ARTICLE D’OPINIÓ
Pol Gibert Horcas, primer secretari del PSC de Sabadell i diputat al Parlament de Catalunya.
El mercat de treball pateix diverses crisi simultànies. Algunes pròpies del canvi de model i la revolució tecnològica que estem vivint, i d’altres autoinflingides en aquests anys de crisi en pro d’un bé major: el creixement econòmic (especialment el creixement econòmic d’uns quants). I dins les mesures autoinflingides, en trobem una que ha fet estralls en les condicions laborals de desenes de milers de treballadors/es: la reforma laboral.
Però sens dubte, el Govern de Mariano Rajoy va tenir un dels seus majors èxits en l’article 42.1 de l’Estatut dels Treballadors, on la reforma obria la porta a les anomenades empreses multiservei.
Aquestes empreses, que com el seu nom indica ofereixen tot tipus serveis, funcionen de manera similar a les empreses de treball temporal (ETT) de tota la vida. Això si, amb una destacable particularitat. Els seus treballadors/es, subcontractats i enviats a diferents empreses, no tenen per què tenir les mateixes condicions i salaris que regeixen a l’empresa on desenvolupen continuada i físicament la seva tasca. És a dir, ens podem trobar que en un fàbrica o oficina hi treballen persones provinents d’una empresa multiservei que cobren la meitat que els seus companys contractats directament, tot i realitzar exactament la mateixa feina.
El principi “A igual treball, igual salari”, assolit durant anys de lluita sindical i política, ha estat defenestrat en virtut de la flexibilització i la rebaixa de costos salarials.
S’acostuma a utilitzar l’argument de l’especialització per justificar la contractació d’aquestes empreses. Ara bé, com poden dir que les empreses multiservei són especialistes quan presten multitud de tasques en àmbits totalment divergents? Com poden justificar que un hotel externalitzi la seva activitat principal (per exemple, el servei de la recepció) quan l’especialista hauria de ser el propi hoteler?
El que estem observant és tot el contrari a l’especialització: la desprofessionalització de determinats sectors. Fa pocs dies escoltava l’experiència d’una treballadora que havia passat de fixe a subcontractada. Definia el seu sentiment com a “desnonada”, perdent la confiança en ella mateixa i la qualitat del seu treball, sentint-se com una estranya tot i fer la mateixa feina que els darrers 10 anys.
Això està passant avui en dia a la nostra ciutat. Tal com ha denunciat l’UGT recentment, Sabadell apareix en el top ten de les ciutats amb més treballadors/es en empreses multiservei. Només a la comarca, hi trobem més de 130 empreses d’aquestes caracteristíques on hi treballen més de 5.000 treballadors, en sectors com l’hostaleria, telemàrqueting, seguretat, neteja, logística… provocant una devaluació brutal de les condicions laborals (precarització) i, sobretot, dels salaris (empobriment).
En els darrers mesos, els socialistes, de la mà dels sindicats, hem presentat diferents propostes per tal de modificar aquesta situació i abandonar una normativa més pròpia del far west que d’un país avançat. Sense anar més lluny, en aquest passat ple n’hem vist una mostra amb la moció de l’UGT que el grup municipal socialista va presentar, i que va obtenir el suport de totes les forces d’esquerres del consistori. Però també hem portat la proposta al Parlament i al Congrés, per tal d’exercir la màxima pressió per tal de corregir aquesta injustícia.
És bàsic recuperar el principi d’igualtat de condicions davant la igualtat de les tasques, evitant que l’ús d’una persona subcontractada suposi més beneficis gràcies a la rebaixa dels drets laborals.
Les empreses han de poder tenir llibertat per organitzar-se, naturalment. Però aquesta llibertat no pot atemptar contra els salaris i les condicions laborals dels treballadors/es, ja molt malmeses per interminables anys de crisi.
Hem començat a taponar una de les hemorràgies que ha provocat la reforma laboral, i que ens ha portat a ser un dels països més desiguals d’Europa. Queden moltes hemorràgies per taponar, tot just hem posat fil a l’agulla per cosir les ferides que ens ha deixat aquesta reforma.
