TORNAREM A BRUGES
La sensació que ens va deixar a tots el partit de Huesca va ser que hi havíem entrat tard: just el mateix que deien els jugadors de l’Sporting la setmana passada quan van sortir amb una derrota, també per 4-3, de la Nova Creu Alta. La decepció va ser doble: per una banda, perquè, veient la segona part, tots vam creure que podríem haver guanyat; per l’altra, perquè el 4-3 va arribar en una jugada evitable en el temps de descompte. Són dues preocupacions diferents, i m’interessa més la primera. La segona, tot i que fa ràbia, és més comprensible: les baixes en defensa ens estan destrossant i hem perdut a dos jugadors fitxats ja d’emergència al mercat d’hivern per cobrir lesionats. L’equip no està massa segur a darrera perquè gairebé mai pot repetir la mateixa línia de quatre, i és difícil agafar confiança els uns amb els altres si no hi ha continuïtat.
Deia, doncs, que em preocupava més la primera. Vam començar el partit sabent que, fins i tot perdent, ens quedàvem onze punts per sobre del descens. No és que no ens importés el partit o que volguéssim guanyar-lo menys: és que era impossible que igualéssim l’extrema necessitat del rival. Òbviament, l’objectiu ha de ser sempre aconseguir-ho, i en parlàvem la setmana passada. Però inconscientment, l’equip que més s’hi juga acostuma a sortir més endollat, més intens, més agresiu. Aquest estímul extra que tenia el Huesca el vam igualar després del descans, quan ja ens havien clavat dos bons cops de puny. I és per això que la derrota fa més ràbia: perquè ens sembla que, si ahir Huesca i Sabadell s’haguessin jugat un ascens l’un contra l’altre, hauríem tingut bastantes més possibilitats de guanyar.
Compte: ens queden bastants partits com aquest. Hem d’anar a Miranda i hem d’anar a Murcia. Sentir-se salvat massa d’hora pot ser perillós, i recentment hem vist a Primera Divisió com Miroslav Djukic demanava una reacció al seu equip, el Valladolid, recordant-li que estava jugant amb foc… tenint onze punts d’aventatge amb el descens! Huesca ha de servir d’avís, perquè era el primer partit en què necessitàvem menys els punts que el rival -aparentment- i penso que es va notar.
