ARTICLE D’OPINIÓ
Hugo ‘Colacho’ Ramírez, secretari general de la Federació d’Associacions d’Immigrants i Refugiats del Vallès (FAIV)
Els immigrants venim reclamant des de fa anys el dret al vot, dret bàsic de qualsevol societat que es preï de democràtica i més encara de republicana. En els últims anys hem realitzat reunions amb els diferents partits polítics i mobilitzacions per aquest dret, que se’ns nega, invisibilitzant-nos i condemnant-nos a l’exclusió social i política que el no compliment d’aquest dret ens produeix.
Condemnant-nos a ser mers espectadors de tots els processos sociopolítics de la societat d’acollida, particularment de poder participar en les eleccions municipals, autonòmiques, nacionals i europees. Excloent així de les decisions de la societat, i això genera en el nostre col·lectiu la sensació que som rebutjats, que només compten amb nosaltres per a treballar i que no se’ns considera ciutadans plens, ni objecte de drets.
Si vivim aquí, treballem i paguem impostos aquí, hem votar aquí
Si bé votar és en part triar qui administra els impostos que tots paguem, amb quins criteris socials i econòmics s’administra la riquesa produïda en la societat, –fruit també de la nostra feina i pagament d’impostos–, és per a qualsevol ésser humà immigrant, que treballa i viu aquí, un dret negat majoritàriament, que ens exclou i segrega.
A nivell municipal per poder votar, a més de cinc anys de residència legal i tenir el NIE vigent, se’ns exigeix que els nostres països hagin subscrit un Conveni de Reciprocitat amb Espanya, és a dir, que es limita aquest dret al fet que hi hagi dit conveni. En l’actualitat són pocs els països que compten amb aquest conveni, a més d’haver de pagar i inscriure’ns a la Policia Nacional, fer cues, anar al lloc on se’ns captura si no tenim els papers en regla, etc.
Nosaltres hem expressat en moltes ocasions, que en complir els cinc anys de residència legal –targeta de llarga durada–, se’ns inclogui en el padró electoral per poder votar, com es fa amb la resta de ciutadans automàticament, en complir 18 anys. Se’ns diu que per “raons democràtiques”, els espanyols han de poder votar en els nostres països, i nosaltres els diem que si hi ha una dictadura que li nega aquest dret als propis del país i per descomptat als espanyols, quina culpa tenim nosaltres els immigrants, molts dels quals vam emigrar per raons polítiques i econòmiques. Després s’estranyen de la baixa participació de la immigració en els processos electorals, sense tenir en compte aquestes limitacions que des de Madrid se’ns imposa.
La immigració, de la mateixa manera que la societat d’acollida, té una gran desafecció política causada pel deteriorament del sistema democràtic-burgès i per la limitació d’aquest dret, al que hem de sumar la manca de democràcia interna dels partits i l’escassa presència d’immigrants en els mateixos, el que augmenta la percepció que se’ns exclou.
Votin, votin, però voti’ns a nosaltres
Se’ns diu ‘votin, votin’, però en els fets és ‘voti’ns a nosaltres’, als catalans i als espanyols, ja que som escassament tinguts en compte en la confecció de les llistes i, quan se’ns inclou, excepte honroses excepcions, se’ns col·loca en llocs que la immigració sap és impossible ser electe, és a dir, se’ns pretén només utilitzar com a subjecte passiu de dret al vot i no com a possible elegible.
I això es reflecteix també en l’escassa representació de la immigració a les institucions, partits, organismes públics, mitjans audiovisuals, etc.
A tall d’exemple, de 9.000 regidors que hi ha a Catalunya, només quatre han fet el procés migratori. L’exclusió política que avui pateix la immigració és semblant a l’exclusió soferta per les dones en el segle passat. Des dels partits i les institucions no veiem una política activa d’inclusió de la immigració, que reflecteixi la societat real, com sí es va fer i felicitem, en les últimes dècades amb la dona.
Eleccions municipals
Aquells els països dels quals compten amb Conveni de Reciprocitat amb Espanya i tenen tarja de llarga durada (cinc anys de residència legal) poden votar, però no poden ser elegibles, perquè per ser inclosos en una llista deure tenir la Nacionalitat Espanyola, el seu DNI. Podem triar però no ser elegits, per ser-ho hem de tenir el DNI, nacionalitat, el que significa promitjament per a un africà o asiàtic un via crucis de 16 a 22 anys i per a un Llatinoamericà entre 8 i 12 anys.
No és així precisament com es promou la nostra participació política, no és així que es construeix ciutadania, ni es produeix la nostra veritable integració en igualtat de drets i deures. Quina culpa té un immigrant que viu i treballa aquí, que paga els seus impostos aquí, que al seu país no hi hagi aquest dret democràtic al vot o que per decisió d’Espanya, ja que és un acord bilateral, no hagi subscrit un conveni?
