La directora de l’Escola de Dansa Ritme de Sabadell, Cristina Allande Gilbert, viu al barri d’Hostafrancs de Sabadell i es dedica al món de la dansa des de que tenia sis anys.
Des del mes d’octubre 9.000 espectadors han gaudit de les funcions de Castle School, on participen un centenar d’actors entre dos grups. En motiu de les 50 funcions d’aquest musical que es celebra avui al Teatre del Sol, iSabadell ha conversat amb la directora de l’escola Ritme Dansa per conèixer més a fons l’escola i aquest muntatge musical que estarà en la cartellera fins el dia 21 de maig.
Què és per a tu la Dansa?
Per a mi és comunicació, sentiment, projecció. On mitjançant el cos, els braços i les cames, pots transmetre diferents emocions i sentiments.
Com van ser els teus inicis en el món de la dansa?
Vaig començar a Sabadell amb sis anys i ràpidament em van portar a formar-me a Barcelona. Vaig aprendre de moltíssims professors, vaig fer molts ‘stages’ i he treballat moltes metodologies diferents, la russa o l’anglesa. També vaig fer classes a Madrid, Londres, Montecarlo i Alemanya, entre d’altres. Vaig tenir la sort que a casa meva hi havia molta cultura de l’art, el meu pare havia fet violí i la meva germana és pianista. Això va fer que a casa em recolzessin i em potenciessin molt. He tingut la sort d’anar amb grans professors tant a nivell nacional com internacional.
I amb tota aquesta formació, vas decidir obrir l’escola Ritme?
Això ja ho tenia decidit als sis anys. Amb aquella edat li vaig dir al meu pare que la meva il·lusió era ser docent. És la meva passió. Li vaig dir al meu pare que quan fos gran voldria tenir la meva escola de dansa i ell em va donar totes les eines per formar-me com a ballarina i com a docent. Quan vaig arribar de Londres, havent acabat la formació de Dansa Clàssica, de Jazz, de Claqué, Contemporani i Espanyol, en un estudi que teníem al carrer Pare Sallarés el vam habilitar per posar l’escola. Allà vam estar cinc anys, es va quedar petit i vam passar a obrir l’escola del carrer Vallés juntament amb en Joan Llonch i 25 anys després vam obrir el Ritme de la Rambla, al carrer Riego.
Com es passa d’una escola de Dansa a dur a terme un muntatge teatral d’èxit?
Perquè a la nostra escola tenim gent que està molt ben preparada i tenim un nivell molt alt. Dins de l’escola tenim un departament de Teatre Musical, que també està en un nivell molt elevat perquè tenim uns professors molt ben preparats en l’Institut del Teatre. Va arribar un moment que estava tot amb un nivell molt bo i és quan tant en Joan com jo ens vam plantejar que era un moment fantàstic per dur a terme una producció 100 per cent Ritme. Aquest és un aspecte més de l’escola al que hi volem donar continuïtat, ja que també és una manera de donar sortida als alumnes perquè coneixen aspectes com que és la microfonia o el maquillatge, els crea un compromís, el tracte amb la gent, la disciplina de la dansa i en definitiva el què és la vida d’un ballarí.
Quan estàveu preparant el muntatge imaginàveu que arribaríeu a les 50 funcions?
Sincerament, tot i que era un repte molt gran no en tenia cap dubte. Tant en Joan com jo ho teníem molt clar. Conec el potencial de Ritme, conec la implicació dels pares, famílies i amics dels alumnes i hi ha molta energia i molta passió. També hi ha els temes de rigorosa actualitat que apareixen en el muntatge, com és el tema de l’amistat, el bullying, el primer amor… són temes que donen molt de joc.
Perquè us vau centrar en aquests temes tan actuals?
Buscàvem una cosa inèdita, fresca i actual. Nosaltres som uns enamorats dels musicals de Londres, i el que volíem era parlar d’aquesta ciutat i volíem unes històries on hi participés molta gent de diferents edats des de primària fins a batxillerat i que ens permetés fer coreografies espectaculars. Buscàvem la màgia de Harry Potter (l’acció passa en un internat), de High School Musical o Els Goonies. Amb la barreja d’aquests ingredients vam fer el muntatge.
Ha estat difícil de muntar aquest espectacle?
La veritat és que no, perquè tot ho teníem molt clar, teníem molt clar el guió, les músiques que volíem i les coreografies. El que més difícil ha estat és assajar al Teatre del Sol, el darrera de l’escenari és estret i som moltíssima gent, ha estat un pèl complex, tot i que a l’hora ens hem sentit molt bé perquè és un espai molt acollidor. Hem gaudit tots des del minut zero. Cal a dir que els prop de 100 actors que hi participen han fet un màster teatral, han aprés moltes coses referents al teatre amb molt poc temps.
Com definiries el musical Castle School?
És una explosió de sentiments, acaba amb alegria, i acaba guanyant el bé sobre el mal.
El dia 21 de maig acaben les funcions a Sabadell i aneu cap a Barcelona…
Sí, anirem amb Castle School al Teatre Victòria de Barcelona durant el mes de novembre i desembre. També formarem part de la programació per a escoles anomenat Espectacles amb classe 2017-2018.
Castle School es podrà veure al Teatre del Sol, els dissabtes a les 22 hores i els diumenges a les 18 hores fins el 21 de maig.
