59 anys, llicenciada en Ciències de la Comunicació i Filosofia, té un màster en Filologia Catalana per la UAB. Treballa, des de fa molts anys, d’assessora de llengua i cohesió social al Departament d’Ensenyament de la Generalitat. Està casada i és mare de dos fills.
Forcadell és nascuda a Xerta i resideix a Sabadell des del 1974. Regidora d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’ajuntament de Sabadell (2003-2007), ha estat presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) de l’abril de 2011 al maig del 2015. L’entrevisto a la plaça Vallès, al Centre, molt a prop de casa seva.
D’on prové la seva vocació política? Quina ha estat la seva trajectòria?
La meva primera experiència va ser a la revista Can Oriach, amb la gent del PSUC. Al 1999, ERC em va demanar anar a les seves llistes a les eleccions municipals de Sabadell. Jo provenia del món associatiu i estava vinculada a la Plataforma per la Llengua. En realitat jo venia de l’entitat Associació per la Llengua que va ser una de les associacions que van fundar la Plataforma per la Llengua. També vaig ser fundadora de la Comissió per la Dignitat i després de la Plataforma pel Dret a Decidir.
D’on va sorgir l’idea de fundar l’ANC?
Va sorgir després de les consultes sobiranistes que van començar a Arenys de Munt el 13 de setembre del 2009 i van continuar fins al 2011. Després, molta gent que vam estar a la Coordinadora de les consultes, jo personalment hi anava en representació de la Plataforma per la Llengua, vam pensar que allò havia de tenir una continuïtat. A més, el dia que es va fer la consulta a Arenys de Munt ens vam trobar unes quantes persones, entre elles Miquel Strubell, Miquel Sellarès, Pere Pugès… una sèrie de persones algunes de les quals havien estat a l’Assemblea de Catalunya. Fins i tot, el nom d’Assemblea Nacional Catalana va voler ser una continuïtat del nom de l’Assemblea de Catalunya.
Ara que ha deixat la presidència, com valora la seva experiència a l’ANC?
La valoro molt positivament. Ha demostrat, realment, la força de la gent. La força del col·lectiu davant de l’individu. A l’ANC vaig ser presidenta, però el que jo vaig fer ho podria haver fet qualsevol altre persona, per què eren les mateixes seccions territorials les que t’empenyien. Ara tenim més de 500 assemblees territorials; per tant, és una força extraordinària. He après molt i sobretot he compartit la il·lusió de molta gent, la força, la feina de moltíssima gent que, després de la seva jornada laboral, es posa a treballar de manera voluntària, perquè creu en una idea, perquè té una il·lusió, un somni. Això és extraordinari, això ho he viscut molt i et dona molta força. Si hem arribat fins aquí és per la força de la societat civil que ha empès als polítics. Si nosaltres no haguéssim sortit al carrer l’onze de ssetembre del 2012 no seríem on som. Això ho tenim claríssim. És veritat que també vam aprofitar molta de la infraestructura de les consultes. Molta gent, que ara són la base territorial de l’Assemblea, és gent que van fer les consultes com a Sabadell i en d’altres llocs.
Vostè és molt coneguda per la seva militància independentista, però en l’eix social com es definiria: liberal, socialdemòcrata, comunista…?
Em considero d’esquerres. Per a mi, l’eix nacional i l’eix social van lligats. Sempre ho he tingut claríssim. Ara, per a mi, el que és prioritari és el tema de les llibertats democràtiques i la justícia social. No entenc un canvi que no garanteixi això. L’eix social i l’eix nacional són les dues cares de la mateixa moneda, no entenc l’un sense l’altre. El tema de voler un Estat és, senzillament, per tenir les eines i els recursos per poder millorar la vida de les persones i poder fer moltes coses que ara no podem fer, com ara la qüestió de la pobresa energètica. L’eix nacional i l’eix social són indestriables. Si vull avançar nacionalment és perquè entenc que és l’única manera d’avançar socialment
La llista unitària, en la que vostè figura en el número dos, és molt heterogènia. Mentre el cap de llista Raül Romeva ha criticat durament les retallades i les privatitzacions dels serveis públics, Artur Mas les ha impulsat. Com es pot governar un país des de perspectives tant diferents?
Precisament la diversitat i la pluralitat d’aquesta candidatura vol demostrar l’excepcionalitat del moment històric. Crec que som persones que pensem diferent, amb passats diferents, amb trajectòries diferents, però que ens hem unit cara al futur. Nosaltres, els que hem arribat aquí, cadascú des de la nostra perspectiva, volem millorar i garantir la millor vida de la gent en el futur. Estem parlant del futur i no del passat. Estem en un moment excepcional; per tant, fem aquesta candidatura que és excepcional. Tots coincidim en que necessitem les eines i recursos d’un Estat. Després cadascú es presentarà amb el seu programa. En aquests moments el que ens uneix és el futur. La candidatura es va presentar al Museu d’Història amb dotze punts que eren punts socials. Estem en un moment excepcional, però entenem que volem fer els canvis socials que Catalunya necessita.
