Fabián Mohedano és treballòleg i president del Consell Assessor per a la Reforma Horària, un grup de més de 20 persones que vol impulsar un canvi en els hàbits de la societat catalana per conciliar la vida personal, familiar i laboral. Porten més de dos anys de feina i hi ha un ampli consens en què cal aquest canvi, però falta un últim impuls per dur-lo a terme.
El diputat de Junts pel Sí i impulsor de la reforma horària Fabián Mohedano va estar aquest dimarts a Sabadell fent una xerrada a Cal Balsach, organitzada per l’Associació de Mares i Pares de l’escola Samuntada.
Per què és important que hi hagi una reforma horària?
Perquè som com una mena d’extraterrestres i fem uns horaris que no es fan en cap més país del món: dinem a les tres de la tarda, sopem a les deu de la nit, només dos de cada deu esmorzen quan es lleven a primera hora del matí, fem una cosa que no es fa enlloc més que és esmorzar a quarts de dotze i tornem a començar una altra vegada. Aquests horaris no són de tota la vida, el seus orígens són als anys 60 i els canvis socioeconòmics que va tenir el nostre país, i progressivament hem anat fent d’una excepció mundial la norma de funcionament.
La reforma horària hauria d’anar acompanyada d’un canvi del fus horari adequat a la nostra localització geogràfica?
Entre els experts no hi ha consens en aquesta qüestió. Nosaltres, França, Bèlgica, Luxemburg, Holanda i Algèria, des de la Guerra Mundial, no estem en el fus horari que ens correspon, però si analitzes el funcionament d’un país com França o Holanda tenen una vida molt més endreçada que la nostra i ells també haurien de ser en el fus horari britànic. Canviar el fus horari no suposa resoldre tots els problemes que tenim.
Havíeu dit que l’objectiu era implantar la reforma horària al setembre de 2016, però estem a 2017 i encara no s’ha produït aquest fet. Què ha passat?
Va ser una idea que teníem, vam dir que ens dedicaríem a això tres anys: un primer any per fonamentar-ho, un segon any per fer sensibilització i fer proves pilot i un tercer any per dissenyar la reforma. Tot ha anat molt bé, però els temps sempre es dilaten. Les diferents eleccions que hi ha hagut dificulten el calendari institucional, posar a tothom d’acord té les seves complicacions i estem en plebiscit de la reforma. Hem aconseguit que sigui un debat que arribi a les llars de moltes famílies, als llocs de treball i, per tant, ha quallat que cal una reforma horària, estem buscant la fórmula per posar d’acord tots els actors. Si hem estat 50 anys amb aquests horaris ara no vindrà d’un, però anem a un canvi de tendència.
Què és el que costa més de canviar i reformar?
Estem parlant d’un canvi d’hàbits, estem dient a la gent que algunes coses que han fet tota la vida haurien de canviar. Això no es fa ni a cop de decret ni amb un pacte social, és la suma de moltes coses. Cal molta pedagogia, explicar a la gent perquè tenim els horaris que tenim i les conseqüències relacionades sobretot amb la salut. Cal un gran acord social amb els diferents actors (agents socials, escola, comerç, cultura, oci) i després cal ajudar des de la política pública, ja sigui amb plans de promoció o amb lleis per construir el canvi. Fins ara no s’havien fet polítiques per impulsar aquest canvi i ara s’han començat a fer. Hi havia molta gent que feia en les seves empreses de manera intuïtiva o de manera molt científica polítiques en aquest sentit, però no tothom es posava d’acord per fer aquest canvi. Estem en aquest punt i jo sóc molt optimista.
Què s’hauria de dir a tots aquests actors per seduir-los i sumar-los a favor de la reforma?
Primer que la reforma horària no té costos, tot al contrari, té beneficis. És una reforma de reorganització dels horaris que el que representa és millorar en aspectes clau vinculats a la salut.
Fer els àpats fora de l’horari que ens toca és un desastre, tenir aquests horaris tan extensius provoca un estrès que ens fa ser líders al món respecte a aquesta qüestió. Fer horaris flexibles, compactes, de no jornada partida, que fomentin el teletreball provocarà que es redueixin els desplaçaments a la feina, ja que som un dels països que més esmerça en anar a la feina i la principal causa de mortalitat laboral és el desplaçament. Cal dormir les hores de son que toca. Hem perdut una hora sencera de son en els darrers 20 anys i això és moltíssim. Això vol dir que hi ha adolescents que n’han perdut dues i gent gran que no n’ha perdut cap, perquè molts dels nostres avis encara continuen fent l’horari que fa la resta d’habitants del planeta.
