Llegeixo amb atenció però amb prudència que canvien algunes de les condicions per accedir a les escoles bressols municipals. Aquestes compleixen una tasca importantíssima i col·laboren en la difícil conciliació familiar i laboral, oferint un servei de qualitat que finalment acaba de conferir un lligam que facilita les tasques de tothom. A Sabadell n’hi ha 11, repartides de nord a sud, amb equipaments i dotacions que res no tenen a envejar a aquelles sufragades amb fons privats. Alguna d’elles disposa del certificat ISO en qualitat de l’ensenyament, però el més important, com he assenyalat abans, són les seves funcions, afegint-t’hi, és evident, la d’iniciar els nens i nenes en el món educatiu, facilitant-los la socialització amb d’altres persones.
És obvi que la majoria dels pares i mares que utilitzen aquest servei ho fan perquè no tenen els mitjans per deixar els fills a càrrec d’avis o d’altres persones. Segurament si poguessin preferirien l’opció casolana, perquè, no ho oblidem, les tarifes no són baixes, essent la renda familiar una de les condicions per accedir-hi. Els serveis complementaris, com ara el menjador, es paguen a part, però hi ha ajudes en cas de necessitat. La web de l’Ajuntament informa de que es proposa un sistema de tarifació social basat en la igualtat d’oportunitats. Sense comentaris.
No sóc partidari de criticar de primer moment, sense haver analitzar els pros i els contres. És cert que ho fem, jo també, però cal una serenor especial quan es tracta de temes delicats. Al Ple municipal hi estem massa acostumats a veure dos blocs. Penso que alguns membres de l’oposició ni tan sols examinen amb profunditat els temes que seran tractats després i per tant, per norma, es produeix o bé l’abstenció o bé el vot negatiu. Ha de ser un tema molt clar, i llavors, aquest sí, pot tenir el seu beneplàcit. En el cas que ens ocupa, hi ha hagut una norma que ha canviat respecte a anys anteriors. Sembla ser que els fills de pares amb feina no tindran prioritat a l’hora de sol•licitar una plaça a una escola bressol municipal, sempre i quan hi hagi un empat. L’oposició ha carregat contra el regidor Joan Berlanga sense embuts i de manera força inapropiada, aprofitant per desqualificar-lo durament.
Sembla ser que hi ha hagut un procés participatiu, m’imagino que obert i transparent, però del qual no hi ha dades o almenys no he sabut trobar-les. Suposo que s’ha preguntat a pares i a mares i personal de les escoles bressol per tal de fer aquest canvi. Perquè, al meu entendre, no hi ha un objectiu clar en aquesta alteració de la norma i sí un buit impressionant en cas que es produeixi el fatídic fet de l’empat.
Tenint en compte la fragilitat i la precarietat del mercat laboral, amb un elevat índex de temporalitat i feines per hores, la pregunta és evident: i si un pare treballa dues hores al dia i la seva parella, per exemple, tres i els horaris mutus els impedeixen la somiada conciliació? A més, donat que prima el nivell de renda, són precisament aquells que tenen els dos pares treballant els que sostenen el sistema. Les famílies que tenen algun dels seus membres que no treballa, en general paguen quotes més baixes. Si expulsem les que més paguen i les enviem a la privada, qui el sostindrà? Segurament l’Ajuntament haurà d’aportar més diners a les llars d’infants. Aquest n’és l’objectiu? No sé si s’haurà de filar molt prim per tal d’obtenir una resposta adient a les demandes de les famílies o és més fàcil la retirada de la norma. La primera prioritat hauria de ser que les places haurien d’adjudicar-se als pares i mares que no poden quedar-se amb els seus fills. O no?
En Joan Berlanga està fent una feina callada, humil, però molt intensa. És especialment sensible amb les necessitats de la gent amb més necessitats i així ho està demostrant. Té segurament una idea d’allò que significa la cohesió, la unió de Sabadell en una sola urbs on les diferències abismals que encara romanen puguin ser apaivagades encara que només sigui una mica. No és l’únic regidor que té al cap aquest objectiu. Feia temps que no en veiem d’aquests, preocupats per la gent, patejant-se els carrers i escoltant les seves demandes i neguits. No tenen res a veure amb aquells que ho feien amb el sol interès de la encaixada per a la foto. I després res. I això fa mal a aquells que només busquen la confrontació i no tenen cap interès en el benestar de la seva ciutat. No obstant això i tornant al tema, és més que probable que en Joan Berlanga hagi comès un error o que hagi caigut en un parany. Vistes les crítiques que s’hi estan produint, el poc fruit que pot donar i que no té una finalitat precisa, el més convenient és rectificar. I això, diuen, és de savis.
