Foto portada: un casal d'estiu. Autor: Ajuntament.

Opinió de Josep Asensio. ‘En aquest país es passa gana’

No. No és un reclam publicitari destinat a recollir diners per algun país africà. És la més pura realitat de casa nostra, de Catalunya, on milers d’infants, d’adolescents, veuen amb desesperació com el sou dels seus pares no arriba a final de mes i, per tant, això queda reflectit en la seva alimentació diària. Les dades són esfereïdores i ens mostren una situació molt greu i que repercutirà per sempre en uns nois i noies que estan patint la crisi d’una manera brutal. Tota mena d’entitats del Tercer Sector, Càrites, el Banc dels Aliments i d’altres ONG’s alerten des de fa anys de la precarietat alimentària dels nostres infants, que en molts casos són descoberts a les escoles. No és cap broma veure un nen o nena desmaiar-se a classe perquè no ha esmorzat o descobrir que molts d’ells dinen un entrepà o van a dormir amb un minso got de llet a l’estomac.

Davant d’aquesta situació hi ha respostes de tota mena. Les insolidàries, aquelles que neguen aquestes conjuntures, que s’entesten en demostrar-nos que tot plegat és una mentida, fins i tot una fal·làcia, inventant-se informes contradictoris i pagant organismes manipuladors perquè arribin desdibuixats a l’opinió pública. Sortosament en trobem de solidàries, les que s’aparten de polítics corruptes que només miren per ells mateixos i que posen fill a l’agulla per tal d’alleugerir el patiment de moltes famílies. Amb l’arribada de l’estiu, la situació d’aquests infants s’agreuja, doncs si els pares treballen, queden exposats a la més absoluta pobresa, sense saber si mengen o no. Almenys durant el curs escolar poden gaudir de beques menjador que, per cert, i això és una dada real, han augmentat escandalosament en els últims tres anys. És per això que nombroses entitats llencen campanyes amb l’objectiu d’apaivagar en la mesura del possible la fam i la malnutrició que, fa vergonya dir-ho, avança inexorablement a Catalunya.

Galetes Rebost
Galetes del Rebost Solidari de Sabadell

En són moltes i ja abasten tota la geografia catalana, però jo en destacaria dues. D’una banda, Educo, que actua a diversos països de l’Àfrica, d’Àsia, d’Amèrica del sud, i des de fa uns anys, a Espanya, desmentint així les campanyes que indiquen que ja hem sortit de la crisi. Amb les seves beques de menjador de l’estiu vol ajudar econòmicament nens en risc de pobresa, que a Espanya sobrepassen els dos milions. L’altra campanya, anomenada Cap nen sense bigoti, té el suport de L’Obra Social de La Caixa i del Banc d’aliments i vol recollir milers de litres de llet per tal de satisfer les necessitats d’aquest producte de famílies senceres que no poden accedir-hi. Del 12 al 23 de juny es va fer la recollida física de cartrons de llet i a partir d’aquesta última data s’accepten donatius econòmics mitjançant caixers automàtics, web o SMS.

Per si aquest panorama no fos ja dramàtic, cal fer esment de la situació produïda arran de la instauració de la jornada continuada als instituts de Catalunya. L’ex-consellera Irene Rigau animava els centres de secundària a demanar-la, quan en realitat el que volia era suprimir totes les beques menjador que hi existien i que molts alumnes en gaudien a la primària.

Gairebé 100.000 beques de menjador a tot Catalunya amb una despesa de 50 milions d’euros que el Govern s’estalvia quan els alumnes passen a la secundària obligatòria. Tot un parany, instaurat per Rigau, i que afecta a tots, absolutament tots els alumnes que deixen de menjar a l’escola i es veuen obligats en molts casos a fer-ho en menjadors socials. Les associacions de Pares i Mares fa temps que van alertar d’aquesta situació però el govern de Junts pel sí els ha menyspreat de manera negligent, impedint inclús el debat a les diferents comissions del Parlament.

Cal destacar la tasca de la diputada del PSC, Esther Niubó, exigint l’habilitació de menjadors escolars als instituts pel curs vinent. La ja ex-consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, va posar damunt la taula multitud de xifres enganyoses, per acabar dient que caldria, com no, canviar la Llei d’Educació Espanyola, utilitzant novament el victimisme com a arma i sense aportar-ne les solucions demandades. Val a dir que molts Consells Comarcals s’han vist obligats a aportar partides pressupostàries per tal de minorar el despropòsit de la Generalitat, obrint també menjadors socials en algunes localitats. Mentrestant, en un discurs que ja traspassa les línies de l’ètica elemental, Puigdemont acusa Espanya de la pobresa a Catalunya. Pot haver-hi un més gran despropòsit?

La moció presentada pel PSC va sortir endavant amb els vots negatius de Junts pel sí, la qual cosa obliga al Govern a obrir menjadors escolars a tots els instituts públics de Catalunya. Malgrat tot, ja fa temps que estem acostumats a que el “mandat del Parlament” només ho sigui en una única qüestió i probablement aquest mandat majoritari i completament necessari esdevingui un pamflet governamental per defensar el model català però que en definitiva no només no acabarà amb la pobresa de milers de nens i nenes catalans sinó que l’agreujarà. Una veritable pena de la qual no n’és conscient la majoria de la població. Un país on la gent passa gana és un país mort. Qui té la responsabilitat d’impedir-ho i no ho fa esdevé còmplice de la situació. I en aquest país, per desgràcia, encara n’hi ha molts.

Foto portada: casal d’estiu a l’escola Calvet d’Estrella, l’any passat. Autor: Ajuntament / cedida. 

Comments are closed.