Últimament s’ha està utilitzant el concepte de resiliència per part d’alguns polítics i associacions d’empresaris de casa nostra, amb la finalitat d’aconseguir més fàcilment els objectius que es proposen.
La resiliència, terme psicològic, es pot definir com la capacitat d’enfrontar-nos i superar les adversitats, un trauma, pèrdua personal, situacions estressants, etc. No és nou, però no va ser fins fa trenta anys que Boris Cyrulnik, francès d’origen jueu, neuròleg, psiquiatra i psicoanalista, que el va començar a estudiar, partint de la experiència personal d’haver passat la infantesa en un camp de concentració a la Segona Guerra Mundial.
La American Psychologycal Association (APA) ha publicat a la seva web la Guia de resiliencia para padres y profesores. Alguns dels consells que recomana als pares perquè els fills aprenguin a desenvolupar la seva resiliència són:
1. Establir relacions socials: ajudar-los a tenir una bona xarxa familiar i d’amics per recolzar-los davant les decepcions inevitables.
2. Autocuidarse: si els pares som un model d’aprenentatge en els hàbits saludables d’alimentació, exercici i descans, amb temps lliure, els ajudarà a controlar l’estrés i mantenir-se equilibrats.
3. Cultivar una autoimatge positiva: animar-los a recordar situacions passades que se’n van sortir tot i les seves dificultats. Es important recordar-los de veure la vida en humor i riure’s d’un mateix.
4. Veure les coses amb perspectiva i amb una actitud positiva amplia. Això li permetrà avançar en els moments difícils i a llarg terme.
5. Acceptar que el canvi forma part de la vida. Des de que naixem la nostra vida està plena de canvis i ens hem d’anar adaptant a aquests.
6. La sensació de fracàs s’ha de desdramatitzar: Podem treure una ‘lliçó’ de totes les situacions a les que ens enfrontem, tant les positives com les negatives. Si els objectius que ens hem proposat són difícils d’aconseguir, potser perquè són poc realistes, els podem canviar per d’altres més raonables i fàcils.