Aquí és on hem de recuperar uns hàbits que teníem fa molts anys, trencar amb el mite que això és una qüestió de clima i combatre aquesta ignorància. Això porta temps i és el que estem dissenyant, com arribar al màxim de gent per explicar-los-hi que hi ha uns horaris més beneficiosos per la seva salut, per la seva conciliació i també per la productivitat de les empreses on treballen. Per tant, als actors els hi expliquem que també té uns beneficis per les organitzacions, es pot fer la mateixa feina organitzant el treball d’una altra manera, i si convencem a les petites empreses que es pot fer la feina sense estar-hi tot el dia guanyaran els treballadors i guanyaran en productivitat i competitivitat.
Com afectaria al nostre dia a dia una reforma de l’horari?
Ara tenim un 50 per cent de gent que treballa fins les sis de la tarda i tenim un 30 per cent de gent que acaba a les set. Si aconseguim sortir abans, com fa la resta del món, entre les quatre i les cinc de la tarda, guanyarem temps per estar en família, fer esport, fer moltes coses que ara mateix són difícils. Nosaltres diem salut, conciliació, equitat, és a dir, si ampliem la franja de tarda per a que tothom tingui més temps de lliure disponible entendrem que tot el que fem de reforma horària és una mesura de llibertat. Tots vivim 24 hores però no tots les vivim igual, per tant això pot ser un benefici per les classes populars, per exemple.
Catalunya té competències per poder aplicar una llei sobre aquesta qüestió?
Catalunya té competències per canviar els seus hàbits, com qualsevol país del món. Els hàbits no són una qüestió de competències, són una qüestió de pedagogia, de contribuir des del pacte social i d’accelerar amb la llei amb el que es pugui.
Tenim tres pedres a la sabata. No tenim competències en matèria laboral, per tant tot s’ha de portar a la negociació col·lectiva, però com que és un tema d’horaris tampoc és tan rellevant. Tampoc tenim competències en matèria audiovisual, per molt que intentem que els horaris de la televisió vagin millor sempre tindrem els grans grups audiovisuals espanyols que continuaran entrant fins a les 2:30 de la matinada. I la tercera és que no tenim competències en horaris comercials, la llei espanyola és molt liberalitzadora i pel que apostem nosaltres, mentre la llei sigui de les més liberalitzadores del món, és seduir al consumidor. Si ajudem a la gent a sortir abans de la feina hem de promoure que no vagin a comprar a les deu de la nit. Si abans de la reforma horària sorties a les set i ara surts a les cinc, no vagis a comprar a les nou del vespre, sinó a les hores que compren a la resta del món. Evidentment els horaris comercials que tenim són per l’allargament de la jornada laboral, si la compactem podem aconseguir que la gent vagi a comprar abans.
No serà tan rellevant la legislació sinó el canvi d’hàbits, perquè el que hem de recuperar és que les vuit del vespre sigui l’hora central del sopar. Tots tenim la idea o la preocupació del que representa tenir colesterol, però la gent no és conscient que no dormim bé, amb la panxa plena o les hores que toca, i això té unes conseqüències sobre la salut de les persones. L’altre element és l’esmorzar a primera hora del matí, que la que ha de ser la part més important deixi de ser-ho acaba tenint efecte amb càncers o algunes malalties cardiovasculars.
Si Catalunya acaba implantant una reforma horària, creu que la resta d’Espanya seguirà l’exemple?
Nosaltres anem una mica més avançats que la resta de l’estat. Un exemple és El Corte Inglés. Aquí obre a dos quarts de deu del matí i tanca a dos quarts de deu de la nit, mentre que a la resta de l’estat obre a les deu i tanca a les deu, ja va mitja hora tard. Per què? Perquè aquí tot va una mica més avançat. Tot el que està passant en els darrers anys dóna la sensació de què hi ha una voluntat de canvi, de sincronitzar-se amb la resta de món. Els habitants espanyols es mereixen la reforma horària tant com els catalans, per tant seria fantàstic que s’acabi fent a tot arreu.
