ARTICLE D’OPINIÓ
Manel Larrosa, urbanista
Perquè es van contractar les obres amb un projecte contestat i va caldre esmenar allò ja prèviament adjudicat. No era el camí ideal com a colofó de dos debats i un concurs d’idees.
Perquè havia de ser una peça concebuda en funció de tot el nou Eix Central, que va de la Gran Via fins la Plaça Marcet i això obligava a una solució endreçada de pas del transport públic, una solució que es pogués estendre a altres llocs, com la Via Massagué, o posteriorment a la Rambla. I ara el Passeig és una excepció més.
Perquè l’espai molt desolat que resultava, del molt formigó amagat sota terra, no permetia gaire verd i calia saber-lo posar en la major proporció possible.
Perquè en un espai desolat, un paviment llis i uniforme debilita la imatge dels edificis laterals. Una peça petita (llambordes) o tova (parts de sauló) haurien creat una força del lloc pel valor del seu sòl. Només cal veure què passa a places històriques (la plaça de Vic, la de Sant Jaume a Barcelona i totes les places empedrades del món). El lloc on s’assenten els edificis els atorga caràcter. I aquí ja anàvem pobres de façanes..! I si havia de ser bituminós, per poder-hi passar vehicles pesants, hi ha solucions amb incrustacions (el barri de Gràcia a Barcelona ens en mostra).
Perquè calia reconèixer la topografia històrica del lloc i atorgar-li sentit actual. El pendent entre l’antiga Plaça Major i l’espai cap a la Rambla havia de ser dotat d’un nou sentit, altrament és un pendent sense discurs propi. Tenia una lògica en la ciutat medieval fins abans de l’enderrocament dels Pedregars i ni cal un de nou.
Perquè la pedra artificial al peu de Sant Fèlix degrada la categoria monumental. Aquí s’ha pecat de barat. Perquè l’escultura de Tàpies, en tot cas, precisaria una altra presentació.
La Porxada Borrell és un encert, però li cal context. No es pot palplantat al mig del pla, sense una base, sense una lògica de l’entorn. Recordem que la porxada de Granollers té una base.
Perquè l’espai necessita un sentit i lògic justificatiu i aquest es podria haver construït tot reciclant dades històriques d’un lloc tant transformat: línies al paviment, una seqüència d’espais de sud a nord, etc. Però s’ha preferit un minimalisme, una fredor que no aporta ànima, quan les façanes que tenim ja són ben pobres de per si mateixes. El valor de completa novetat esdevé un mal signe que no resol la desolació física i cívica del lloc.
Perquè fins i tot quan els paviments són com la resta del centre (les lloses de granet) no hi coincideixen, sinó que tenen les seves pròpies dimensions i formats. Quan calia establir continuïtat en allò possible també hi ha ruptura. O sigui: manca de continuïtat.
Per un excés de moralisme en el “tot accessible”. Un únic pla arreu no és democràtic sinó populista, no és accessible sinó banal: tothom a l’alçada de les rodes dels autobusos! Un mínim joc de cantells en les voreres, en bancs, en bases,.. no ho hauria fiat tot a unes jardineres que no aporten el relleu d’un basament. Tothom, edificis inclosos, passejarem descalços!
Podia haver estat minimalista, però com a mínim no del tot pla. Podia ser auster, però no sense història. Podia ser tot nou i singular, però que es pogués estendre a més trams de l’Eix Central. Podria ser plenament de vianants, però no amb una agressiva solució de pas dels autobusos. Podia fallar en alguns punts, però no en diversos, aquesta és la qüestió. El risc i era, ho sabíem i de moment no emociona, sinó que més aviat decep. Tanmateix, els acabats verds del racó de Campanar i tocant el Passeig Manresa endolciran l’actual resultat, però la insatisfacció actual serà complicat de canviar-la.
I finalment, perquè en els darrers mesos i des de la Fundació Bosch i Cardellach hi hem opinat un gruix de tècnics, tot i que això no treu que el projecte hagi estat sempre municipal. Tot i el resultat, mantenim el convenciment que hem ajudat a millorar-lo. Però una quinzena de persones no projecten a una sola mà, com a màxim opinen juntes. Per la part que em toca, vull reconèixer que no ho hem resolt. L’últim intent de participació també ha fracassat.
Foto portada: espai central del Passeig, el passat dissabte. Autor: David B.
One Comment