Mar Garcia

‘Gent de SBD’. Mar Garcia: de Cifuentes a secretària general del Partit Verd Europeu

La sabadellenca Mar Garcia, militant d’ICV a la ciutat de Barcelona, va ser escollida fa unes setmanes a Estambul la secretària general del Partit Verd Europeu. Lligada als governs d’esquerres a la capital catalana, Garcia assegura que Europa ha de donar esperances i alternatives a la ciutadania.

És la seva primera entrevista a un mitjà de comunicació català o estatal des de la seva designació, fa ja algunes setmanes.

Com s’explica que una catalana sigui escollida secretària general d’un dels set o vuit principals partits polítics a escala europea i aquesta sigui la primera entrevista?
Les famílies europees s’associen a Europa i es veuen llunyanes, com tot el que ve d’Europa. La manca d’interès segurament vindrà d’aquesta percepció més llunyana de la política europea.

Parlem de la seva trajectòria més personal, perquè és de Sabadell però és molt poc coneguda a la ciutat.
Vaig néixer a Sabadell i vaig créixer al barri de Cifuentes. Tota la vida he viscut a Cifuentes però no vaig anar a escola a Sabadell, sinó a Sant Cugat, excepte el COU, que el vaig fer a l’Egara. Em sento molt lligada a Sabadell però políticament sempre he militat fora i ara sóc militant d’ICV a Barcelona. El meu contacte amb el partit és en Ricard Gomà, i va ser qui em va vincular al partit, i també la Imma Mayol. Però mai he viscut fora de Sabadell.

I com veu la situació a la ciutat actualment?
Tinc l’esperança que hi hagi un canvi a la ciutat. Que Sabadell deixi d’estar en el punt de mira com a ciutat fosca. Sobretot que hi hagi una alternativa creïble i consistent. El potencial hi és. Cal que ara sigui una realitat.

Milita a ICV Barcelona. S’estan produint diversos processos de confluència a tota l’esquerra, i Barcelona marca el pas també en aquest sentit, amb Guanyem. Però bona part de l’esquerra més alternativa és molt crítica amb el paper que ICV ha tingut quan ha governat. Com valora vostè la feina d’ICV als governs de Barcelona?
Comencem per l’autocrítica: hi ha coses que es podrien haver fet millor. Com a tot a la vida, sempre es pot millorar.

Què es podria haver fet millor?
El context és important per analitzar les coses i ara hi ha més desafecció però podríem haver fet una política més participativa o, ser més punyents en temes ambients. Estic satisfeta amb els avenços socials que vam fer a Barcelona. I jo em considero molt hereva de l’àrea d’ICV a Barcelona. L’any 2002 molt poca gent parlava d’eficiència energètica, Agenda 21 o altres mesures.

No obstant, totes les xifres mostren un gran creixement de la desigualtat a Barcelona en els darrers anys. Hi ha grans diferències salarials i fins i tot d’esperança de vida entre els barris o districtes més benestants i els més populars. I aquestes diferències no s’han reduït malgrat els anomenats governs d’esquerres.
Ricard Gomà va canviar la gestió social al llarg dels mandats 2003-2011. Van haver-hi grans avenços: serveis universals, beques menjador, assistència social… Amb el govern Trias hi ha hagut una regressió important. Algunes de les desigualtats d’avui dia tenen a veure amb l’aposta del govern Trias. I amb el context de crisi. L’ajuntament de Barcelona té diners, perquè l’herència dels governs d’esquerra va deixar els números sanejats. I Trias ha tingut maniobra però les seves prioritats no són les nostres.

Parlant de prioritats. Quines són les seves pel Partit Verd Europeu?
La màxima ha de ser arribar a les eleccions europees del 2019 amb una resposta clara per una Europea democràtica que doni esperança a la gent. També volem enfortir la visió que arriba des del Sud d’Europa i també des de l’Est d’Europa a la família verda. Una altra Europa encara és possible.

Això és deia fa 15 o 20 anys.
La frase és totalment vigent. El resultat de les darreres eleccions mostra un gran escepticisme europeu i es concreta en el populisme. El discurs del Partit Verd ha de donar resposta i esperança.

Al seu programa parla de recuperar la utopia d’Europa. Com?
Europa és l’única resposta possible a un món globalitzat de sobiranies compartides. L’única resposta als reptes actuals ha de ser europea. Hem d’articular un discurs que ofereixi una Europa més democràtica i doni una resposta diferents a la crisi. Ara només n’hi ha una i és l’austeritat.

Per concretar. Com la resposta és europea, podria dir quines dues mesures plantejaria des d’Europa en primer lloc si poguessin fer-ho ara mateix.
Les prioritats són una Europa més democràtica, amb més pes pel Parlament i la ciutadania. I per altra banda accentuar l’agenda social i ambiental. Per exemple, cal un Green New Deal com alternativa al model productiu. Seria un instrument per crear llocs de treball lligats al sector ambiental. També apostar per l’economia social.

Per què no qualla un partit verd a Espanya? A Alemanya, els països nòrdics o altres ha estat molt més important. Aquí és testimonial.
No és del tot cert. ICV és el partit verd que ha quallat fa temps. Tenim un cert pes. Al sud d’Europa no estem absents de representants. És cert però que hi ha un repte: consolidar una força verda a la resta de l’Estat. Teníem l’herència de grupuscles verds que només parlaven de temes ambientals i no de temes globals. Amb Equo es comença amb el germen d’un partit verd més consolidat. I l’aposta de l’ecosocialisme no serà viable sense processos més amplis, amb altres forces i moviments socials que portin als parlaments una alternativa sòlida.

Foto portada: Mar Garcia, fa uns dies als jardinets de l’Espai Cultura. Autor: J.d.A.

Comments are closed.