Foto portada: Emmanuel Macron per Claude Truong-Ngoc. Wikimedia Commons.

Opinió de Josep Asensio: ‘Una mentida anomenada Emmanuel Macron’

No hi ha hagut sorpreses i els francesos han fet passar a la segona volta a Emmanuel Macron i a Marine Le Pen. Les enquestes no han fallat ni un mil·límetre i els dos candidats es tornaran a veure a les urnes el pròxim diumenge dia 7 de maig, on és gairebé segura la victòria del candidat liberal, doncs la mateixa nit de les eleccions tots s’hi van posar en contra de la candidata del Front Nacional, pel bé dels valors de la República. No deixa de sobtar que això passés quan encara es tractava d’estimacions i no de resultats reals, com si el programa ja estigués pactat des del primer moment.

Una altra de les conseqüències d’aquestes eleccions és una França partida en dos, on l’oest vota majoritàriament Macron i Mélenchon i l’est, Marine Le Pen. També la destrucció gairebé completa dels dos partits tradicionals, el Partit Socialista i Els Republicans. De fet, en el primer es va produir un terratrèmol devastador on el candidat oficialista, Manuel Valls, va ser derrotat per un de més esquerrà, Benoît Hamon, que ha tret uns pírrics resultats, 6,36 per cent. Fillon, envoltat pels casos de corrupció, no ha tingut tanta mala sort i a punt ha estat de superar la candidata de l’extrema dreta. Un altre efecte d’aquest terrabastall ha estat la irrupció d’un Jean-Luc Mélenchon que als seus 65 anys ha aconseguit aglutinar la indignació a la manera de Podemos a Espanya. Els paral·lelismes en són evidents i una part important de francesos han trobat en aquest incansable lluitador una imatge de referència i que pot ser encara més forta de cara a les legislatives que tindran lloc al juny. Mélenchon s’ha quedat només a 600.000 vots de disputar la segona volta amb Emmanuel Macron.

Tots els analistes polítics coincideixen en celebrar la victòria de Macron, i de manera exultant. Com no podia ser d’una altra manera, també els mercats financers respiren alleujats per aquesta victòria, doncs no posa gens en perill el full de ruta marcat des del Banc Central Europeu, el Fons Monetari Internacional i Alemanya. No perillen doncs les línees mestres dels programes més durs contra els ciutadans i, envoltat de la bandera francesa i de suposats postulats esquerrans, ha sabut enganyar de manera molt creïble tota una massa de francesos que estaven a punt de dir prou.

Cal tenir en compte que el seu moviment, En Marche!, que coincideix amb les inicials del seu nom i del seu cognom, la qual cosa ja demostra un narcisisme clar, es va crear fa tan sols un any amb un collage d’idees que a la pràctica són impossibles de posar en marxa. En principi no vol canviar cap de les lleis més importants aprovades en el període Hollande i, per tant, accepta el model econòmic imposat per Europa. Tot i que fa declaracions en el sentit d’una Europa a diferents velocitats, l’alegria exacerbada per la seva victòria dels mercats financers, fan preveure que no pensa moure’s dels dogmes establerts. Ja veurem com se n’ensurt del laberint on s’hi ha ficat, ja que s’ha declarat contrari a l’austeritat pels seus efectes contra la capacitat adquisitiva dels ciutadans i del consum intern. Molt em temo que haurà d’empassar-se les seves paraules. Per suavitzar aquesta part més fosca, ha estat capaç d’amanir-ho tot plegat amb un programa de forta càrrega social, robant-l’hi al mateix Partit Socialista, que apostava per una renda bàsica.

El més sorprenent és que aquest líder de cartró pedra fabricat per les elits econòmiques i globalitzadores ha pogut connectar amb una base social molt diversa sense tenir un programa clar. De fet, la premsa francesa parla obertament de “programa fantasma” perquè no hi ha res escrit, res elaborat, sinó que Macron ha tingut i té de moment, la capacitat de parlar de tot sense concretar res.

Els analistes coincideixen a dir que és un especialista en oferir una imatge de seguretat increïble i, per exemple, pot parlar amb un pescador del nord de França de tu a tu, explicant-li inclús aspectes molt concrets d’aquesta feina igual que ho faria amb un professor de qualsevol institut o una infermera. Aquesta habilitat, comparable a la dels mags o mentalistes, poden posar en perill la fragilitat de la seva elecció. Sembla que els francesos han volgut premiar un candidat ‘independent’ per tal de fer fora els partits tradicionals quan, al meu entendre, no han vist que Macron ha estat creat amb una impressora 3D, a imatge i semblança d’altres líders europeus que abaixen el cap acomplint les ordres de les multinacionals i els mercats financers.

No ens enganyem, Macron no desperta passions; més aviat és una tireta mal posada amb l’objectiu de tapar les vergonyes d’una societat francesa sense rumb. I les tiretes cauen igual que les benes col·locades per especialistes. Macron és un faquir que ha sabut pescar en aigües tèrboles. Li ha ajudat la por a un Front Nacional que s’ha estancat. Però als il·lusionistes se’ls veu el llautó en un no res. Només caldrà debatre els temes importants i llavors veurem que tot era una mentida.

Foto portada: Emmanuel Macron per Claude Truong-Ngoc. Wikimedia Commons.

Comments are closed.