L’empresari del món del futbol Esteve Calzada és des del mes de juny la cara visible del nou Centre d’Esports Sabadell. Aquest especialista en màrqueting esportiu és el principal accionista de l’entitat arlequinada, a través d’una societat. Després de diverses sotregades institucionals, Calzada promet compromís amb el conjunt sabadellenc, i un clar objectiu a llarg termini: tornar a Segona Divisió A.
Calzada i el seu grup ha estat rebuts amb els braços oberts per l’afició arlequinada, desanimada a l’extrem a final de la temporada passada, esperant que, aquest cop sí, les bones paraules es facin realitat. De moment, es palpa la il·lusió, ratificada a la gespa per un bon inici de lliga (quatre punts de sis possibles). La cara visible del nou CE Sabadell rep iSabadell a la Nova Creu Alta, on hi passa un parell de dies a la setmana mentre manté a cavall entre Barcelona i Londres la dedicació a la seva empresa, Prime Time Sport.
Vostè és economista i va treballar en multinacions de bens de consum i gran distribució: Unilever, Sara Lee, Reckitt Benkisser. També va ser el CEO a Espanya del gegant de telecomunicacions Tiscali, que va acabar desapareixent. Com va anar a parar al món del futbol?
El futbol és la meva passió. Era culer des de petit. Va haver-hi un canvi de direcció general al Barça. El nou director general, Javier Pérez Farguell, era president de l’Associació d’antics alumnes d’ESADE, i el coneixia d’allà. Li vaig escriure perquè tenia algunes idees del que calia fer. Era la fase final de la presidència de Joan Gaspart. I vaig entrar com a director general de màrqueting del club del que era gran aficionat, el que també té els seus inconvenients.
Al FC Barcelona, Calzada va treballar amb dos presidents: l’hoteler Joan Gaspart, qui va acabar dimitint, i l’advocat Joan Laporta, que va iniciar l’anomenat cicle del ‘cercle virtuós’, amb Ronaldinho com a estrella al camp i Frank Rijkaard a la banqueta. El Barça va guanyar la seva segona Champions i la marca es va revitalitzar com mai fins aquell moment. Ell va dirigir l’àrea de màrqueting. “Laporta va renovar totalment l’equip executiu, però vaig continuar perquè tenia un perfil més actual i fresc que altres”, assegura ara. Al 2007 va crear la seva empresa, Prime Time Sport, amb diverses línies de negoci sempre al voltant del futbol, i es converteix en un conegut divulgador del negoci futbolístic als mitjans.
Fa justament dos mesos i mig aterra al CE Sabadell, a la sala de premsa. Què volia explicar a l’afició aquell primer dia?
Ens posàvem en un club on hi havia hagut inestabilitat. Per tant, el primer missatge era que veníem per quedar-nos un temps i amb un pla de treball seriós i honest. No veníem a especular ni a prometre impossibles. Tenim uns objectius: posar el Sabadell a Segona A, on es deixen de perdre diners. I volem que tothom hi surti guanyant. Cada any que estem a Segona B com a inversors perdem diners, la ciutat perd força institucional i capacitat de promoció, els mitjans de comunicació potser fan menys negoci…
Però cal realisme. Hi ha dos requisits per pujar: solvència financera i saber de futbol. Tots els que ho reuneixen acaben pujant: Cultural Leonesa, Oviedo, Reus, Alavés, Girona, Cádiz… però de promig triguen tres anys. Jo sóc amant dels números i per molt que pensem que ho podem fer bé, és complicat pujar, i també és difícil posar en valor la capacitat del club per generar ingressos arribant a mig estiu.
De ben segur que tenia un munt d’informació prèvia, però ha trobat sorpreses als calaixos?
Si no hi hagués hagut un canvi, el Sabadell tenia un seriós risc de desaparició.