No li sembla poc correcte, des del punt de vist de la transparència democràtica, que, Artur Mas, candidat a la presidència de la Generalitat, vagi de número quatre?
Això es discutible. També s’ha dit que qui anava de presidenciable era el cap de llista per Barcelona. En canvi, Carod-Rovira era el cap de llista per Tarragona o Quim Nadal per Girona. Una cosa és qui és el cap de llista i l’altra qui és el presidenciable. Entre Convergència i Esquerra es va pactar que el presidenciable fos l’Artur Mas. Per a mi això no és important. Estic convençuda que el president farà el que es decideixi des d’aquesta llista. No és important el qui, sinó el què. L’important no és qui serà el president sinó aquests punts que vam presentar al Museu d’Història i que al final de mes presentarem en forma de programa.
Si això no és important, per què s’ha triat a Raül Romeva com a cap de llista?
Per molts motius. Crec que és un excel·lent candidat. Té una trajectòria molt bona des del punt de vista social. Ha estat parlamentari a la Unió Europea i un dels més treballadors. Té les idees molt clares i aporta molt a la llista. I no només pels seus coneixements de la Unió Europea. És una persona preparada, que parla idiomes i, a més, té aquesta vessant social. Això demostra realment que aquesta llista té per objectiu millorar les llibertats democràtiques i la justícia social.
Aquesta llista ha tingut un part complicat. Durant molt de temps ERC va apostar per llistes sobiranistes separades i fins a l’últim moment no es va arribar a l’acord. Què replicaria als qui afirmen que la llista unitària respon a una tàctica de Convergència per salvar els mobles davant una situació molt complicada arran de les retallades i la corrupció?
Aquesta és una llista de la societat civil. Evidentment hi entren Convergència i Esquerra, però hi ha una sèrie de persones de la societat civil o que venen de l’àmbit socialista com Germà Bel o Toni Comín. També hi ha molta gent com el pare Manel o Lluis Llach, moltíssimes persones que venen de la societat civil i que senzillament el que volen demostrar és aquesta unitat per fer aquest canvi que volem. Ens hem posat en aquest llista perquè entenem que aquesta llista és un recurs, una eina per poder fer els canvis socials que necessitem. Nosaltres no estem justificant res, ens hem unit per un tema de futur. Evidentment cadascú està aquí pels seus interessos, però estem aquí per al futur i per fer el millor per a tots.
Si el 27S són unes eleccions plebiscitàries sobre la independència, per què la majoria es compta sobre els escons i no sobre els vots com es fa als plebiscits?
Nosaltres volíem un referèndum el 9 de novembre, però no ens l’han deixat fer. L’únic que ens deixen fer, que podem fer, que no ens diran que no s’hi val, són unes eleccions. Nosaltres estem jugant en el seu joc, perquè ens han obligat a jugar-ho. Si juguem en unes eleccions el que compten són els escons. La majoria és la meitat més u. El que no poden pretendre ara és que aquells que no ens van deixar votar ens diguin que hem de comptar els vots. Evidentment aspirem a guanyar en escons i vots. A més, hem de parlar de qui estarà en disponibilitat de governar, qui tindrà una majoria per governar. Crec que només els sobiranistes estarem en disposició de fer-ho. L’important no és només qui guanyarà, sinó qui podrà governar.
Segons el seu full de ruta, vostès no contemplen un referèndum sobre la independència, sinó al final del procés un referèndum sobre la Constitució catalana. No cauen vostès en la mateixa carència democràtica que critiquen a l’Estat espanyol per no deixar votar sobre la independència?
La votació sobre la Constitució catalana serà aquest referèndum. Nosaltres entenem que el referèndum sobre la independència són les eleccions del 27 de setembre.
Però als plebiscits i referèndums es comptem els vots i no els escons…
Són un plebiscit perquè és l’eina que ens deixen fer servir, però després la Constitució catalana quan tu votes, llavors sí que és una persona un vot. Si votes sí és que estàs d’acord amb la Constitució catalana, estàs dient que estàs a favor d’un Estat català; si votes no estàs dient que hi estàs en contra.
Quina estratègia s’adoptaria si les forces sobiranistes no assoleixen la majoria absoluta?
Nosaltres entenem que tindrem majoria absoluta. No contemplem l’hipòtesi que les forces sobiranistes no tinguin majoria absoluta. Sempre les forces sobiranistes l’han tingut i ara també la tindran. Quan dic forces sobiranistes vull dir totes, incloent-hi la CUP.
