ARTICLE D’OPINIÓ
Edu Navarro, militant d’EUiA a Sabadell
Vents de canvi bufen a Grècia. Era diumenge i els grecs estaven a punt confirmar el que les enquestes deien des de feia mesos i que feia tremolar als mercats que s’autoanomenen Europa: quan la Troika es va donar compte, Syriza havia guanyat. La nit del passat diumenge els grecs van escollir a la persona que dirigirà el país durant els propers quatre anys. Una elecció que comportarà un gir total a les actuals polítiques del país: el partit de l’esquerra radical, Syriza, va guanyar amb més del 36 per cent dels vots, quedant-se a dos escons de la majoria absoluta.
El grecs van viure la victòria de Syriza com el triomf de l’esperança i el canvi sobre el bipartidisme grec, la Troika, i les polítiques d’austeritat que han destruït el país hel•lènic. Un triomf sobre quatre dècades de bipartidisme entre conservadors i socialdemòcrates, que per primera vegada en 40 anys han quedat fora del govern.
Quan encara celebràvem els resultats, Alexis Tsipras formava govern. Entre el triomf de Syriza i la presa de possessió no va passar, literalment, ni un telenotícies. I es que no hi ha temps per dubtar, les mesures que el poble grec necessita han de començar a aplicar-se sense demores per tal de capgirar les terribles conseqüències que han sumit el país en la mes absoluta misèria.
Syriza hereta un país amb un 26 per cent d’atur, amb un de cada tres grecs sense accés a la sanitat i amb un 35 per cent de la població en risc de pobresa i exclusió. La urgència depèn de les prioritats. La partida que Syriza vol disputar amb Europa passa per donar-li valor a dades com aquestes que fins ara no significaven res pels mercats i la banca alemanya.
En aquest sentit, la força del programa de Syriza consisteix a oferir un pla de salvació nacional, per poder aixecar de les runes al país que va ser el bressol de la democràcia. Per tant, la Troika i el nou govern grec representen en aquests moments idees frontalment oposades de governar: governar prioritzant les persones o governar al servei dels mercats.
Finalment, no hem d’oblidar que Syriza necessitarà de tot el suport internacional. Tota la gent que vam anar a Grècia per a les eleccions vam demostrar que aquest suport existeix, però es necessita més. El nostre país serà molt important en aquest sentit, per tant qualsevol que estigui interessat que Syriza tingui èxit ha d’estar preparat per alçar la veu. Tsipras i el seu govern poden haver demostrat que són valents per donar la batalla, però sols tenen poc que fer. Si l’esperança que han suscitat és decapitada, Europa perdrà una altra oportunitat, i els neoliberals de Brussel·les ho saben molt bé i atacaran durant els propers mesos. Per això hem de demostrar que Tsipras i Grècia no estan sols.
Si aconseguim que Tsipras porti a terme la paraula dels grecs, les èlits econòmiques hauran de sentir-ho i tota Europa rebrà una lliçó de democràcia. És l’única manera de fer-li veure a la Troika i als seus vassalls que la població no està disposada a suportar més els seus experiments de laboratori. De nosaltres depèn, perquè com va dir el president de Xile, Salvador Allende, “la historia es nostra, i la fan els pobles”.
