Hélène Vietti, sabadellenca d’adopció, és la directora de l’Alliance Française de Sabadell, una escola de francès i centre cultural. Va néixer a París i al cap d’un any va venir a viure a Sabadell, on els seus pares juntament amb en Robert Ferrer van posar en marxa el centre cultural. Des de l’any 1984 va viure a París i a diversos indrets de França, tornant a Sabadell a l’any 2012.
Perquè decideixes deixar París i tornar a Sabadell?
L’última feina que vaig tenir a París era molt interessant, era directora d’una escola de cinema documental, allà fèiem tallers i documentals arreu del món. Arrel que van matar en un atemptat a Kabul a un dels nostres professors, van sorgir molts problemes a nivell personal i desavinences a nivell professional. Vaig decidir plegar perquè també estava farta de la ciutat de París i del mal temps i vaig decidir marxar a una ciutat més petita. Vaig decidir-me per Sabadell, que és una ciutat que coneixia i que on a més, com parlo català i castellà, no tindria gaires problemes per trobar una feina.
I vas anar a parar a l’Alliance Française?
En Robert Ferrer em va proposar la feina de programadora cultural a l’Alliance uns mesos després de la meva arribada a Sabadell, però mai no hagués pensat que acabaria treballant aquí.
Coneixes bé el món de la cultura a París i també a Sabadell. Quines diferències veus entre elles?
A primera vista veig tres coses molt diferents. La primera és l’interès de la gent, crec que a París hi ha una educació que porta a què la gent tingui molt interès per tot el que és cultural i que aquí encara no he trobat. La segona són els mecanismes per la producció cultural i la difusió cultural, allà són molt més polítics, no només per la difusió sinó també per les ajudes que aquí encara tampoc he trobat. La tercera que veig és que aquí costa més que hi hagi un cert interès pels temes que no són propis de ‘casa seva’. Aquí costa molt que la gent es desplaci d’un municipi a un altre per motivacions culturals.
Què és el que fa l’Alliance Française per promoure la cultura francòfona, però al mateix temps també la catalana?
Intentem acostar la cultura al ciutadà a través de les diverses disciplines, ja sigui teatre, música, cinema o literatura. Sempre tinc al cap els centres culturals que es van crear a França als anys 60, on tothom hi era benvingut i on tot es feia de forma gratuïta. Per això sempre busquem activitats on tothom hi sigui benvingut i on tothom pugui trobar alguna cosa que li interessi. Per això sempre programem activitats molt diferents, tant amb gent professional com amateur i amb gent que té ganes d’expressar-se. Encara queda molta feina per fer, però el nostre objectiu és que qualsevol sabadellenc s’acosti a l’Aliança per veure alguna cosa que li pugui interessar.
Vosaltres col·laboreu també amb altres entitats. És una forma també d’obrir-vos a la ciutat?
Si, ja ho hem fet amb la Nit dels Museus o amb l’Espai Àgora. Volem seguir-ho fent i obrint-nos més. El que hem fet fins ara ha anat molt bé i voldríem provar de treballar amb la biblioteca del Sud i del Nord.
Com valores la cultura a la ciutat?
Crec que a Sabadell hi ha molt teatre, hi ha molta gent que fa teatre i a més hi ha molts teatres. Trobo que això és molt interessant. D’altra banda trobo que a les arts plàstiques hi ha una manca bastant evident i potser hi falten sales de concerts.
Què milloraries?
Obriria galeries i sales d’exposició. Tenim tres a trenta metres d’aquí, però en canvi a Ca n’Oriac no n’hi ha cap. També faria més sales de concerts i la normativa municipal per a temes culturals la faria més simple, petites entitats no tenen la capacitat de poder demanar tot el necessari per fer, per exemple, un concert. Això trobo que és una llàstima. També crec que s’hauria de fer una educació cultural de base i ensenyar als nens els diversos aspectes culturals tant pel que fa a la música, el teatre o la dansa, entre altres.
Creus que la cultura a la ciutat funciona gràcies a les entitats?
A Sabadell la gran majoria d’activitats culturals les realitzen les entitats i crec que funcionen bastant soles. Tinc la impressió que les entitats fem molt més que les subvencions que es puguin rebre des de l’Ajuntament i fem moltes activitats sense esperar que la ciutat doni res a canvi. Crec que les activitats que fem les fem perquè som un grup de gent amb ganes i que creiem en la cultura.
Quins reptes té l’Alliance Française de cara al proper curs?
A part que som un centre d’estudis i fem classes de forma diària, en quant al tema cultural volem consolidar els nous Cicles que hem creat aquests darrers anys, tant el Mostra’t, els Cercles i les Converses. També volem fer més cultura francòfona, perquè aquest darrer any n’hem fet molt poqueta i a mi m’agradaria tornar-ne a fer. Del febrer al juny tenim dos artistes quebequesos que vénen a exposar les seves obres. Volem fer més trobades amb artistes i obrir més espais de discussió i d’educació cultural amb nens i joves. Crec que això no ho tenim a la ciutat i penso que és molt important. El repte més gran que volem aconseguir no serà de cara a aquest curs, si no més aviat de cara als propers anys, que totes les activitats que faci l’Alliance Française siguin totalment gratuïtes. No vull que algú no pugui tenir accés a la cultura per no poder pagar una entrada. Voldria que aquesta barrera no existís.
Parlant dels Cicles, ens pots avançar alguna cosa?
No (somriu), encara hi estem treballant i queden coses per tancar, haurem d’esperar al setembre…