En definitiva, les possibilitats de participar en les eleccions municipals per als immigrants amb NIE –també anomenada targeta de llarga durada, cinc anys–, són escasses i gens estimulants. I això té un efecte desmobilitzador també per a aquells immigrants que han obtingut la nacionalitat, el DNI, ja que formen part de la família dels invisibilitzats i als que se’ls nega el dret a vot.
Dret al vot en les eleccions autonòmiques, nacionals i europees i participació
Per poder participar en les eleccions autonòmiques, nacionals i europees, com a elector i/o elegible, se’ns exigeix el DNI o nacionalitat espanyola. En no complir aquesta condició aproximadament 1.090.000 d’éssers humans amb NIE no poden participar, d’una població total a Catalunya de 7.400.000. Fins i tot els que tenen DNI, més de 480.000 si comparem els seus índexs de participació amb els ciutadans autòctons, veiem que és molt menor. I això no es deu només a certa desafecció política, sinó també a la no existència de representants dels invisibilitzats en les llistes que estimulin la seva participació en l’exercici del dret al vot i a la seva implicació en les campanyes electorals.
De quina democràcia ens parlen?
De quina democràcia ens parlen, quina integració ens parlen? Moltes vegades de broma diem que si Europa per apropiar-se de les riqueses i portar la seva “democràcia” a països africans, àrabs i asiàtics els destrueix bombardejant, a veure si tenim sort i ens bombardegen i ens permeten votar en en la seva “democràcia”.
A les llistes electorals els immigrants som inclosos com elements decoratius, en llocs en què no serem electes. Se’ns fa servir per a la foto de campanya, però no per ser electes realment.
Fins i tot a aquells immigrants que estem a favor de la independència, que hem vingut participant des de molt abans de les primeres consultes d’Arenys de Munt, i diferents ciutats de Catalunya, el 9 de novembre del 2014, per condicionants aliens a la nostra voluntat, també se’ns va limitar la participació. A tall d’exemple, no va ser clara la informació sobre els qui podien votar i participar el 9 de novembre, se’ns exigia el TIE, cosa que desconeixen la majoria dels immigrants i que suposa inscriure’ns en un registre a Barcelona, etc.
Molts immigrants desconeixien que podien votar, ho van fer aquells que tenien DNI, però repeteixo, molts no van anar a votar perquè, a més, no se senten estimulats.
Procés constituent i referèndum
Està començant un procés constituent a Catalunya i com a part de la societat, se’ns crida a participar als immigrants, molts dels quals som conscients de la necessitat de la nostra participació per garantir les majories socials i polítiques per a la victòria de la independència.
És una oportunitat per avançar junts com país, en drets socials i polítics, i que la nova Catalunya no repeteixi els perjudicis, discriminacions i limitacions que patim els immigrants en l’actual Espanya. No obstant això, hauríem de preguntar-nos com aconseguir la implicació, la motivació i la participació d’un milió d’éssers humans si després no podran votar al referèndum.
Nosaltres creiem que s’ha de resoldre aquesta limitació al dret al vot al referèndum dels immigrants amb NIE, molts d’ells amb més de 15 anys de residència a Catalunya i cal buscar els mecanismes juridicopolítics que el permetin. No fer-ho produirà un efecte crida natural a l’obtenció en la resta d’immigrants que sí tenen la nacionalitat i el DNI que ara podrien participar i no ho faran. Al que hem de sumar el seu entorn familiar i social.
I als immigrants de la resta d’Espanya, a la immigració de les dècades del 50, 60 i 70, amb els quals compartim molts espais en comú. En el cas d’una nena filla d’un ciutadà espanyol i mare immigrant, quan vegi que a la seva mare se li nega a participar en el referèndum, es preguntarà per què i tindrà conseqüències en el futur.
De no resoldre aquesta limitació i exclusió del dret al vot de la immigració en el referèndum, es generarà una fractura social que tindrà serioses conseqüències en la convivència futura.
Els immigrants majoritàriament d’origen llatí, que van arribar a Catalunya amb passaport espanyol i els que han obtingut el seu DNI a Espanya d’Àfrica, Àsia i Amèrica se senten part de la immigració i de no resoldre aquest dèficit democràtic almenys a Catalunya. Majoritàriament no aniran a votar. Si sumem els immigrants amb NIE, els immigrants que ha obtingut el seu DNI i els que van arribar amb passaport espanyol, a Catalunya representem almenys 1.570.000 éssers humans, mes d’un 20% de la societat. Encara que fóssim el 10% de la societat, ens hauríem de preguntar quina societat democràtica es pot construir, quina república es pot construir si els neguem el dret al vot a 1.000.000 d’éssers humans, que només compten amb NIE, crec que la resposta és clara.
I això crearà una fractura social amb conseqüències per a les futures generacions. Si no es permet participar als immigrants amb NIE a la decisió més important de Catalunya en les últimes dècades, en la decisió de la creació d’un nou país, mai ens sentirem inclosos i per a molts aquesta no serà mai la nostra casa, ni el nostre país.
