EMPRENEM
Els emprenedors són avui dia, més que mai, una força social necessària, un pilar sobre el qual reconstruir la nostra economia. Per convicció o per necessitat, poc importa el que els ha portat a aquest viatge iniciàtic que és l’emprenedoria. L’essencial és l’empenta, les ganes i el fet de construir-se la seva pròpia marca i model de negoci. Comencem avui la sèrie d’articles centrats en els emprenedors de Sabadell, que no són pocs.
Llorenç Vallribera és soci fundador de Vallribera Arquitectes, una petita empresa que va nèixer el 2006 dedicada als serveis d’arquitectura i, concretament, a la construcció d’edificis d’habitatges. Ocupa un dels despatxos del recent estrenat Centre de Promoció Empresarial de Sabadell, ubicat al recinte firal de la ciutat.
En què es basa la vostra activitat?
En el seu dia havíem treballat per a despatxos grans participant en concursos per a (les empreses públicques de la Generalitat) GISA i l’Incasol fins que vaig decidir establir-me pel meu compte i centrar-me en la projecció d’habitatges per a particulars.
Com van ser els teus inicis professionals?
Treballar per a particulars no va ser fàcil. Vaig començar al 2006 fent-li la casa a la tieta, a l’amic de la tieta i així he anat fent. Al cap de 6 anys, després que la bombolla esclatés, dedicar-me als particulars ha resultat ser un avantatge perquè no ens falta la feina i he pogut contractar l’Aleix, estudiant de Projecte Final d’Estudi a l’Escola d’Arquitectura del Vallès. En canvi, despatxos que eren enormes s’han hagut de reduir força.
- Llorenç Vallribera ocupa un dels despatxos del nou viver d’empreses de Sabadell.
Quin tipus de projectes feu?
Actualment, tinc quatre projectes d’habitatges sobre la taula, tant de construcció com de rehabilitació. Els meus clients solen ser de classe mitja. Em sento molt còmode treballant-hi, potser perquè m’encantaria viure en qualsevol de les cases que tindran!
En la situació actual, és difícil trobar clients?
No, els clients hi són i hi continuaran sent. No crec que ara els arquitectes siguem menys necessaris que abans de la crisi. En tot cas, hem de resoldre problemes diferents. La meva filosofia és que quan algú ve a l’estudi o em truca per demanar-me consell professional, ja sigui per una consulta senzilla o més complicada, ja és un client. Perquè d’arquitectes n’hi ha un munt, però aquell client ha decidit venir-nos a veure a nosaltres.
Teniu encàrrecs importants?
El que més m’interessa és donar un bon servei. El client que ara té menys recursos pot prosperar i la feina més pesada i absurda pot ser el desencadenant d’un projecte més interessant. Aquest principi ha estat des dels inicis com el mantra que es repeteix el corredor d’una marató. Segurament perquè quan vaig començar, en plena efervescència de la bombolla immobiliària, jo començava de zero, sense padrins ni projectes meravellosos. Les vies per aconseguir encàrrecs són ser fidel a aquest principi i el boca-orella.
Quin és el valor diferencial del teu negoci?
Sense cap mena de dubte, l’optimització de recursos. Faig projectes a mida del client i ell hi participa del procés creatiu. L’arquitectura no ha d’imposar, sinó suggerir. També dedico part del meu temps a la investigació tecnològica i de materials adaptada a cada projecte. Un altre dels fonaments del meu negoci és el sentit comú i la sostenibilitat, és important trobar un bon emplaçament per a un edifici i protegir-lo del sol o del vent.
- Vallribera Arquitectes es dedica a la projecció d’habitatges per a particulars.
I el control de costos?
És una llàstima haver de destacar aquest punt, però al sector de la construcció no s’ha fet prou bé la feina. En aquest sentit, la crisi ha obligat i obligarà a millorar a tothom. Per a mi des del primer dia ha estat fonamental quadrar al màxim els pressupostos i portar un estricte control de costos.
Per què et vas decidir a llogar l’espai al viver d’empreses?
Abans estava a l’antic viver amb un soci i durant un temps vaig treballar des de casa. El fet de treballar en el viver i tenir el despatx al costat d’altres dóna millor imatge, sobretot de cara als clients. A més, és més econòmic que llogar un despatx tot sol i tenim altres recursos com ara les sales de reunions. També valoro molt l’assessorament empresarial que he rebut des del servei de promoció econòmica.
Què els diries als arquitectes que no tenen feina?
No sóc ningú per donar consells i la incertesa és tan gran! Però un bon camí és crear la teva pròpia feina, avançar i desenvolupar allò que t’interessi. Com a exemple, uns companys van començar a desenvolupar mobiliari. Preferim invertir les hores en dissenyar els nostres mobles que en presentar-nos a concursos, em deien. Actualment tenen un bon model de negoci i comencen a veure els fruits d’aquella aventura.
I a tots els que estan acabant els estudis d’arquitectura?
Que siguin bons en alguna cosa, res més. Si aprofundeixen en allò que els agrada, tard o d’hora obtindran resultats.
