ARTICLE D’OPINIÓ
Manuel Costa Fernández, gestor cultural
Sabadell és una ciutat malalta. Ho ha explicat molt bé el periodista Josep Ache en els darrers articles que ha publicat en aquest mateix diari. I quan es té una malaltia, el pitjor que es pot fer és parlar-ne en va.
Això és el que ha passat aquest Ferragosto amb l’absurd informe sobre el nomenclàtor sabadellenc. Hem estat protagonistes a tots els mitjans de paper, digitals i audiovisuals de l’Estat i, fins i tot, al britànic The Times. Només ens ha faltat fer-nos publicitat en globus aerostàtics o en pancartes lligades a la cua de les avionetes de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell. Per sort, com un bon cirurgià, ha intervingut l’alcalde, Maties Serracant i ha tallat per on calia: -“Machado es queda”- ha sentenciat. Esperem que la febre baixi i que les aigües tornin a la seva llera.
Però el que ha passat, fins i tot anecdòtic, si voleu, ens hauria de moure a una reflexió més profunda. Estem a punt de començar un nou curs i no podem continuar en aquesta situació, amb una administració pública feble i una societat civil desmotivada en gran part, que només conserva actius alguns nuclis dispersos.
Sé perfectament que el govern local es mou sobre una base inestable que obliga a continus equilibris, formulacions i reformulacions. Sé que l’oposició tampoc col·labora gens a millorar aquesta situació. Per això, apel·lo a tots els que s’han presentat a les eleccions -haig de suposar que amb ànim de servei- i han estat triats, que s’oblidin de picabaralles partidistes i es dediquin a dues qüestions. La primera: intentar solucionar els problemes immediats que preocupen la ciutadania. La segona: crear un organisme de treball, format pel govern i per l’oposició i amb participació de la societat civil, per a fer un projecte de ciutat a un mínim de deu anys, tenint en compte que estem entrant a tota velocitat en el web i en la indústria 4.0
De la mateixa manera, apel·lo a la societat civil a donar un vot de confiança als polítics locals i a aportar tota la seva força a l’elaboració d’un pla que ens permeti curar la malaltia i sortir de la crisi moral en què ens trobem darrerament.
Sóc conscient de la dificultat de l’empresa. Sé molt bé quines són les dificultats. Però la ciutat ha viscut èpoques pitjors, com la supervivència moral i cultural durant el franquisme. No tinc més autoritat que la d’haver-me dedicat des dels 16 anys als afers culturals de Sabadell. Escolteu, però, al mestre Machado: “Para dialogar, preguntad primero; después… escuchad”.