Vam haver de pagar nòmines de l’any anterior. No hi comptàvem. Vam trobar ingressos de la nova temporada anticipats. Vam trobar patrocinadors empipats perquè no havien rebut els actius que deien els contractes. Una situació molt complicada. I a la vegada un equip que no tenia la qualitat que requereix un projecte competitiu ja no dic per pujar sinó per no baixar. L’equip es va salvar a la penúltima jornada l’any passat. Tots els jugadors amb qui no comptaven han sortit i cap d’ells ha anat a un club de categoria superior.
Però també ens hem adonat del gran potencial del club, la ciutat, l’afició… anar un diumenge d’estiu a la tarda al camp de la Muntanyesa a Copa Catalunya i veure que sembli que estem jugant a casa tot ple d’aficionats del Sabadell t’indica el potencial de la massa social. Sóc molt actiu en xarxes i hi veig molt potencial.
Calzada té 12.500 seguidors a Twitter, i és present també a Instagram (2.900 seguidors). Des que és el màxim accionista del CE Sabadell, no és difícil trobar-lo interactuant amb l’afició arlequinada. Tampoc és estrany veure’l fent running. Dilluns va anunciar que correrà a la Festa Major, en concret la cursa de 14 quilòmetres. Un gest, no el primer, de mà entesa cap a l’afició arlequinada i la ciutat.
Si la situació a nivell institucional era tan dolenta, per què va optar per mantenir la presidència en mans d’Antoni Reguant?
Al final ell no estava gestionant el club. El gestionava un altre grup. El president ha gestionat el concurs de creditors. Si no s’aprovava el conveni de creditors, i un pla de pagaments, la supervivència de l’entitat era molt complicada. [Amb Reguant] tenim una persona que coneix molt bé la ciutat i el club. Ha de tenir una oportunitat de gestionar en condicions d’estabilitat. Va ser qui que davant d’altres propostes ens va triar a nosaltres. Ens va mostrar ser una persona honesta i legal en el procés de negociació. Si ens surt bé, ell tindrà també la seva part de ‘culpa’.
Quan sortirà el club del concurs de creditors? Què permetrà?
El conveni ja està votat de forma favorable. Estem en una sèrie de tecnicismes complexos com la sortida de l’administrador concursal… El que permetrà de forma immediata és que podrem gestionar el club. Ara no podem ni fer pagaments.
Vosté és una persona que coneix molt bé el futbol a nivell estatal i internacional, apareix a la televisió, fa apunts a la premsa sobre com ha canviat el món del negoci del futbol. Què li va cridar l’atenció d’aquest club?
Vaig créixer amb el Sabadell a Primera Divisió. Sempre l’he considerat un històric. Des de Prime Time hem intermediat en l’adquisició de diversos clubs de futbol. Tenim l’experiència, l’energia i els contactes per aplicar el que hem après en el nostre propi projecte. Quan vam començar a mirar, ho fem a prop de casa. La nostra empresa té la base a Barcelona, i quan fem indagacions ens adonem que a Sabadell hi ha una oportunitat. Ens hi tirem de cap: per història i per potencial el Sabadell és un club ideal. Val a dir que més ràpid del previst perquè la part venedora ens va dir que ‘ens agradaria que sigueu vosaltres però ho heu de fer ara’. Al final ens vam animar. El cert és que ara li estem donant la volta al club com un mitjó molt més ràpid del que teníem previst.
Ha sentat molt bé entre l‘afició una acció que no deixa de ser un detall: fer públic el volum d’entrades venudes en el primer partit. Quina serà la política de comunicació del club?
No m’hagués importat fer públiques les condicions de la compra d’accions del club, però la part venedora va demanar confidencialitat. Serem el més transparents possibles si no perjudica l’entitat. Per exemple, al Barça li hagués anat millor fixar sense que el club venedor sabés la xifra de traspàs de Neymar. Som transparents amb els socis que portem, amb un marcador a la web que s’actualitza a diari.
