ARTICLE D’OPINIÓ
Mingo Meseguer, Secretari de la sectorial de Treball d’ERC i membre de l’executiva local.
“En canvi, nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans el contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por.” Paraules de Salvador Seguí “El Noi del Sucre” a l’Ateneu de Madrid, 4 d’octubre de 1919.
Un altre any ens trobem celebrant la jornada més emblemàtica del moviment sindical: el Primer de Maig. Una jornada que té dos vessants, d’una banda per retre homenatge a totes les persones que han lluitat pels drets de la classe treballadora, i d’una altra refermar el seu caràcter reivindicatiu.
Continuem en una situació en què la fractura social es normalitza i no sembla que minvi; en què la pobresa ha arrelat de forma permanent en moltes llars; i l’ocupació que es genera és molt precària i com s’està palesant que aquesta precarització es va fent crònica; i on la manca d’oportunitats és l’eix que personifica el futur dels més joves i de moltes d’aquelles persones que amb més de 45 anys s’han quedat a l’atur; i la duradora desigualtat entre homes i dones, que en l’entorn laboral es manifesta en una perdurable bretxa salarial i en una infravaloració de les feines realitzades principalment per les dones.
Des d’ERC volem palesar que és davant d’aquest escenari que el procés cap a la constitució d’un estat propi se’ns presenta com l’única alternativa possibilista d’acció transformadora. Exercir la plena sobirania és l’eina imprescindible per poder revertir les situacions d’injustícies econòmiques, laborals i socials actuals. Assolir completament les competències legislatives permetran actuar sobre el present i futur de les relacions laborals i el món del treball.
El govern de Catalunya ha de possibilitar, amb la seva acció i promovent un gran pacte d’estat amb els representants dels treballadors i de l’empresariat, la construcció d’un mercat de treball més digne que permeti assolir un bon nivell de benestar, com per exemple hi ha als països del nord d’Europa. En aquest sentit el Govern, si cal amb més contundència, ha de continuar amb el camí iniciat en la lluita contra la precarietat laboral, implementar la reforma horària i mesures efectives de conciliació de la vida laboral i familiar, car com hem dit abans, la bretxa salarial i les desigualtats afecten les dones cada vegada més.
Les treballadores i els treballadors som i serem la palanca del canvi social real, i l’avantguarda del procés de construcció del nou estat, i en aquest aspecte estarem fent costat al nostre govern, tal com ho hem demostrat en diferents etapes històriques.
Finalment, des d’aquí volem mostrar la nostra solidaritat a les treballadores i treballadors que en l’actualitat es troben en lluita (sigui aquesta mediàtica o no: estibadors, indústries càrnies, cambreres de pis, serveis d’hostaleria de l’aeroport de Barcelona, etc.) en defensa dels seus drets laborals i llocs de treball.
És per tot això que a hores d’ara és més necessari enfortir les organitzacions sindicals catalanes, com també participar activament en totes les convocatòries que hi haurà arreu del país.
Visca la classe treballadora de la República Catalana! Visca el 1r de maig!
