Joan Ignasi Elena

Joan Ignasi Elena, Pacte pel Referèndum: “no és més demòcrata qui defensa el referèndum que qui no ho fa”

Nascut a Barcelona el 1968. Llicenciat en Dret, està casat i és pare de tres filles. Militant del PSC del 1983 al 2014 va ser primer Secretari de la Joventut Socialista de Catalunya entre 1991 i 1993. Fou alcalde socialista de Vilanova i la Geltrú del 2007 al 2011 i diputat al Parlament del 1992 al 1995 i posteriorment al 2012.

Després de trencar la disciplina de vot arran de la demanda al Congrés dels Diputats de transferir la facultat de fer un referèndum sobre la independència de Catalunya, marxà del partit i renuncià a l’escó. Ara dirigeix la plataforma Avacem i, des del desembre del 2016, és coordinador del Pacte Nacional pel ReferèndumL’entrevisto dimarts passat a la presentació a Cal Balsch del Pacte Nacional pel Referèndum.

¿Quina és la diferència entre el Pacte Nacional pel Dret a Decidir i el Pacte Nacional pel Referèndum?
Un deriva de l’altre. El Pacte Nacional pel Dret a Decidir era un definició genèrica sobre el que vol de Catalunya s’havia de decidir pels vots dels ciutadans sense concretar exactament quin era el mecanisme a través del qual fer-ho. El Pacte Nacional pel Referèndum demana explícitament celebrar i acordar un referèndum de la manera que s’ha fet al Quebec o Escòcia.

¿Tenen la mateixa composició?
La composició és la mateixa. Hi ha una composició molt transversal, molt plural. Tenim des de l’alcaldessa de Barcelona al president de la Generalitat o Esquerra Republicana. Després, en l’àmbit social, hi ha entitats tan diverses com la Confederació de Cambres de Comerç, UGT, Comissions Obreres, USTEC o la Federació d’Entitats Esportives, tan diverses com la pluralitat del país.

Vostè ha manifestat en diverses ocasions que la Constitució espanyola permet realitzar un referèndum d’autodeterminació ¿Quin seria el procediment?
Això ho defensa no només la gent del Pacte, sinó catedràtics i constitucionalistes catalans i espanyols que diuen que, a través de la Llei de Referèndums, és possible la celebració d’un referèndum que pregunti als catalans sobre el seu futur i sobre la seva voluntat. Un referèndum que no seria vinculant, com ho ha estat el de la Constitució Europea o com el del Brexit o com tants d’altres referèndums, per exemple el de l’Aliança Atlàntica, ja que segons la Constitució espanyola, els referèndums són consultius.

Hi ha un cas paradigmàtic que és el del Brexit. Al Parlament britànic, com tothom sap, els partits conservador, laborista i liberal eren partidaris de mantenir-se en la Unió Europea. Van anar al referèndum demanant el no al Brexit i finalment va sortir que sí, és a dir marxar d’Europa. Com a conseqüència d’una demanda presentada per una ciutadana, els tribunals anglesos van decidir que no ho podia decidir un referèndum, sinó el Parlament britànic. Els mateixos partits, que majoritàriament eren partidaris de mantenir-se en la UE, van decidir votar a favor del Brexit, per tal de respectar l’opinió dels ciutadans i ciutadanes. Per tant, des d’aquest punt de vista, hi ha la possibilitat, l’oportunitat de consultar als ciutadans sobre el futur polític de Catalunya, després ser coherents i que els partits polítics facin seu aquest resultat.