Aquest marcador comptava al matí [per dilluns] més de 1.700 socis. Molt lluny dels 4.000 que es van marcar com a objectiu.
La temporada passada teníem una xifra aproximada de 3.000 socis. Dic aproximada perquè en realitat no sabem el número exacte de socis que hi havia. I pensàvem que podíem créixer entre un 25 i un 30 per cent. D’aquí surten els 4.000 socis com a objectiu. Però cal dir que els 3.000 ho comptaven tot: patrocinadors, futbol base, compromisos i els que mostrem ara són socis de pagament.
Si ens volem omplir la boca de que som un club potent, s’ha de demostrar en la massa social. Tinc molt interès en saber el número final.
Cal tenir en compte que hem començat la campanya més tard del normal. Hem entrat a mig estiu i ens hem trobat circumstàncies com que el proveïdor de plàstics no ens entregava els carnets. I la gent ens deia que fins que no tinguessin el carnet físic no vindrien a buscar el carnet. Si ajuntem que la lliga comença la setmana de l’any que menys gent hi ha treballant, després del pont d’agost, i que després tenim dos partits fora el resultat és que ara tenim dues setmanes claus, fins el partit contra el Badalona el dia 10, per veure on podem arribar.
La resposta de la ciutat ha estat tan bona com esperava a l’inici?
Hi ha molta gent il·lusionada i ens sentim responsables. Sabem la realitat i la misèria del futbol: sóc més popular després de començar bé el projecte a nivell esportiu que després de perdre tres partits. Si a nivell esportiu no anem bé, els que ara diuen coses boniques a Twitter em criticaran. És la llei del futbol. Però palpem una il·lusió perquè la gent esperava un canvi que representem nosaltres. Qualsevol canvi l’hagués generat però si a sobre la gent confia en el que volem fer i entreguem el que hem promès, no un ascens però sí feina, honestedat, transparència, un equip que competeixi… Palpem la il·lusió.
La samarreta continua sense patrocinador. Com està la recerca?
No hem tingut temps de posar-nos-hi. No hi havia responsable de màrqueting. Ara ja hem fet feina i hem signat alguns contractes. Però no s’ha donat una empresa que pagui el que pensem que val la samarreta. Abans de malvendre preferim esperar. Però volem un patrocinador principal el més ràpid possible. Necessitem els calés.
En una entrevista a Moda.es l’any 2014 deia el següent: “el món del patrocini està molt polaritzat i hi ha grans actius, com el Real Madrid, el Barça o la FIFA que tenen cua de patrocinadors, mentre que després hi ha entitats i esportistes que tenen moltes dificultats per trobar suport”. Què ofereix el CE Sabadell als patrocinadors potencials?
Busquem companys de viatge per fer un camí que volem que sigui d’èxit. Ens plantegem mobilitzar al gran empresariat que té la ciutat de Sabadell i que no s’ha mobilitzat fins ara. I a les empreses que han estat a dins i no han estat ben tractades. En alguns casos no comencem de zero sinó que ho fem en negatiu. Hi ha una sèrie de coses que cal fer, les tinc publicades en un llibre [Show me the money], explicant l’experiència del Barça però que eren aplicables a qualsevol entitat esportiva, sigui un equip de bàsquet, el gimnàs del barri o el CE Sabadell.
Tenim els braços oberts a tothom. L’anterior equip de gestió va promulgar una política molt més exclusiva, de poques marques i que paguessin molt. La realitat és que no hi havia cap marca. El que volem és lluir l’empresariat de Sabadell. Ara comercialitzarem l’anella central de l’estadi de la Nova Creu Alta i volem lluir les màximes empreses de Sabadell, tant si són grans com petites. I a més, en igualtat de condicions triarem un proveïdor local.
Al seu llibre parla també de la importància de l’explotació dels estadis. Quin pla tenen pensat, tenint en compte que l’estadi és municipal? Què proposen a l’Ajuntament?
