EMPRENEM
Una emoció. Així descriu el vi Joaquin Charco, qui va arribar a Barcelona procedent del latifundi d’alls i els cultius de vinya dels seus pares a Las Pedroñeras (Conca). La seva vida està marcada pel contacte amb la terra i les persones. Els aromes, les notes, el buquet, el terroir, el cupatge però també el tracte amb el client, amb restauradors i amb productors de vi ocupen la vida professional del propietari de La Fastuska, molt més que una bodega.
Com vas començar en el món del vi?
Per a mi era un hobby. Quan de petit els meus pares m’enviaven a la vinya a podar, a veremar o a tallar pàmpols m’encantava. I quan tenia 15 anys col·leccionava grans riojas i riberas. Per ficar-me de ple en aquest món vaig decidir que primer havia de formar-me i vaig estudiar sommelieria a l’Escola d’Hostaleria de Barcelona.
I com vas decidir emprendre?
Encara que havia tingut diversos treballs per compte d’altri la meva gran passió era el vi. Volia treballar en l’àmbit de l’enologia i muntar el meu propi negoci. Però a l’hora de la veritat em preguntava: Què valores més, la part econòmica o el fet de posar-te pel teu compte i demostrar-te a tu mateix que ho pots fer?
Amb quin objectiu va néixer La Fastuska?
Vam obrir el 15 de setembre del 2006 amb la idea de crear una botiga de vins dedicada al petit productor, al vi artesà que respecta la vinya, al que transmet alguna cosa. També volia vendre formatges variats i poc comuns. De fet, la primera peça que vam tenir va ser un Gamonedo, un formatge asturià que fa set anys era difícil d’aconseguir.
A què has hagut de renunciar?
En el camí cap a l’emprenedoria es deixen enrere llaços d’amistat i de parella perquè el negoci et requereix al 120 per cent. És a dir, sacrifiques molt a la recerca del teu egoisme, del teu somni. S’ha de saber mantenir l’equilibri entre el negoci i la vida privada.
Què és per a tu el vi?
És una forma de sentir que t’enganxa a les emocions. M’oblido dels problemes quan fico el nas en una copa de vi. Com diu Agustín Santolaya: “el vi és l’única forma dinàmica d’embotellar el temps”. Un vi creix i mor amb tu. Un mateix vi degustat en diferents moments no és percebut igual.
On vols arribar amb el teu negoci?
Vull viure del que m’agrada, disfrutar del negoci i la família. Però l’empresari en aquest país s’enfronta a moltes traves: molts impostos, poques ajudes… I ara a la crisi. L’empresari ho aposta tot en el seu negoci i s’hi dedica completament. Depèn de la seva feina, de l’esforç i de la sort.
Hi ha molta competència…
Com més cultura del vi hi hagi molt millor, això voldrà dir que més gent estima aquest món.
Què té el vi que captiva tanta gent?
Cada raïm dóna un matís i una olor diferent. Si a això hi afegim el cupatge, que cada terroir és un món i la mà de l’home, que aporta el seu estil personal, llavors tenim una enorme diversitat de formes d’apreciar un vi. Cada anyada és diferent i cada vi canvia en ampolla. Això és el que enganxa.
Quin és el secret del teu èxit?
Tasto tots els productes que venc i sempre miro de posar-me en el lloc del client, buscant productes que emocionin. Intento conèixer el seu gust per convertir-me en una mena de filtre. El client es converteix en un amic i vull que disfruti, que el vi li reporti plaer.
Quins altres serveis oferiu?
A més de fer cates de vi i maridatges, representem comercialment diversos cellers i servim i aconsellem a restaurants mitjançant cates, perquè els seus empleats traslladin l’esperit del vi al comensal. Fa uns anys la restauració no apostava per vins de productor.
Què tenen en comú els teus clients?
Qui beu vi és bona gent. Com deia el pare de Hemingway: “Fill, no et refiïs de qui no beu vi”. Qui beu vi estima la vida, la tertúlia, el companyerisme que ofereix el vi en una taula. El vi aporta una aurèola de sinceritat i profunditat en les converses.
Què suposa la teva feina més enllà de la botiga?
Visito els productors, veig les seves instal·lacions, com treballen. Conec tot el que envolta el vi, el seu origen, la ubicació de la vinya, si està orientada al mar des de Sitges, si té una pedra blanca que li dóna la nota particular de talquina, o si és al Priorat, amb aquella sensació de terreny agrest amb notes de pissarra negra.
T’impliques a fons…
Tot això ho pots intuir a la copa, és una emoció de l’essència de la terra. Però si vas a les vinyes notes l’aire, el vent, la textura de la terra i després s’hi afegeix el material amb què els cellers treballen el vi. Aquesta sensibilitat també la tenen els meus clients.
Quina valoració fas de la marxa del negoci?
La feina m’agrada, m’omple i la visc amb passió, encara que econòmicament no tinc clar si em compensa. Però em resta molts vincles familiars. Trobo a faltar estar amb la meva dona, que és el meu gran suport, i les meves filles. Quan tens un negoci estàs tot el dia pensant en ell.
Quin és el vi ideal?
El que et fa sentir a gust, t’omple, t’emociona, et toca la part sensible, et reporta alguna cosa més que maridar un aliment amb vi, t’aporta una sensació de benestar. El vi més car no és el millor.
Què es necessita per emprendre?
Ganes i il·lusió. La resta va fent sobre la marxa.
3 Comments