Axel Torres

Àxel Torres, periodista: “a Sabadell hi ha poca gent que és del Sabadell”

El sabadellenc Àxel Torres Xirau (1983) és un dels periodistes esportius més reputats a l’Estat espanyol, sobretot degut al seu ampli coneixement de futbol internacional. És aficionat, accionista i aquesta temporada en part patrocinador del Centre d’Esports Sabadell. Ha escrit dos llibres sobre futbol (11 ciudades i Franz. Jürgen. Pep), ha treballat per a Gol TV (ara beIN Sports), gestiona el projecte digital MarcadorInt i en aquesta entrevista parla sobre algunes de les seves passions: el futbol, el Centre d’Esports, la ciutat i el periodisme.

Àxel Torres viu a Barcelona però visita sovint Sabadell. Ho fa de nou el 5 d’agost, per trobar-se amb un amic i veure junts un amistós del Centre d’Esports Sabadell a Gavà. L’entrevistem al remodelat Racó del Campanar.

Comencem pel que és més actual. MarcadorInt patrocinarà a partir d’aquesta temporada el C.E.Sabadell. Amb quin objectiu i per què?
L’objectiu és ajudar el club i ajudar-lo en una vessant com el futbol formatiu. És important que el club produeixi els seus propis jugadors a nivell esportiu. Però també penso que si el Sabadell aconsegueix que arribin més jugadors de casa al primer equip la ciutat es sentirà més identificada. Al final crec que tenim un problema: a Sabadell hi ha poca gent que és del Sabadell. Si al final hi ha gent de la ciutat jugant al primer equip hi haurà altra gent que els coneixerà, amics de coneguts, familiars o altres… L’any passat el club va tenir problemes amb el futbol base per pagar el que estava previst. És una forma d’ajudar, que sempre que he pogut ho he fet: comprant accions, traient-me  el VIP… ara ho faig de nou posant la marca de la web, que també és de futbol, i té una mica de sentit tot i que no és una estratègia de màrqueting. Tot plegat, és més una ajuda al club més que no pas una promoció de la web. No guanyarem clients més enllà d’una mercat limitat.

No han transcendit xifres econòmiques. Pots posar-hi una mica de llum?
No ha transcendit cap xifra perquè trobo que tampoc té massa sentit. És una xifra que no et dona per ser el patrocinador del primer equip, perquè si fos així ho hauria estat, però és el que hem pogut posar. És un esforç i ja està. No és important. He posat els diners que podia posar i inclús una mica més dels que podia posar.

Treballar amb la base és el futur del Centre d’Esports?
És fonamental. Al final la gent de casa vulguis o no està més identificada si porta molts anys jugant al Sabadell. Els fa més mal que l’equip baixi, o els fa més il·lusió que l’equip pugi. O lluitaran més perquè coneixeran més gent a qui els importa el club. I a més són jugadors que formes tu, que no has d’anar a buscar i si et surt un jugador molt bo el pots vendre. Dóna molts avantatges però no es pot dir que juguem només amb nois de casa si no són bons. Perquè siguin bons has de tenir estructura, entrenadors, instal·lacions que depenen en part de l’Ajuntament, has de poder pagar al filial. Tenir un filial a Tercera Divisió costa diners. És molt maco parlar del futbol base però sense treball ni inversió no té sentit.

Socialment vistos els anys a Segona amb una certa indiferència de la ciutat, quin és el problema del Sabadell? Es diu Futbol Club Barcelona, que té més socis a Sabadell que el propi Centre d’Esports?
Sí. És evident. És un problema. Hi ha que li molesta que es digui però és una realitat. Parlem d’una ciutat que per la població que té hauria de tenir molta més gent interessada en el club de futbol. Hi ha gent que no sap quan juga el Sabadell. Molta a qui tan li fot el que faci el club. Molta a qui si el Sabadell baixa i coincideix amb la final de la Champions que guanya el Barça, surt a celebrar la Champions i tan li fot el Sabadell. És complicat i innegable. Com ho combatem? Hi ha moltes connotacions i i és molt complicat. Polítiques… molta gent ha assumit que el Barça és el club que representa Catalunya i que és una manera de reivindicar.