Amb l’Ajuntament ens necessitem mútuament. Volem el màxim suport de l’Ajuntament, a través d’un nou conveni. No està regulat el que fa l’Ajuntament pel club ni el que fa el club per la ciutat. I pensem que és molt. Des de que hem arribat s’ha parlat a nivell mediàtic a nivell nacional, hem fet entrevistes, anuncis, accions amb influencers a Youtube… volem signar un conveni on tinguem una contraprestació per la visibilitat que donem a Sabadell i a l’Ajuntament.
Sobre l’estadi, cal que vingui la màxima gent possible. Tenim un estadi on hi caben 12.000 persones. Se’t pot girar en contra: pots tenir 4.000 persones, una gran xifra i que el camp es vegi buit. Per tant, cal ser realistes d’on podem arribar. I volem omplir l’estadi el màxim possible però no a qualsevol preu. No val començar a regalar entrades a tothom i que el soci abonat, que paga religiosament, vegi com la gent va gratis al futbol. Que la gent pagui per veure el futbol és la forma de donar-li valor i de reconèixer al soci la fidelitat i l’esforç econòmic. Poques vegades regalarem entrades perquè sí. Al partit de l’Elx vam posar les entrades a 15 euros enlloc de 10. Volem fomentar que la gent vingui a l’estadi en format de soci. Qui vulgui venir de forma puntual, serà benvingut però haurà de pagar més diners.
Els anteriors gestors estan vinculats a la marca de roba esportiva que vesteix el club. Com estan les relacions amb Hummel?
Tenim un contracte en vigor. Podrem confirmar l’estat de les relacions amb Hummel quan arribi el producte, cosa que encara no ha passat. No ha arribat tot el producte que necessiten els diferents equips del club. Quan arribi explicarem si compleixen amb les seves obligacions, i les relacions seran bones. Si no arriba el material, veurem que passa. El producte ha d’arribar aquests dies, i ens han promès això, però encara no ha arribat. Tenen un marge de temps i estem a l’espera. Si el producte arriba no hi haurà problemes. Si no, les relacions no seran tan bones.
Estem en els darrers dies del mercat futbolístic [acaba a les 23.59 de dijous]. Tothom parla del 9. Hi haurà nou 9 al Sabadell?
Hem analitzat moltíssims jugadors. La meva opinió és que sí que en tindrem. Hem parlat amb molts jugadors que sí volem i estan mirant si es poden col·locar a Segona A, com és lògic. A la Segona B, som un dels clubs on els jugadors volen anar. Si no tenim el 9, és perquè som molt exigents. No portarem un jugador per portar-lo. Ha de complir amb el perfil, ha de millorar l’equip i ha d’entrar bé en el grup, que està molt cohesionat i combina veterania amb joventut. Seguim buscant-lo i si no deixarem la fitxa lliure.
Està satisfet amb la plantilla?
Molt. I amb l’equip tècnic. Abans de fer la transacció ens imaginàvem el projecte encapçalat amb Toni Seligrat. Havíem parlat amb ell i tenia moltes ofertes. L’hem d’agrair que triés la nostra opció. Hem portat la major part de jugadors que volíem. Alguns s’han escapat, per diners o per altres variables. Hem estat estrictes amb els diners. Sabem on podem arribar i només firmem el que sabem que podem pagar.
Al seu parer, a què aspira el CE Sabadell 17-18?
A competir. La gent veurà un equip que competeix, que s’empipa quan rep un gol i que lluita a tots els partits. L’objectiu de pujar a curt termini és difícil de dir ara. A la llarga volem pujar, però aquest any conflueixen una sèrie d’equips que fan l’ascens el més difícil de la història: filials del Vilarreal i València, o equips de Primera excepcionalment a Segona B com l’Elx o el Mallorca. Però no hi renunciem. Si li preguntes a míster, ell vol arribar al futbol professional i ha vingut aquí per això.
