ARTICLE D’OPINIÓ
Juli Fernàndez, alcalde de Sabadell
Comencem el curs com ho fa sempre Sabadell: de Festa Major. Aquesta és la meva primera festa Major com a alcalde, i també la d’alguns dels membres del govern i del consistori. Per a mi la Festa Major és una oportunitat per mirar-nos la ciutat amb positivisme, una oportunitat per compartir, sobretot l’espai públic. Un espai de coneixement compartit, un espai que ajuda a què les situacions complexes es resolguin més fàcilment. És un moment meravellós on tothom es fa seu el carrer, i on la ciutat demostra la seva energia associativa.
Però fins i tot en un moment de festa i alegria crec que no podem deixar de pensar i treballar per aquells que pateixen. És un inici de curs tacat de desigualtats i injustícies. Tant a la nostra ciutat com a les fronteres de tota Europa. Mentre som aquí, milers de persones fugen dels seus països, fugen de la guerra, de la gana, de la desesperació. I moren en l’intent. El pitjor que ens podria passar com a societat seria que ens féssim indiferents a aquestes desgràcies. No podem girar-hi ni un segon l’esquena. Hem de repassar la història, prendre consciència, actuar, i ajudar. Que famílies senceres morin intentant arribar a Europa mentre nosaltres discutim quants refugiats s’ha de quedar cada país és una vergonya col·lectiva. Hem de fer entrar la dignitat i la humanitat a l’equació abans que sigui massa tard. Sabadell estarà, com ho ha estat en altres ocasions, al costat dels refugiats sirians, al costat dels desplaçats per la guerra, al costat dels desplaçats per la gana i la por. I estic segur que articularem una cooperació local per estendre aquest espai d’acollida.
La mirada conscient i responsable no ens mina l’esperança, si de cas l’alimenta encara més. Per això aquest inici de curs també és el de la il·lusió. La il·lusió de qui pot refer: comencem el curs arremangats, en posició de sortida, preparats per dur a terme els objectius que ens hem marcat, posant-hi tota la intenció. Passarà la Festa Major i tornarà cadascú a la seva tasca: a la feina el que en té, a l’escola els nens, al mòdul o a la universitat els joves, a l’associació, al taller, a l’oficina o a l’empresa… I aquest és segurament l’inici de curs més important: el de la formació, el del treball, el de la defensa dels drets laborals, el de la implicació col·lectiva, el de la innovació i el de la generació d’oportunitats. Arrisquem per avançar. I també a Sabadell hem de lluitar contra les desigualtats, protegir els que més les pateixen. Les necessitats dels ciutadans són les nostres prioritats. I molts, com jo, creiem que la única manera per fer tot això són les estructures i les eines del nostre propi Estat. Aquest curs que comença és també el de les eleccions més transcendents dels darrers anys. D’aquí a 26 dies els catalans direm què volem ser. No és una qüestió d’orígens ni de sentiments de pertinença. Creieu-me, no es tracta de repassar d’on venim sinó de compartir on anem. Una República Catalana, justa, lliure i neta.
Sabeu què és per a mi la política? És l’única oportunitat que tenim els treballadors de canviar les coses. Canviar la política no pot voler dir canviar de polítics, sinó aportar noves solucions. No sóc aquí per ser simplement un alcalde nou, sinó per fer una nova ciutat en un nou país. Fa massa temps que els problemes són els mateixos: atur, precarització del mercat laboral, necessitats socials, afebliment dels serveis públics, educació, habitatge… Vull una ciutat que treballi per reconquerir els drets, una ciutat on es promogui l’economia social i les cooperatives, les polítiques col·laboratives… Una ciutat des d’on els agents socials, econòmics i culturals puguin construir el futur.
No és la política dels grans titulars o els grans projectes, és la tasca col·lectiva que teixeix una peça i fa poc soroll. No és la política de les grans idees i les obres faraòniques, és la tasca conjunta dels tossuts que tiren endavant amb lògica i esforç.
Vull reprendre el camí de les coses senzilles, i ho faré comptant amb tothom.