Axel Torres

Ets un gran coneixedor de futbol internacional. Segur que hi ha exemples de bones pràctiques de clubs similars al Sabadell a països diferents però que se n’han sortit.
La cultura d’aquí és diferent que la d’altres països. Al nord d’Europa, Gran Bretanya Alemanya, Bèlgica, Països Baixos, de França cap al nord, la gent és de l’equip de la seva ciutat i no hi ha tanta polarització com aquí entre el Barça i el Madrid. A Portugal, Itàlia, Grècia o Turquia passa el mateix que aquí, la gent es fa dels equips que poden competir pels títols. Al nord i les cultures germàniques hi ha més identificació amb allò més proper independenment del nivell. Per tant, és molt difícil lluitar contra una qüestió cultural. Però bé, suposo que si juga molta gent de Sabadell podràs captar gent que tota la vida ha estat del Barça però aconsegueixes que puguin tenir simpatia amb el Sabadell. Cal ser obert i tolerant. És cert que l’afició del Sabadell moltes vegades hem no sé si tancat la porta però sí que ens ha fet ràbia que la gent sigui del Barça. Si no acceptem que pugui haver-hi gent que tingui un altre equip principal però que poden sumar i ser socis, serà difícil. Amb els 3.000 de sempre anem on anem, i on hem anat, però no podem pujar d’aquí.

Què creus que podria fer el club? L’ascens a Segona va ser una gran oportunitat i s’ha perdut?
La gent el dia de l’Eibar va omplir el camp. Els primers partits a Segona venia molta gent, quan anàvem bé també hi havia molta gent. Després la gent s’acostuma a estar a Segona, a més veu que no lluitaràs per pujar a Primera i, com en tot, es torna a estabilitzar tot en la xifra de gent que realment està interessada. Potser es podria haver apostat per preus més baixos. O vendre alguna manera més atractiva de crear comunitat. Jo n’havia parlat amb directius de l’època però al final vas a parar al mateix: és una cultura diferent. A Alemanya la gent va dues hores abans al camp, dinen allà… i aquí no hi ha aquest costum. Si la solució fos senzilla, ja s’hauria aplicat.

Parlem una mica de tu. Et guanyes la vida parlant de futbol. N’has jugat algun cop?
Sí. Vaig estar a l’equip escolar del C.E.Sabadell, vaig arribar a jugar alguns partits amb el cadet. Després em van cedir al Lepanto, on vaig jugar un parell d’anys. Però allà vaig veure que jugar no era per a mi i ho vaig deixar. M’agradava pensar que seria el porter del Sabadell. Volia ser el ‘Jordi’ [el porter de l’època del Sabadell].

Al teu llibre 11 ciudades expliques que a l’època hi havia rivalitat a l’escola entre els seguidors del Sabadell, la minoria, i els del Barça. Què porta a un infant del centre de Sabadell en plena època del Dream Team a seguir tant el Sabadell?
La meva família sempre ha estat molt del Sabadell. El meu pare. I el seu pare, que havia jugat a l’Atlètic Sabadell i després quan es va dissoldre l’Atlètic Sabadell va seguir al Sabadell. A la família s’havia mamat molt. El meu avi sempre deia que ‘el Barça sempre ens pren els jugadors bons’. El meu avi jugava als anys 20 del segle passat. A partir d’aquí va néixer aquest sentiment de ser molt dels equips d’aquí a casa.

En el llibre també et defineixes com orgullosament sabadellenc, tot i que ara no hi vius. Com veus la ciutat a nivell general des de fora?
Visc a Barcelona perquè surto de la feina molt tard i no tinc carnet. Em vaig llogar un apartament però segueixo empadronat a Sabadell i voto a Sabadell. No he volgut canviar mai el cens, encara que sigui per una qüestió de no perdre un habitant i intentar atrapar Terrassa també algun dia.

Com veig la ciutat des de fora? Jo vaig dient a tot arreu que sóc de Sabadell i no agrada viure casos de corrupció com els que hi ha hagut. No és agradable perquè la gent al final et diu coses. Calia un canvi per netejar aquest imatge. S’ha donat i veurem com funciona. El resultat és molt dispers però no és sorprenent perquè la nostra ciutat és molt plural, amb una tradició molt diversa. És una ciutat molt d’esquerres però amb moltes petits matisos diferents. El resultat no és estrany. Dibuixa el que és Sabadell. M’agrada que la ciutat sigui plural i diversa però serà complicat governar-la.

