Iya Traoré. Autor: David B.

Iya Traoré, del PSG al circ: “vaig treballar dur per ser millor que Ronaldinho i Maradona amb el meu estil”

El Guineà afincat a França, Iya Traoré, és una de les estrelles del Circ Raluy Legacy, que aquesta setmana s’acomiadarà del públic sabadellenc. Traoré va jugar en el París Saint Germain, és un especialista de fama mundial en el futbol freestyle i ha aconseguit tres World Records Guinness.

iSabadell ha pogut parlar amb ell una estona abans de començar el seu espectacular número de circ a la carpa insatal·lada a l’avinguda Francesc Macià.

Quan va néixer el teu amor per la pilota?
El meu amor pel futbol començar quan vivia a l’Àfrica, a Guinea Conakry on vaig néixer. Al meu poble fèiem servir el futbol per divertir-nos amb els amics i fins i tot per unir diferents cultures en un mateix joc. Era una activitat per a nens. Ens fèiem les nostres pròpies pilotes amb sacs i plàstics i tothom jugava content.

Vivia a l’Àfrica amb uns cosins i la resta de la família perquè els meus pares i els meus germans van marxar a França. Quan vaig anar a la capital (Conakry) per estudiar, ja que el meu pare volia que seguís estudiant, perquè ell mai va anar a l’escola i volia que jo i els seus fills tinguessin la sort de poder anar a l’escola. Actualment a l’Àfrica encara hi ha nens que no tenen la possibilitat d’anar a l’escola.

Iya Traoré. Autor: David B.
Iya Traoré, en un moment de la seva actuació al circ. Autor: David B.

Quan sortia de l’escola veia molts nens que jugaven al futbol i ho feien amb una pilota més desenvolupada que les que teníem al meu poble i jugaven en uns terrenys més grans i millors. Allà em vaig acabar d’enamorar del futbol. De seguida vaig decidir que volia tenir una pilota pròpia.

I la vas aconseguir?
Si. Quan el meu pare m’enviava diners per anar a l’escola i agafar un taxi, no l’agafava i em guardava els diners a la butxaca i hi anava a peu. Amb els diners que m’enviava per menjar economitzava al màxim i feia algunes feines de sabater per guanyar diners. I així vaig poder-me comprar la meva primera pilota de cuir. Era molt cara. Amb la pilota vaig tenir molts amics i podia jugar amb ella tot el dia. Fins i tot les hores de més calor jugava tot sol amb ella perquè els camps estaven buits de gent, ningú jugava a aquelles hores.

Després vaig tenir la sort de poder anar a París, retrobar-me amb els meus pares i germans i seguir els meus estudis. A París vaig entrar en un petit club de futbol i després vaig tenir la sort d’entrar a l’institut al París Saint Germain. Quan jugava en el juvenil, va ser quan Ronaldinho va signar amb l’equip professional.

Mai he deixat l’amor pel futbol que va començar al meu poble. És la meva raó de viure i és com una part més de mi i he crescut amb la pilota.

On vas aprendre el freestyle?
Vaig començar a aprendre a Àfrica quan veia amb els amics vídeos de Maradona per la tele i feia coses fantàstiques amb la pilota. Em fixava molt com ho feia i després intentava fer el mateix que ell, amb els peus, les espatlles, el cap… També em va servir molt un joc amb taronges que jugàvem a l’Àfrica. Però quan era a París i no vaig signar per jugar al futbol professional amb el París Saint Germain, perquè el meu pare volia que acabés els estudis i no volia que jugués a futbol. Primer son els estudis i després el futbol, deia el meu pare, per això vaig deixar el París Saint Germain.

Quan vaig aprovar el darrer examen el meu pare em va regalar una pilota i amb ella anava coneixent París i vaig començar a anar a places turístiques com la de la Torre Eiffel, els Camps Elisis i després Montmartre. En aquestes places vaig començar a jugar amb la pilota i fer equilibris. Els turistes de molts països diferents s’acostaven a mi i em feien fotografies.

Vaig entendre que a la gent li agradava això i vaig començar a fixar-me com tocava la pilota Ronaldinho, ja que el coneixia personalment. I com que jo tenia més temps que ell i que Maradona junts, vaig començar a treballar molt dur per aconseguir ser millor que ells i llaurar el meu propi estil. Si volia aconseguir ser conegut havia de marcar la diferència i marcar un estil propi, més africà i amb inspiracions a l’esport, la dansa clàssica, el bàsquet o la gimnàstica. M’inspiro amb tot allò que tinc al voltant per aconseguir alguns números únics i originals.

