ARTICLE D’OPINIÓ
Pau Llonch, militant de la Crida per Sabadell
La Crida per Sabadell s’ha estat cuinant durant anys a foc lent, al calor de les moltes lluites i col•lectius que l’integren. Plantant cara a cada reforma laboral, a cada imposició capitalista, a cada agressió als nostres drets com a ciutadans i com a poble. Ara, segurament a la gran ciutat metropolitana on la decrepitud i la decadència del règim es mostra més descarnada, tothom sembla fer colzes per ocupar el lloc de la màfia que serà desallotjada de la poltrona a les properes eleccions del maig. A la Crida, des de la centralitat que el treball ens està donant com a proposta de ruptura a Sabadell, toca seguir aclarint i detallant la nostra proposta política i social. Per eixamplar-la a tothom, lluny de sigles i apriorismes.
Primer, el què no farem: no hem vingut a fer-li una mà de pintura a les runes de la institució, sinó a qüestionar-ne els fonaments. Clar que serem bons gestors d’allò existent, transparents i impecables. Clar que serem implacables amb tot aquell que tingui la temptació d’aprofitar-se del seu lloc públic. Però tot això no serà suficient. Com diu el company Manuel Delgado, ser d’esquerres vol dir està profundament emprenyat amb la realitat, amb allò existent, i voler-s’hi partir la cara. I nosaltres ens volem partir la cara amb l’estret marge d’intervenció social que té un Ajuntament endeutat convertit en una gestoria de la misèria, mentre la riquesa continua acumulant-se sense fi en uns pocs privilegiats de la ciutat i del país. Estem fins els nassos de plorar desnonaments, plorar gana, plorar atur i plorar-ho tot. Com deia Antonio Gramsci, qui entén com funcionen les coses, fent ús de la raó i la intel•ligència, pot caure en el més profund dels pessimismes. Sovint ens passa.
És simptomàtic que l’esquerra, que va començar a governar com la dreta fa dècades en assumir la seva derrota i la inevitabilitat del mercat capitalista com a regulador de la societat -i va reservar a les institucions un mer paper de vàlvula d’escapament per la misèria que aquest mercat genera- vulgui ara que parlem només de transparència i millor gestió. És cert que comparats amb el PSC, quatre ximpanzés gestionarien millor el pressupost municipal al servei d’un millor projecte, i per això entenem la temptació de prescindir d’un debat de fons i fer un front ampli amb tothom per acabar amb el bustisme. Però a La Crida no ens conformem amb això, perquè no només estem contra la màfia local que ha destrossat la nostra ciutat, i una classe política decadent, sinó també contra un sistema econòmic que es diu capitalisme. La crisi econòmica, social, democràtica i ecològica que patim ens obliga a ser més exigents i posar-nos el llistó alt. Els utòpics no som nosaltres, sinó els socialdemòcrates que creuen que en un planeta finit i amb un sistema econòmic que només té com a motor el benefici es poden construir societats justes redistribuint la riquesa amb impostos (quan els rics decideixen pagar-los, això sí, i no evadir-los com fan gairebé sempre).
No volem una administració lligada de peus i mans per manca de finançament, segrestada pel capital financer i els rics, i conformada amb el “nosaltres no hi podem fer més” que tant hem hagut d’escoltar des de la PAH de Sabadell. La hipòtesi que el capitalisme no és reformable, i que cal construir societats basades en la utilitat dels béns i serveis i no en el seu valor de canvi com a mercaderies, la compartim amb milions de companys al món. Allò que és més genuí de la nostra aposta és que defensem, després d’estudi i pràctica, que l’espai més idoni per a les alternatives, per recuperar del mercat la capacitat de decidir sobre tot allò que ens afecta, per recuperar totes les sobiranies -alimentària, energètica, cultural, residencial…- és essencialment el municipi. Volem fer de Sabadell un dels principals bressol de l’alternativa. I ho farem, amb tu i amb Gramsci, i amb l’antídot que ell mateix receptava contra aquest pessimisme de la raó que massa sovint ens angoixa: amb l’optimisme de la voluntat.
10 Comments