És necessari incloure la immigració en la llei de referèndum de Catalunya
Tenint en compte la impossibilitat real d’un referèndum vinculant acordat amb Espanya, els vam preguntar per què no es comença des ja a elaborar una llei electoral catalana, com a part de la transició cap a la Catalunya independent i republicana, que garanteixi el dret democràtic al vot dels immigrants amb NIE, posant fins i tot 5 anys de residència, com existeix en països nòrdics, perquè sigui acceptat per la comunitat internacional.
Es diu que s’elaboraran tres lleis de desconnexió amb l’Estat Espanyol, doncs comencem a elaborar també una nova llei de referèndum realment democràtica i inclusiva que tenint en compte la legislació internacional i antecedents en la realització de referèndums, atorgui el dret al vot a la major quantitat d’immigrants possible. D’aquesta manera es veurà clarament la decisió d’incloure’ns, malgrat les limitacions que puguin existir.
Als defensors del que diran a l’exterior si deixem votar als immigrants, els diem: i quina legitimitat interna tindrà el referèndum per a la immigració si se’ns nega la participació? Quina llei hi ha més democràtica, més republicana i inclusiva que una llei que atorgui el dret al vot als immigrants? Immigrants que hem vingut a treballar i refer les nostres vides a Catalunya, molts dels quals estem disposats a morir per aquesta terra que ens va acollir i ens va permetre refer les nostres vides al costat de les nostres famílies, terra en la qual viuran els nostres fills i néts.
Es parla d’incloure en el dret a vot als joves autòctons a partir dels 16 anys, i a les dones i homes immigrants que porten més de 16 anys vivint i treballant a Catalunya se’ls nega el dret a votar?
El més trist és que es farà en compliment d’una llei electoral espanyola que ens exclou i ens considera només com a mà d’obra i no com a éssers humans de ple dret. O en compliment de la Comissió de Venècia, que no va ser elaborada tenint en compte els fluxos migratoris del segle XXI. Encara que també exigeix un elevat nivell d’inclusió política, que de deixar-nos fora del referèndum no es compliria.
S’hauria de començar a treballar ja
De no posar-nos a treballar ja i de no legislar en aquest sentit, en el nostre Parlament, serà molt difícil ampliar entre la immigració les majories socials i polítiques per garantir la victòria del procés i la cohesió social de la futura societat.
I això repercutirà negativament al resultat del referèndum i en el futur del país. El deslegitimarà internament entre la immigració, i nosaltres viurem aquí, i això no s’oblidarà en properes generacions.
Per això una llei referendària o electoral que permeti el nostre vot és clau cap a la construcció de la Catalunya independent, republicana, inclusiva i socialment justa, per la qual hem vingut lluitant amb el conjunt de la societat. Si no es legisla ja per garantir el vot dels immigrants amb 5 anys de residència, no s’estimularà la nostra participació i correm el risc de perdre el plebiscit.
Si no permeten el vot dels immigrants amb NIE, els immigrants que tenim DNI i amb nacionalitat espanyola que sí podríem votar, possiblement tampoc ho farem en solidaritat amb els nostres germans, cosins, pares i familiars, i possiblement tampoc ho farà el nostre entorn familiar i social.
No es pot construir un nou país negant el dret al vot a la immigració
Si s’aprovés una llei en aquest sentit, Catalunya posaria en evidència a l’Estat Espanyol i a la majoria dels estats europeus per la seva deficiència democràtica i es guanyaria la simpatia i el suport de tots els immigrants d’Espanya, Europa i del món.
I facilitaria el reconeixement de la independència de Catalunya per part dels governs dels nostres països d’origen, ja que ens encarreguem de treballar pel seu reconeixement. Se’ns dirà que es necessiten majories especials d’acord a les lleis electorals espanyoles, se’ns dirà que és difícil que s’assoleixin els acords necessaris aquí a Catalunya per poder aprovar-se. Se’ns dirà que cal tenir en compte la comunitat internacional. Ho entenem i estem disposats a trobar junts la forma, però el poble de Catalunya, les seves organitzacions socials, les seves institucions i els seus partits han de comprendre també que nosaltres vivim aquí i també formem part del poble d’aquest país.
Si és impossible garantir el dret al vot de la immigració, creiem amb tot respecte que serà més impossible encara construir una Catalunya amb justícia social, democràtica i participativa.
No es pot construir un nou país amb les lleis velles d’una Espanya que ens ha oprimit a totes i tots, no es pot pretendre crear una nova societat justa i inclusiva sense el dret al vot dels immigrants, sense justícia social.
De com es construeix una societat, dependrà la societat que es vol en el futur i nosaltres els immigrants no volem per a Catalunya una societat de ciutadans de classe A i ciutadans classe B com l’espanyola. Estem disposats a buscar punts d’acord, comencem a treballar ja.