Si volia tenir un lloc respectat a Montmartre, tal com el va tenir Edith Piaf o Picasso, entre d’altres grans artistes, m’havia d’inspirar en expressions artístiques que es puguin barrejar amb la pilota, que és la meva passió.

Quantes hores entrenes cada dia?
Normalment per fer el que faig de dues a tres hores diàries, però la veritat és que jo estic tot el dia amb la pilota. Actualment no m’entreno, només jugo tota l’estona, tot el dia sense parar. Vaig a comprar amb la pilota, veig la tele amb la pilota, vaig al restaurant… la pilota va tot el dia amb mi. Fins i tot perfecciono a l’autobús o al metro esquivant sense tocar a ningú i sense que caigui la pilota al terra, així es controla perfectament. Quan anava a l’escola i el professor s’absentava un moment de la classe, agafava la pilota de la motxilla i feia equilibri amb el peu. Per a mi és un entreteniment però en el fons és un entrenament. Així és com treballo el control de la pilota.

Iya Traoré. Autor: David B.
Iya Traoré fent una acrobàcia. Autor: David B.

Estàs content del salt que has fet del món del futbol al món del circ?
La veritat és que estic molt content aquí, és un circ familiar i que m’ha acollit molt bé. Kerry [del circ Raluy Legacy] em va veure en un dels meus números al carrer, a París i va aconseguir que aceptés la proposta d’actuar en aquest fantàstic circ.

Encara fas espectacles al carrer?
Si, i tant, hi vaig gairebé tots els dies. M’encanta treballar al carrer.

El carrer m’ha fet a mi. Tot el que he aprés ho he aprés al carrer. Tot i haver aconseguit tres rècords del món m’encanta actuar al carrer. Quan faig un espectacle al carrer, a diferència del circ, mai sé que faré amb la pilota. Simplement l’agafo i la puc posar sobre el cap, o els peus, però no sé mai que faré amb ella. Tot i treballar al circ, a la tele, amb el president o amb la Shakira, quan arribo a París tinc la necessitat de sortir al carrer per retrobar el contacte amb els joves i intento donar exemple a altres persones joves i els hi dic que en aquesta vida és el treball qui ens paga.

Ja que has anomenat a Shakira, vas fer amb ella el vídeo de la Copa del Món de Brasil 2014. Com va ser l’experiència?
Per mi va ser una bogeria. Mai hagués pensat que Shakira volgués que jo sortís en un vídeo seu i a més el fet de participar amb grans jugadors com Messi, Neymar, Piqué, Falcao entre altres jugadors súper coneguts internacionalment, va ser una experiència inoblidable, el vídeo es va veure al món sencer i em vaig sentir molt ben acollit.

On et sents més reconegut, a la gespa o a la pista del circ?
Aquesta és la primera vegada que estic al circ. Sóc un jugador de futbol i el destí m’ha fet ensopegar amb el circ. En el camp de futbol tens la gent molt lluny i en canvi al circ els tens molt més a prop. Si hagués estat futbolista potser no tindria la mateixa vida ni els mateixos diners, perquè seria molt ric, però potser no tindria la vida que m’agrada viure.

Hi ha molts circs que han contactat amb mi, fins i tot el Cirque du Soleil va contactar amb mi perquè anés amb ells a Estats Units i vaig refusar. Al Raluy Legacy vaig acceptar perquè em va seduir l’autenticitat d’aquest circ, quan la gent entra aquí viatja en el temps perquè tot el que veu és antic i a mi m’encanta tot el que és autèntic. És com viure dins un museu de fa més de 50 anys. També em va captivar el fet que és un circ familiar i per a mi la família juga un paper molt important en la meva vida.

Abans has parlat dels tres rècords Guiness que has aconseguit. Estàs preparant algun nou repte?
No. Mai em preparo res. Normalment em truca la televisió i em proposen fer algun repte que ningú pot fer, que sigui original i difícil d’aconseguir. Després és quan em proposo fer-lo. Intento viure la vida dia a dia i no planificar gaire les coses. No sé que faré demà, vull viure plenament el present i aconseguir el màxim de plaer en el que faig.

Foto portada: Iya Traoré a la pista del Circ Raluy Legacy a Sabadell. Autor: David B. 

Comments are closed.