La proclamació de la independència requereix per a ser efectiva el reconeixement internacional. Amb quins aliats internacionals compta el moviment sobiranista?
Nosaltres comptem, senzillament, amb la força de la gent. Si tenim un mandat democràtic clar serà el que ens avalarà. Estem al segle XXI, estem a la Unió Europea. I si la majoria d’una societat ho vol, això és el que ens avala. Dintre de la Unió Europa hi ha hagut el principi de legalitat i el principi democràtic, però al final sempre ha acabat guanyant la democràcia. La prova està en que tots els processos que han tingut lloc dintre de la Unió Europea s’han acabat reconeixent, com quan es van unificar les dues Alemanyes que era una cosa que no estava prevista o quan Groenlàndia que està dintre del Regne de Dinamarca va voler sortir de la Unió Europea ho va fer i no va passar res. Fins i tot al cas de Kosovo, que va voler entrar a la Unió Europea i que va tenir el veto de l’Estat espanyol, es va decidir que no comptaria amb la unanimitat, sinó que comptarà la majoria. A la Unió Europea sempre s’ha acabat imposant el principi democràtic sobre el de la legalitat i això és el que acabarà passant.
És cert, com afirma el govern espanyol, que la independència suposaria la sortida automàtica de la Unió Europea i de l’euro?
No ho crec. La Unió Europea és una unió política, però també una unió econòmica i una unió pragmàtica. A la Unió Europea sempre s’acaba fent el que és més pràctic. Fixi’s en el que va passar amb Grècia; al final, a tothom l’interessava que Grècia continués dintre de la Unió Europea i al final s’han acabat posant d’acord. Què és més pràctic que Catalunya continuï dins de la Unió Europea o que surti? A qui l’interessa, a les multinacionals que hi ha instal·lades a Catalunya? A nosaltres no ens interessa posar fronteres, ans al contrari. A qui l’interessa? Des del punt de vista pragmàtic, interessa a tothom que Catalunya continuï, evidentment si ho vol la majoria de la gent. Per què ara estem dintre de la Unió Europea. Cada vegada que ha hagut un canvi estructural a Europa, com va passar amb la unificació d’Alemanya, ha prevalgut el principi pragmàtic
Què opina de la proposta de Podemos d’obrir un procés constituent a Espanya que podria incloure el dret a l’autodeterminació?
Segons les últimes enquestes no crec que Podemos guanyi. Nosaltres ens alegrarem molt que a Espanya hagi canvis, però el que volem és tenir eines i recursos. El nostre adversari és l’Estat espanyol. A mi m’encantaria que a Espanya hi hagués aquest canvi i que ens poguéssim arribar a entendre’ns; però tenint en compte les últimes enquestes no ho veig possible. De fet, segons aquestes qui està pujant és el PP que encara es distanciaria més del PSOE i de Podemos.
Què contestaria a aquells que diuen que el procés sobiranista està generant fractura social a Catalunya?
És el mateix que passa ara. Es veu que la fractura social sempre la genera l’independentisme i perquè no ho diem al revés: s’ha generat fractura social mentre hem estat formant part de l’Estat espanyol? No sé perquè la fractura social l’hem de generar nosaltres i no al contrari, per què no es generarà fractura social formant part de l’Estat espanyol quan hi ha una majoria que vol sortir-ne? És el mateix argument.
En una Catalunya independent el castellà seria llengua oficial?
A mi no m’agrada de parlar de llengües oficials. Em recorda a Estats com l’espanyol o el francès que són molt centralistes. A mi m’agrada més parlar de llengua comuna o m’agradaria més el tema anglosaxó on no n’hi ha una llengua oficial. Crec que hem de garantir els drets lingüístics dels ciutadans i això ho hem d’estudiar. Ningú, absolutament ningú, ha de sentir que li són conculcats els seus drets.
Com valora que l’ajuntament de Sabadell no s’hagi adherit a l’Associació de Municipis per la Independència?
Evidentment m’hauria agradat que s’hagués adherit, perquè hi ha un alcalde d’Esquerra Republicana i després de dos anys un altre de la CUP. M’hauria agradat i, senzillament, em sap greu que no hagi estat possible.
Per primera vegada Sabadell té un alcalde independentista i l’equip de govern està format per dues forces sobiranistes, malgrat tenir una majoria molt exigua. Com ho valora, creu que és degut a circumstàncies excepcionals o a una tendència de fons?
Crec que ara han de demostrar que aquest canvi ha estat positiu. Crec que han d’impulsar unes polítiques socials atrevides per demostrar que aquest canvi nacional també comportarà un canvi social.
One Comment