el seu populisme, el cert és que els desencantats de Rajoy i els seus ja tenen on refugiar-s’hi. No ho dic jo; ho mostren les enquestes que reflecteixen que gairebé un 50 per cent dels antics votants populars es decanten per la nova formació espanyolista, la de l’Alberto Rivera. Més dades: les enquestes a Andalusia li donen cinc diputats, més o menys els mateixos que perd el PP. Actualment al grup liberal del Parlament Europeu, juntament amb UPyD, CiU i PNB, volen defensar idees transversals però el cas és que fins ara només han votat aquelles que la dreta europea ha proposat. Encara més: destacats representants del xenòfob partit Plataforma x Catalunya s’han afiliat darrerament a Ciutadans i tots els militants en bloc a Viladecans. Presumptament de centre, a Catalunya han enfortit la seva presència a barris castellanoparlants amb la finalitat de trencar un consens que ens feia forts com a país, intentant separar-nos per raó de llengua i manipulant tot i més per fer veure a certes persones que són rebutjades per parlar castellà. Si no n’estigués segur no diria que la immersió lingüística portada a terme pels diferents governs catalans ha estat la base de la cohesió social a Catalunya en els últims 30 anys. Fins llavors, els únics bilingües eren els catalans, mentre que als barris de les grans ciutats el català es convertia en un idioma estranger. L’ inici de les classes de català a l’escola pública a la dècada dels 80 va suposar un revulsiu i un recolzament gairebé complet per part de pares i mares que veien que obria unes oportunitats laborals i culturals que fins a llavors no havien tingut.

Ciudadanos vol, a la manera de Lerroux, trencar aquest pacte que ens ha enfortit a tots, amb el fals argument de la discriminació. Tenen ben clar aquell refrany català que diu que “a río revuelto, ganancia de pescadores” i l’apliquen sense escrúpols, buscant casa per casa aquell pobre treballador que guanya una misèria per parlar castellà, desarrelat, i fent-li veure que la seva desgràcia és culpa del catalanisme polític.

Si bé es cert que el nacionalisme català ha anat modelant-se paulatinament per esdevenir independentista, la qual cosa ha estat un bàlsam per a l’Alberto Rivera, no és menys cert que el discurs ‘ciutadà’ s’ha quedat atrapat en un sol tema, de tal manera que la sortida a Espanya ha estat un alliberament per a un polític que ja no tenia cap més altra escapatòria. Llavors ha estat imprescindible buscar d’altres arguments per tal de convèncer un electoral fastiguejat per la crisi i els escàndols de corrupció. Ha estat ben fàcil: envoltar-se d’economistes clarament ancorats en el vell capitalisme, una mica de populisme barat, una imatge fresca, però amb la base intrínseca i inamovible a la dreta i amb rotundes empremtes  racistes. No cal dir que la seva presentació a Madrid va ser tot un èxit. Envoltat dels personatges més recalcitrants de la dreta madrilenya, amb Pedro J. Ramírez, Agata Ruiz de la Prada i Carlos Navarro, el Yoyas, Alberto Rivera no amagava el seu plaer, sabedor de que després de les municipals, autonòmiques i qui sap si de les nacionals, serà indispensable per als pactes, especialment per al PP.

Rivera, aquesta setmana amb 'Naranjito' després de crítiques del PP.
Rivera, aquesta setmana amb ‘Naranjito’ després de crítiques del PP.

No és casual que la banca, la CEOE i els grans empresaris hagin aplaudit l’Alberto Rivera. Poden respirar tranquils. No representa cap perill per als seus interessos. És més, alguns diaris ja parlaven, no ja d’una coalició PP-PSOE, que potser ni tindria la majoria absoluta, sinó d’un tripartit PP-PSOE-Ciudadanos, amb els mateixos interessos comuns, és a dir, retallades, baixos sous, no espantar el capital i pagament sense replicar del deute mortífer. Potser aquests individus ja han notificat a la cancellera Angela Merkel que al PP li ha sortit un granet d’aquells que no fan mal i que pot contrarestar l’efecte Podemos. La majoria de diaris pagats per la gran banca ja hi dediquen pàgines senceres a Ciudadanos, com a un referent del canvi sense canviar res. Quina vergonya!

Llegint la biografia d’Alejandro Lerroux hi ha tantes similituds amb l’Alberto Rivera que es diria que és la mateixa persona. Els dos advocats, amb discursos confusos i demagògics, espanyolistes 100 per cent, capaços d’impressionar igualment les classes mitjanes, altes i treballadores, amb un clar radicalisme verbal, gran oratòria, amb bases ideològiques certament volàtils i amb certes pretensions properes a la pedanteria i a l’exhibicionisme (el cartell electoral de l’anomenat Albert Rivera despullat al 2006 ho diu tot). Aquesta és la realitat. Però si veiem el transcurs de la història, Lerroux, personatge controvertit però clau en la Segona República, va pactar amb la CEDA, conglomerat de partits de dreta, mentre mantenia el seu anticlericalisme i picava l’ullet a l’esquerra. La seva caiguda va ser tan forta com la seva pujada. Serà el cas de l’Alberto?

3 Comments