Carme Riera

Carme Riera, escriptora: “A la literatura catalana tenim grans autors, però no tenim lectors. Aquest és el drama”

Nascuda a Palma de Mallorca el 1948, es va traslladar a Barcelona el 1965 per estudiar a la UAB Filologia Hispànica. Encara hi resideix. A més d’una notable obra acadèmica i assagística, sobretot referida als poetes de l’escola de Barcelona (Carlos Barral, Jaime Gil de Biedma i José Agustín Goytisolo), és autora d’una prolífica obra literària de contes, novel·les, narracions o guions de ràdio i televisió. També ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació. El 2012 va ser escollida membre de la Real Academia Española (RAE) i ha rebut nombrosos premis literaris. Actualment continua treballant a la UAB com a catedràtica de Literatura Espanyola i directora de la càtedra José Agustín Goytisolo.

L’entrevisto dimarts passat a la Llar del Llibre on ha vingut a presentar la seva darrera novel·la, Les darreres paraules, que va obtenir el premi Sant Joan d’enguany de narrativa en català.

D’on li ve la seva vocació literària? Va ser una escriptora precoç o el vici d’escriure li va venir amb una certa edat?
No, vaig començar molt joveneta. Vaig escriure els contes de Te deix, amor, el mar com a penyora, només tenia 20 anys i abans d’això ja havia començat a escriure.

Vostè ha declarat en alguna ocasió que la seva vocació narradora prové de les rondalles mallorquines. Ens podria ampliar aquesta afirmació?
No tant de las rondalles mallorquines com de les històries que contava la meva àvia. Però les explicava en un mallorquí sucós i realment extraordinari com el de les rondalles, que són els contes populars de Mallorca, i això va influir en mi.

Vostè va començar la seva carrera literària amb contes i narracions curtes i després va composar novel·les. Es va tractar d’una evolució natural?
No sé exactament perquè va ser. L’únic que li puc dir és que em va venir de gust escriure novel·les. Després de publicar dos volums de contes, Te deix, amor, el mar com a penyora i Jo pos per testimoni les gavines, vaig escriure la novel·la Una primavera per Domenico Guarini.

Carme RieraVostè ha conreat diversos gèneres literaris com ara el conte, la novel·la, els guions per ràdio i televisió o l’assaig. Amb quin d’ells se sent més còmoda o més aviat cadascú d’ells té la seva especifitat?
Depèn. Si he d’escriure sobre Jaime Gil de Biedma segurament faré un assaig. Si haig d’escriure sobre els jueus conversos mallorquins, una novel·la. Depèn del tema.

Vostè escriu la seva obra de ficció en català i l’assagista en castellà. A què es deu aquest bilingüisme en els gèneres?
No, perquè sóc professora de literatura castellana a la Universitat Autònoma. Aleshores els llibres que jo he de fer perquè la meva carrera vagi endavant me’ls jutjarà un tribunal en castellà a més seran d’autors castellans. Per tant, és millor que s’escrigui l’assaig en castellà i ficció en català.

Com valora la seva experiència com a professora?
Es tracta d’una experiència molt interessant i encara ho es, perquè encara faig classes. Sobretot quan pots transmetre la fascinació que un llibre crea en tu  sobretot a persones joves.

Quin han estat els autors/res que més l’han influenciat?
Són molta gent. Des de Cervantes a Anna Maria Vilallonga, a Miquel Àngel Riera, passant per Proust i acabant per Quevedo. No sé, molta gent. No tinc un sol autor.

Vostè ha rebut molts premis literaris. Què en pensa d’ells? Són positius per a l’escriptor?
Són molt positius perquè sobretot t’aporten més públic. Els llibres es venen un a un i els premis et fan una propaganda que si no els tinguessis no la tindries.

Carme RieraLa seva última novel·la, Les darreres paraules, està basada en la vida de l’aristòcrata, viatger, escriptor i naturalista Lluís Salvador Lorena i Habsburg. Com va conèixer i què li va atraure d’aquest personatge?
A Mallorca és molt conegut, a Mallorca és popularíssim, tothom el coneix. És un arxiduc que va venir a Mallorca i es va establir al segle XIX. Va escriure sobre Mallorca molts volums de llibres. Va fer que no es talés un arbre a les seves propietats, va estimar molt als animals, va estimar molt als mallorquins. És un personatge importantíssim i com sóc mallorquina a partir d’aquí em va venir l’interès.

La novel·la pren la forma d’unes memòries seves descobertes, però són fictícies? 
És fictici. Això també passa a El Quixot on també hi ha un manuscrit de referència.

En algunes de les seves novel·les com Dins del darrer blau o Cap el cel obert sobre els jueus mallorquins es percep un gran treball de documentació. Es això cert?
Sí, jo em documento molt. Suposo que el fet de ser professora influeix. A mi m’agrada molt la recerca i moltes de les meves novel·les parteixen de la recerca.

Actualment està treballant en algun projecte literari?
No, perquè acabo de publicar aquesta novel·la. No em faci treballar tant. Ara estic treballant redactant la versió castellana del llibre. També estic treballant en una òpera possible o amb una obra de teatre sobre el mateix arxiduc.

Com veu la qualitat de la literatura en llengua catalana? Hi ha qui diu que el que s’ha guanyat en quantitat s’ha perdut en qualitat? Comparteix aquesta diagnosi?
No. Penso que tenim gran autors, però no tenim lectors. Aquest és el drama.

Vostè va estar compromesa en la lluita antifranquista. Com valora la situació política i social espanyola?
Fatal. La veig bastant malament. Crec que s’ha de canviar moltíssimes coses, crec que tenim molts problemes. Problemes amb la gent a l’atur, problemes a l’ensenyament, a la sanitat. Calen molts canvis i molt profunds.

Carme RieraCom a mallorquina, què opina de la relació entre les Illes i el Principat. Què pensa del plantejament dels Països Catalans?
Doncs que ens uneixen moltes coses. Ens uneix la història, ens uneix la llengua. Fixi’s que parlo el català de Barcelona, perquè m’he sentit molt ben acollida aquí i podria xerrar en mallorquí en qualsevol moment si em trobés amb algú mallorquí. Vull dir que hi una relació que encara hauria de ser més fluida que la que ara existeix.

Però aquesta relació hauria de ser en l’àmbit cultural o també en el polític?
Crec que sobretot en l’àmbit lingüístic. En l’àmbit polític, la veritat és que no tinc coneixements suficients per dir-li si Catalunya té els mateixos interessos polítics que té Mallorca.

Què pensa del procés soberanista a Catalunya?
He dit sempre que no sóc independentista. Crec que això s’ha de dir quan sembla que la immensa majoria de gent ho és. El [procés el] veig amb cert escepticisme, perquè no crec sincerament que sigui el millor per a Catalunya.

Vostè va ser una de les pioneres de la lluita feminista a Espanya. Al seu parer com ha canviat la situació de la dona?
A la meva època estava més esperançada que ara. Actualment s’ha retrocedit en molts aspectes. Nosaltres no volíem ser objectes i ara hi ha moltes dones que estan encantades de ser objectes. Això no vol dir que en alguns àmbits com el divorci, l’avortament o la igualtat s’hagi avançant molt.

Fotos: David B.

Comments are closed.