Si vostè és un perdonavides, un matón, una prostituta, o algú d’un barri degradat en un programa emès per TV3, és molt probable que parli castellà”.
Així de contundent es mostrava David Román en un article publicat al gener de 2014 al diari The Wall Street Journal. De fet, les crítiques a aquest article van ser en el seu moment molt fortes, però tot va quedar en un simple menyspreu a la investigació d’aquest periodista adscrit al diari nord-americà.
Em costa molt haver de corroborar aquestes incisives i doloroses declaracions i més sabedor de la importància que ha tingut i té el coneixement de la llengua catalana, la del nostre país, no només a nivell comunicatiu sinó per allò que els nostres polítics han defensat sempre, la integració en una col·lectivitat que obre les portes a tota mena de cultures. Catalunya ha estat sempre país d’acollida i la llengua ha estat un factor d’unió cabdal, bàsic per tal d’aconseguir el menor impacte possible en les vides d’aquells que arribaven. Durant la dècada dels 80, semblava, i ho dic així en passat perquè ara me n’adono que era una farsa, que hi havia una plena convicció de que el coneixement de les dues llengües que conviuen a Catalunya era primordial. La immersió lingüística a les escoles venia a estructurar, a donar pes, a les teories més integradores de la societat, doncs només els catalanoparlants eren realment bilingües. Per aquest motiu no hi va haver rebuig per part de la comunitat castellanoparlant quan a partir del curs 1992/93, el Govern de la Generalitat va aprovar que el català fos la llengua d’ensenyament. Deu anys abans, s’havien fet experiències diverses d’aplicació del programa, destacant-ne el que es va dur a terme a 19 escoles de Santa Coloma de Gramenet amb un èxit rotund. Durant tots aquests anys, la convivència entre les dues llengües ha estat modèlica, de manera que els governants, l’elit política però també la societat civil, han lloat sense pal·liatius aquest sistema, destacant amb fermesa la seva potencialitat de cara a la consecució del domini del castellà i del català al finalitzar els estudis obligatoris.
Gairebé 25 anys després les coses han canviat molt. L’aposta feta per l’ independentisme en el sentit de veure el castellà com una llengua invasora ha creat una fractura social amb conseqüències imprevisibles. No només es recolza la idea “d’una llengua, un país”, sinó que els mitjans audiovisuals mostren subliminalment el castellà com una llengua utilitzada per capes baixes de la societat, sense cultura i moltes vegades pertanyents a col·lectius violents o al marge del sistema.
TV3 és en aquest cas el pal de paller d’aquesta croada contra tots els catalans, al més estil racista i xenòfob i en la línia que el polític basc Sabino Arana preconitzava: Una llengua, una raça.
La diferencia del lenguaje es el gran medio de preservarnos del contagio de los españoles y evitar el cruzamiento de las dos razas. Si nuestros invasores aprendieran el euskera tendríamos que abandonar éste, archivando cuidadosamente su gramática y su diccionario, y dedicarnos a hablar el ruso, el noruego o cualquier otro idioma desconocido para ellos, mientras estuviésemos sujetos a su dominio“, va dir al 1894.
Fins i tot Pasqual Maragall feia referència a aspectes racials en afirmar que “la llengua és l’ADN de Catalunya”. Prat de la Riba preferia parlar d’ànima: “la llengua [catalana] és el dipòsit de l’ànima catalana; Jordi Pujol, més pragmàtic, afirmava que “la llengua és el nervi de la nació”. Com veiem, cap referència a l’enteniment entre les llengües que conviuen a Catalunya i sí una predisposició a arraconar, menysprear i desvirtuar la de milions de catalans que, cal recordar-ho, en la majoria dels casos, tenen les dues com a pròpies, o bé perquè els seus pares en parlen les dues com a llengües maternes o bé han aconseguit aquell grau perfecte de bilingüisme.
En els últims anys TV3, però també d’altres mitjans com Ràdio Flaixbac, s’han introduït directament en un camí que pot portar inexorablement cap a la violència, cap a actituds gens desitjables. La presència del castellà és molt mínima entre els convidats, però quan aquesta s’hi produeix , el personatge és molt baix culturalment, arribant a la seva ridiculització, i de manera subliminal, l’espectador capta el missatge. Català assenyat, culte, intel·ligent; castellà analfabet, mal educat i sense estudis. A més, els informatius no tradueixen certes frases al català per tal de mostrar l’evidència del que estic explicant. En són desenes els fets delictius que retraten únicament individus castellanoparlants fins al punt que els reporters de TV3 tenen ordre d’entrevistar només veïns que parlin únicament aquesta llengua quan es dirigeixen al lloc del succés. Un dels casos, el de l’atropellament del ciclista medallista olímpic Josep Antoni Escudero. El taxista causant de l’accident va fugir cridant “¡Te vas a enterar!”. La intencionalitat és tan evident que per fortuna molts catalans de soca-rel comencen a estirar-se els cabells i a penedir-se d’haver apostat per un independentisme clarament desintegrador i excloent amb profundes arrels xenòfobes. TV3 va néixer amb l’objectiu de preservar la llengua catalana i dotar-la d’un status que no tenia, fer-la visible als mitjans i normalitzar-la.
Aquesta mateixa setmana, la televisió basca ha emès un polèmic gag on es ridiculitzava els espanyols, titllant-los de “fachas, paletos y chonis”. La resposta no s’ha fet esperar i el propi Govern Basc ha demanat disculpes i ha fet una proclama en favor del respecte cap a tots els bascos vinguin d’on vinguin i parlin la llengua que parlin. Ha estat el mateix president, Iñigo Urkullo el que, amb una correcció acurada ha manifestat que un mitjà públic com és ETB “ha de preservar programes que siguin constructius i evitar-ne aquells que siguin susceptibles de ser ofensius”.
Resposta immediata i contundent i molt lluny de les formes dictatorials i plenament conscients d’una TV3 en declivi i al servei d’uns quants. No sé si ja és tard, però cal que algú comenci a demanar als seus dirigents, a més d’abaixar-se els sous, que treballin per la cohesió, el respecte a tothom i que esdevingui novament allò pel qual va ser creada, és a dir, preservar la llengua catalana, normalitzar-la i el més important, cohesionar la societat . Però això potser ja és una utopia.
3 Comments