ARTICLE D’OPINIÓ
Raul Garcia Barroso, número 5 de la llista de la Crida per Sabadell a les eleccions municipals. Advocat. Membre de l’Associació lliure d’advocats i advocades de Catalunya (ALL@C) i membre de l’equip jurídic a l’acusació popular del cas Mercuri.
Si hi ha un tema que ha marcat de forma clara i rotunda la legislatura que ara acaba a Sabadell, és sense cap mena de dubtes, l’anomenat cas Mercuri. El matí del dia 27 de novembre de 2012, l’Ajuntament de la nostra ciutat era “assaltat” per sorpresa pels Mossos d’Esquadra en busca de documentació, tot emmarcat en una macro-operació policial, dirigida per la Fiscalia anticorrupció i el Jutjat d’instrucció núm. 1 de Sabadell. D’aquesta manera, es produïen entrades i registres de forma simultània al despatx de l’alcalde Manuel Bustos i altres dependències municipals, a la seu d’Urbanisme, a la Policia local, a la companyia d’aigües (CASSA), al Consell Comarcal del Vallès Occidental, a la Federació de Municipis de Catalunya, a diferents domicilis particulars, empreses….
Tota aquesta macro-operació porta un resultat inicial de 26 imputats i 12 detinguts, entre els que destaca per sobre de tots ells, la figura de l’alcalde Manuel Bustos, el regidor del PP, Jordi Soriano, els regidors del PSC, Paco Bustos, Joan Manau i Ricard Estrada, els màxims responsables de determinades àrees municipals com és el cap de la Policia Municipal, José Miguel Duran, el cap d’Urbanisme, Manuel Somoza, el cap d’Espai Public, Xavier Izquierdo, i la cap de Comunicació i parella de l’alcalde Bustos, Montserrat Costa. A més, a la llista d’imputats apareixen noms tant simptomàtics de per on anava la trama corrupta com el de Melquíades Garrido, oncle de l’alcalde Bustos i president del Gremi de Constructors. A la llista s’afegeixen, un diputat del parlament i Secretari d’organització del PSC, Daniel Fernandez, i l’alcaldessa de Montcada, Maria Elena Pérez. En quant als delictes presumptament comesos, ens trobàvem amb tot el repertori de delictes de corrupció política en tota la seva extensió putrefacta: tràfic d’influències, suborns, prevaricacions, malversació de cabdals públics….el sumari ens parlava de col·locacions a dit de persones afins manipulant tribunals de selecció, cobrament il·lícit de diners per la concessió d’obra publica, retirada arbitrària de multes de trànsit, permissivitat per activitats sense llicència contra el medi ambient….
Però mica en mica, la taca de Mercuri s’anava estenent i temps després arrossegava també a la regidora i diputada del Parlament, Montserrat Capdevila, per un presumpte delicte de malversació de cabdals públics per l’ús irregular de la targeta de RENFE al fer-la servir per interessos particulars. I molt poc temps després, la taca de mercuri arribava a la seva màxima extensió quan esquitxa també a més de 60 alcaldes de tota Catalunya, i no només a alcaldes vinculats al PSC, sinó que afectava a gairebé tot l’arc parlamentari català (alcaldes de CiU, alcaldes del PP, alcaldes d’ICV, alcaldes del PSC…) pel presumpte cobrament irregular de sobresous dins de la Federació de municipis de Catalunya, emmascarats sota la denominació de dietes, diners que els ajuntaments catalans destinaven a fer tasques d’interès públic i acabaven als comptes bancaris particulars dels alcaldes imputats.
Per tot això, parlar de màfia a Sabadell i allà on ha arribat el Mercuri no és utilitzar un terme més o menys impactant o mediàtic. És constatar que dels 13 regidors del PSC que van ser escollits a les eleccions del 2011, cinc d’ells han estat imputats per corrupció, i dos d’ells, els germans Bustos, inclús ja jutjats i condemnats a presó. És constatar que els càrrecs de confiança col·locats a dit i amb sous estratosfèrics, lluny de servir a la ciutat, servien a interessos particulars de polítics i empresaris sense escrúpols. És constatar com es manipulaven concursos de selecció de personal, com es manipulaven expedients administratius, com es feia la vista grossa davant d’activitats sense llicencia o com es produïen tractes de favor a persones afins.
Per això, a la Crida per Sabadell, mirem al passat i mirem al futur. Mirant al passat ens proposem fer una auditoria integral i exhaustiva dels darrers 16 anys de govern Bustos, per poder mirar amb lupa cada contractació, cada col·locació sospitosa de ser irregular, cada expedient d’adjudicació d’obra pública o de servei municipal externalitzat, cada signatura de cada document on la mà d’un corrupte ha intervingut. Ara que totes les forces polítiques parlen d’obrir finestres i aixecar catifes, la Crida per Sabadell és l’única garantia de que cap direcció nacional de partit ens farà fer un pas enrere en la persecució dels corruptes, entre altres coses perquè no hi existeix cap direcció nacional. Som de i per Sabadell. També som l’única garantia de no tenir cap cadàver a la nevera, perquè venim de l’herència de l’Entesa, única força política que mai ha pactat amb els governs bustistes. I també som l’única garantia de que mai farem un intercanvi de cromos i renunciarem a tapar la corrupció d’alguns, a canvi de que no es destapi cap corruptela nostre, més que res, perquè a cap jutjat d’arreu del país, hi ha ni tan sols un procediment contra qualsevol dels nostres candidats per assumptes de corrupció. I si algun dia hem tingut o tenim militants imputats, serà sempre per desobeir lleis injustes, aturar desnonaments, o defensar els drets dels més febles. Mai per corrupció.
I també mirem al futur. Estem convençuts que el millor antídot contra la corrupció es la transparència i la participació ciutadana en el govern municipal. Davant de l’opacitat constant en totes les pràctiques que avui dia es donen en la institució i els agents polítics que la integren, desplegarem mecanismes de participació reals, transparents i oberts que portin a una transparència total les nostres pràctiques del dia a dia, fora i dins la institució. I per això ens proposem passar de la delegació a la participació directa i la decisió col·lectiva. Aquesta democràcia, real, és la que permet decidir en tot moment el model de societat que volem. Significa recuperar la sobirania sobre tots els nostres espais de decisió, generar estructures vinculants per al nostre dia a dia, fent que es permeti la intervenció real de la gent en les seves vides.
Per tot això, ha arribat l’hora de fer fora a la màfia.
4 Comments