ARTICLE D’OPINIÓ
Josep Milà, secretari tècnic del Consell Intersectorial d’Empresaris de Sabadell i Comaca (CIESC)
Han passat uns dies des que el passat mes de gener tots els mitjans generals i econòmics destacaven els rècords de preu de l’electricitat. I amb una certa perspectiva, no podem deixar d’analitzar les qüestions de fons d’aquests increments i de recordar que els consumidors acabarem pagant els preus més alts des de desembre de 2013.
L’1 de gener, el preu mig diari de l’electricitat a Espanya era de 51,09 euros/MWh i el 20 de gener va arribar als 88 euros, el que representa un increment del 72,2 per cent. Si ho comparem amb el preu mig diari de gener de 2016, l’augment és d’un 140,9 per cent. A aquest increment, cal sumar-hi aspectes conjunturals (clima, vent, aigua) atribuïbles a qüestions estructurals que no tindrien per què repercutir-se en el ciutadà. Són qüestions de fons que exigeixen d’altres mesures pendents de fa temps, com ara reestructuracions tecnològiques i dels mercats.
Els oligopolis energètics han reaccionat abusivament davant l’augment de consum estacional i per necessitats bàsiques degut a l’onada de fred d’aquest hivern, amb el conseqüent impacte social en la població i, també, en l’economia i la competitivitat de les empreses i països. En aquesta línia, convé recordar els diferencials de costos energètics entre estats membres de la Unió Europea i de la zona euro.
L’anàlisi realitzada pel CIESC en base a les dades d’Eurostat – l’oficina d’estadística de la Unió Europea- ens permet fer una comparativa de costos, no només amb preus absoluts i amb tots els impostos i taxes inclosos, sinó també, ponderats pel poder adquisitiu de cada país, fet que ens sembla encara més rellevant i significatiu. El resultat ens indica que Espanya és el tercer país de la zona euro amb el cost per kw/hora d’electricitat per a ús domèstic més elevat, només superat per Portugal i Alemanya. En el cas del gas, la cosa és encara pitjor: els espanyols són els segons de la zona euro en pagar-lo més car, només per darrera dels portuguesos.
Pel que fa als àmbits econòmic i industrial, les empreses espanyoles més consumidores d’energia (a partir de 70.000Mhw) van pagar-la un 0,7 per cent més cara que a la mitjana de la zona euro. En canvi, les empreses de menor consum van fer front a preus lleugerament per sota de la mitjana europea. Si fem referència al gas per a usos industrials, el diferencial és encara major i molt més preocupant: les empreses espanyoles de major consum el van haver de pagar un 12,2 per cent més car que a la mitjana de la Unió Europea i la zona euro.
Aquestes diferències en el cost energètic fan perdre competitivitat a les empreses i posen en evidència una manca de transparència, coordinació i estratègia en l’àmbit europeu que a mig-llarg termini caldria esmenar. Mentre esperem aquestes reformes urgents i necessàries però, seria imprescindible un control dels efectes estacionals i de puntes de consum per tal d’evitar aquests impactes negatius que es produeixen tant a nivell social com econòmic. A Catalunya, aquestes qüestions haurien de tenir resposta en el Pacte per a la Transició Energètica, per després contextualitzar-les i coordinar-les a nivell europeu. A més, caldria potenciar la investigació tecnològica perquè el sector energètic espanyol encara depèn en excés de les energies tradicionals, tal i com ho reflecteixen aquestes dades corresponents al desembre de 2016: carbó 22,3 per cent; nuclear 19,8 per cent; cogeneració i residus 17,4 per cent; eòlica 14 per cent; cicle combinat 9,6 per cent; hidràulica 8,5 per cent i energies d’ importació 8,4 per cent.
En definitiva: fem tard. Hi ha molts reptes pendents de resoldre i reestructuracions per a fer que repercuteixen negativament en les butxaques de les famílies i en els comptes d’explotació de les nostres empreses.
