TORNAREM A BRUGES
El partit de Xerez em feia molta por. Estava convençut que el perdíem. Perquè era impossible igualar el seu estímul. Perquè, amb entrenador nou, amb la consigna de “comencem des de zero i anem a mort”, un equip ferit i que té millor plantilla del que mostra la classificació és perillosíssim. Pensem que hagués estat al revés. Pensem que haguéssim estat nosaltres els últims i que vingués un equip a la Creu Alta situat a la zona còmode. Exigiríem al nostre equip que sortís a menjar-s’ho tot, que superés al rival en collons. I si ho fes, ens semblaria normal. No pensaríem pas que el partit del Xerez és lamentable, sino que el nostre està ple d’orgull. Perspectives.
S’havia criticat molt el rendiment defensiu d’Almería. Així que l’aproximació al partit del Sabadell a Chapín em va semblar la més lògica: prioritzar la solidesa. Estar més atents que mai al darrera perquè s’havien encaixat 11 gols en les últimes tres sortides. Assegurar la porteria a zero, i a partir d’aquí ja es veuria. En aquest sentit, l’actuació global de l’equip a Xerez va ser impecable. Va limitar moltíssim les ocasions de gol d’un rival que jugava amb l’avantatge de sentir-se desesperat, una circumstància que sovint elimina la por. El Sabadell va estar seriós, madur, va aconseguir que el ritme del partit fos baix quan convenia i va fer un esforç solidari sense mig centre defensiu pur l’última mitja hora amb inferioritat numèrica. El punt era treballadíssim. Després va arribar la fortuna. Benvinguda.
Tinc la sensació que no valorem prou el que estem fent. Mitja hora després de l’ascens d’Ipurua, li vaig dir al meu acompanyant: “Ostres. Fins ara no me n’havia adonat que el més probable és que l’any que ve tornem a baixar”. I no hem tornat a baixar. Seguim a Segona, gairebé dos anys després, i tenim 42 punts al febrer. En portem 14 més que el primer que baixaria. Després de tants anys a Segona B, em pensava que això no ho viuria. Vull disfrutar-ho cada setmana, cada vegada que surt la classificació en una televisió estatal, cada vegada que recordo a quins camps jugàvem abans i a quins camps juguem ara. Vull disfrutar-ho perquè, quan s’acabi, no em pugui retreure que vaig passar-me els anys gloriosos del retorn a Segona amargat perquè li demanava al meu club el que probablement ja no em pot donar.
Però un dia tornarem a Bruges.