Tornem a tu. Ets un periodista reconegut sobretot en futbol internacional que t’has obert camí en un sector en plena crisi, no només econòmica, sinó també de la professió. Com veus el futur del periodista i el món dels mitjans?
No el veig senzill. A part de treballar als mitjans que he treballat he volgut fer coses pel meu compte, coses que m’omplissin i que els mitjans on jo treballa no els interessava cobrir. I segurament en els últims anys el periodisme m’ha costat més diners dels que m’ha donat: entre diners per aplicacions mòbil, web, viatges per escriure llibres (n’he fet dos però tinc dos més en ment i ja he fet i pagat els viatges). Però és una elecció meva. Hi ha gent que treballa als mitjans, fa la seva feina i prou i hi pot viure.

A nivell general, és cert que hi ha molta gent que vol ser periodista, hi ha pocs llocs de treball , hi ha bastanta precarietat, menys anunciants, la gent té menys diners per consumir, els mitjans digitals no acaben de monetitzar i la gent s’està acostumant massa a no haver de pagar per tenir accés a la informació i després quan els ofereixes algun producte de pagament el troben estrany. Com si el periodisme fos un bé que no hagués de ser pagat, cosa molt estranya perquè el pa o qualsevol altre bé s’ha de pagar…

També és un problema cultural. A Estats Unitats hi ha molts mitjans de tots els nivells que han inclòs els famosos murs de pagament i se n’estan sortint. Potser aquí, com també parlàvem amb el futbol i les aficions, hi ha un problema cultural. Una cultura del tot gratis.
Sí. Vivim una cultura més pícara.

Axel TorresQuè recomanaries a un jove que vulgui estudiar periodisme?
Si és el que vol fer, i així ho sent, que ho tiri endavant però que sàpiguen que es una professió molt diferent a les demés. Una professió que no entén massa d’horaris, que te’ls marca l’actualitat i no pots dir cada dia que aniràs a la mateixa hora a dinar, a sopar o a dormir. Els caps de setmana també són diferents. Al final faràs una vida bastant diferent a la que fan els teus amics. Cal tenir clar que és la teva vocació. No t’apuntis tenint dubtes però si ho sents, endavant.

La teva arribada a la cadena COPE va ser qüestió d’insistència, quan encara no estudiaves a la universitat.
Sí, vaig tenir sort. Em podries no haver fet cas i hagués seguit una trajectòria més normal: classes, pràctiques, veure si t’agafen… hauria estat més difícil. No sé quin percentatge hi ha de sort i quin de fer-me pesat. Però sí que és cert que cal ser molt insistent.

Apostaries, com vas fer, per l’especialització?
Sí, però cal especialitzar-se en una cosa que tingui públic. Ara en futbol internacional estem arribant a la superespecialitació. Algú pot dir: ‘em faig especialista de la lliga polonesa. Seré l’únic que en sabrà molt del tema’. Però pot ser que a ningú interessi la lliga polonesa. Hem de parlar de coses que interessin a la gent o que puguin arribar a interessar la gent. Potser ara el tema no els interessa però fas un tractament que desperta interès.

Tens gairebé 200.000 seguidors a Twitter. Ara hi ha gent que n’està sortint pels insults… què t’aporta aquesta xarxa?
Cada cop intento prendre’m menys seriosament Twitter. Abans perdia tota la tarda rebatent coses. No pots estar tot el dia vivint a Twitter. Ara entro, si he de dir alguna cosa, la dic, i marxo. No pots estar pendent de tot, de contestar tothom… però òbviament, serveix molt per vendre els teus productes. Tens 195.000 persones que poden arribar a rebre l’article o el llibre del que estàs parlant. És una eina que promociona coses. Si no tingués aquest efecte, hagués sortit fa temps. Va haver-hi un moment que estava cansat de barallar-me amb gent. Però si trec un llibre o tenim una web, vull compartir allà els articles. Al final és sobretot una eina professional.

Per acabar, i per lligar la ciutat, el periodisme i la teva persona, per què creus que Sabadell ha donat tants bons periodistes esportius?
Sabadell és una ciutat molt gran. I molt especial. Sempre hem estat una ciutat motor de moltes coses: treballadora, una ciutat on la gent lluita molt per tirar endavant. A nivell esportiu el futbol ha estat molt important al llarg de la història. Al final, si tens 200.000 habitants i l’única ciutat fora de Barcelona que ha tingut un equip de futbol a Primera durant anys no de forma anecdòtica, en certa manera hi ha més possibilitats que surtin periodistes de futbol.

Fotos: David B.

Comments are closed.