ARTICLE D’OPINIÓ
Isidre Soler Clarena, membre de l’Entesa per Sabadell i la Crida per Sabadell.
Un del reptes ineludibles que els sabadellencs i sabadellenques tenim plantejats és la regeneració democràtica. És recuperar la credibilitat de la institució municipal i la confiança de la ciutadania en els representants polítics i poder capgirar la situació de descrèdit que el partit socialista ens ha deixat en herència després de 16 anys d’ostentar el govern de la ciutat.
A partir del 25 de maig una de les prioritats que les forces polítiques, amb credibilitat per fer-ho, hauran d’afrontar serà fer net a les dependències municipals i escombrar tot rastre de corrupció i de males pràctiques que un govern contaminat de mercuri ha perpetrat al llarg dels anys. Expedients, contractacions, adjudicacions, concessions, convenis, etc. que durant aquests anys el govern municipal ha executat hauran de passar la prova del cotó de la legitimitat.
La corrupció i les males pràctiques promogudes o consentides des dels despatxos municipals no són els únics càncers de l’honestedat política i de la democràcia. Les pràctiques clientelars i caciquils envileixen tan o més que la corrupció. Són la crosta que amaga, que cobreix la ferida.
Al llarg de 16 anys el PSC ha teixit una enorme xarxa clientelar que ha pervertit fins a l’extrem la normalitat de les relacions entre entitats, empreses i determinats col·lectius ciutadans i el govern de la ciutat. El favoritisme a canvi de la fidelitat política ha estat una pràctica habitual i una herència enverinada. Una pràctica que ha afectat també a bona part dels treballadors i treballadores municipals que han patit la vergonya de viure de prop els favoritismes dels seus responsables polítics.
Malauradament algunes entitats han caigut en el parany del clientelisme i se senten còmodes en el terreny de l’intercanvi de favors. Han preferit perdre la independència, el prestigi i la dignitat com entitat a canvi de les engrunes de les subvencions o de determinats favoritismes. Alguns dels seus representants, fins i tot, no han respectat la pluralitat política i ideològica de la massa social que representen.
Només així s’entén el suport de determinades entitats i dels seus representants al candidat socialista, continuador declarat del bustisme i per tant convençut continuador de les pràctiques clientelars i caciquils. De pagar amb favors la fidelitat política.
Fidelitat i servitud política envers el partit del govern i del candidat socialista en contrapartida a l’haver deixat construir una obra il·legal en un terreny municipal. O per recompensar el tracte de favor per l’ús de determinades instal·lacions municipals. O per agrair la cessió sense cost de locals municipals a aquelles entitats més fidels. O en agraïment a la llicència d’enderroc impune de d’edificis protegits a determinades empreses constructores,… Aquesta és part de la crua i envilida herència del tàndem Bustos-Ayuso.
Aquesta pràctica clientelar corromp l’essència de l’administració pública que és l’interès públic i l’equitat social. Persegueix únicament l’intercanvi de rèdits entre privats, entre el partit de govern i l’entitat o empresa beneficiada. No importen les conseqüències per a la ciutat ni per a la resta d’entitats.
És doncs una responsabilitat de totes les persones, entitats i organitzacions que defensem la democràcia i la veritable transparència eradicar de totes-totes aquestes pràctiques clientelars que ens empobreixen i ens envileixen, que desacrediten les institucions i fa captives les entitats.
El 24 de maig tenim l’oportunitat de capgirar aquesta situació i el 25 la responsabilitat d’arrencar la crosta que amaga la xacra del clientelisme, que impedeix la veritable regeneració democràtica.
