ARTICLE D’OPINIÓ
Manel Larrosa, arquitecte i urbanista
La meitat de la ciutadania dels nostres municipis treballa o estudia fora del terme municipal. És com si fóssim ciutadans de dos llocs. Però els nostres alcaldes i regidors ho marginen per un treball molt localista. Si ho tinguessin en compte, potser haurien de dedicar la meitat dels seus membres i esforços a les relacions comarcals i de cooperació amb els municipis veïns.
El debat de si ha d’existir una major cooperació ha portat a la proposta de treball a escala del conjunt del Vallès, tota vegada que el marc ambiental i productiu és d’una gran integració. I alguns exemples hi ha, com és el cas dels municipis de la Riera de Caldes, uns del Vallès Occidental i uns altres de l’Oriental, que han sabut cooperar intensament.
Mentre estant, pots veure una sèrie d’anuncis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) oferint millores de polígons industrials, finançament de bicicletes elèctriques a la ciutadania o, més decisivament, volent estendre la xarxa de Bus de Barcelona (TMB), fins un carrer de Sabadell. I ara, prepareu-vos!, que arriba una potent agència econòmica metropolitana! Inaudit, perquè nosaltres quedem enmig d’un clamorós silenci polític, sense capacitats similars.
La necessitat d’una governança vallesana va aparèixer amb força fa més de tres anys, abans de les eleccions municipals, i va ser present en la presa de possessió alguns càrrecs, com l’alcalde de Sabadell i el president del Consell Comarcal. I hem avançat gaire ? Doncs no. I som en un moment decisiu perquè, a un any de la fi del mandat polític, aviat emprendrem el pendent que enfoca directament les eleccions i res ja no serà possible llavors.
Fa un any, un estudi dels dos consells comarcals del Vallès va concloure que és necessària la cooperació en multitud de camps. Es una bona noticia (de fet, una obvietat), però l’afer és: Com?
Se’ns ha acusat de voler fusionar els dos Vallès o d’unificar la seva administració. I aquesta simplificació ha permès obviar qualsevol resposta a la pregunta del com, ja que no ha aparegut cap alternativa. Tanmateix, hem plantejat diverses coses assenyades, com l’objectiu que caldria assolir noves competències comarcals avui impracticables, ja que ni ajuntaments ni consells comarcals les poden avui exercir, com són ambientals, fiscals, de transport, socials (com formació professional), etc.
Es tractaria de guanyar nous camps i fer-ho sota el principi de subsidiarietat: per comarca o en agrupacions de municipis, si aquest és el llindar adequat. Es tracta també de reforçar i simplificar, ja que avui els consells comarcals són dèbils i, per a agreujar el problema, hi ha, a més, fins 27 organismes satèl·lit!, com consorcis de residus, de turisme, del cicle de l’aigua, etc.
Un mínim pas endavant portaria a reconèixer que cal millorar els consells comarcals i fer-los més potents, més integrats i també sistemàticament cooperadors en aquelles qüestions que impliquen alhora els dos del Vallès. Certament, i més endavant, es podria arribar a una simplicitat organitzativa radical, a una única administració, que podria, tanmateix, respectar tots els àmbits de treball que calgués. Però, deixant de banda aquest final, realista o no, hi ha molt camí a fer i a acordar.
Però allò que no és admissible és obviar i amagar el problema de la governabilitat i parlar únicament de cooperació d’unes administracions sense competències, o de la col·laboració públic-privada, com si aquesta pogués, per si sola, exercir govern.
Els municipis mitjans i menors, com els esmentats de la Riera de Caldes, han entès perfetament el problema, però entre els grans hi ha una greu mancança de liderat i posicionament. Ni les capitals històriques (Terrassa, Sabadell o Granollers), ni les ciutats emergents (Mollet, Sant Cugat…) compten positivament en el debat. I els diferents partits polítics et porten de la seva seu local al Parlament i del Parlament a les seus locals, sense una assumpció efectiva del problema. I el problema és tant present que la manca de pronunciament deixa en evidència.
I mentre estant, al Parlament va estar a punt de tramitar una llei, que va decaure per les eleccions, de dissolució del Consell comarcal del Barcelonès, amb la seva absorció per part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Allà sí que són efectius simplificant i el Parlament els fa cas. Al Vallès anem venuts i en som nosaltres els primers responsables.