Joan Ignasi ElenaEl Tribunal Constitucional i el Consell de Garanties Estatuàries han manifestat que per convocar el referèndum prèviament caldria una reforma de la Constitució. ¿Què en pensa d’aquests posicionaments?
És veritat. És a dir, si el resultat del referèndum fos sí, s’haurien de fer canvis legislatius que ho fessin possible. Ho ha hagut de fer Gran Bretanya pel Brexit o com l’hauria hagut de fer si hagués sortit sí en el referèndum d’independència escocès o com va fer Espanya adaptant la Constitució a la UE i fent canvis constitucionals en el seu moment o com tantíssimes lleis que s’han canviat. Vull dir que als ciutadans se’ls pot consultar i els responsables polítics poden decidir compartir l’opinió dels ciutadans. El nostre manifest expressa que el dret i les lleis són per a resoldre problemes polítics i no per a crear de nous. Aquests dies, amb la judicialització de la política, estem veient com el dret s’utilitza per a generar nous problemes.

Vostès defensen la via del referèndum pactat amb l’Estat. ¿Donarien suport a un referèndum unilateral organitzat per la Generalitat si, com és previsible, no hi ha acord amb l’Estat?
Nosaltres no som més que els executors d’unes decisions d’un Pacte molt divers i plural que té, des dels Comuns, al PDeCat, Esquerra o CUP i tantíssimes entitats. En aquests moments l’acord explícit és que nosaltres -en base al manifest on es diu que la solució al conflicte català es resol votant-  volem buscar adhesions, volem buscar recolzaments a Catalunya, Espanya i al món explicant que hi ha a Catalunya una plataforma que defensa aquesta solució. Les altres consideracions a fer no corresponen al Pacte, sinó a les entitats que formen part del Pacte que decidiran quin es el seu camí. Nosaltres ens parem aquí.

¿Quines accions s’haurien d’emprendre si, convocat el referèndum, l’Estat posa en marxa tota la maquinaria jurídica i policial per impedir-ho?
Nosaltres no podem posicionar-nos perquè al Pacte hi ha molta pluralitat. Naturalment, jo tinc la meva opinió, però no la puc expressar.

Joan Ignasi Elena

¿Què opina de la reforma del Reglament del Parlament de Catalunya per aprovar pel procediment de màxima urgència la llei de transitorietat que donaria aixopluc legal al referèndum?
Això em portar a dir el mateix que a la pregunta anterior. En el Pacte hi ha membres que opinen diferent. Per tant, sobre aquesta modificació impulsada per dos grups parlamentaris, no tenim una posició definida. Això no forma part de l’objecte del Pacte, sinó representar la diversitat. Hi ha coses en les que hi ha molt d’acord. Volem posar llum sobre les que sí hi ha acord i que són molt importants.

Recentment va encapçalar una delegació del PNR que va anar al Congrés dels Diputats per defensar el referèndum pactat. ¿Quines reaccions va poder copsar?
Per part dels partits amb els quals vam parlar, la veritat és que vam trobar molta receptivitat. Tant  amb els partits d’àmbit nacional català, com partits d’altres nacionalitats, com gallecs o bascos,  però també amb partits d’àmbit espanyol com Podemos amb qui van trobar una extraordinària receptivitat, començant pel fet que el seu secretari general s’ha adherit al Pacte i ha signat el manifest. Van expressar-nos no només el seu recolzament, sinó el compromís de ser actius en la defensa del Pacte, com ho estan sent tots els altres partits polítics catalans.

¿Com valora que PP, PSOE, C’s no volguessin reunir-se amb vostès?
En relació al PP, PSOE i Ciutadans, que malauradament tots tres van tenir la mateixa actitud, crec que tenen l’actitud dels nens petits que quan hi ha un problema taquen els ulls pensant que fent-ho o no els veuen o el problema desapareix. La qüestió és que el problema no desapareix i els encoratjaria a que es fixessin en l’opinió dels seus propis electors. En l’enquesta del CEO s’evidencia que la majoria del seus electors són partidaris de la resolució, a través d’un referèndum, del conflicte polític que viu Catalunya, tant en el cas del PSOE com del PSC. A Ciutadans els hi diria que escoltessin més al percentatge altíssim d’espanyols que creuen que la millor solució per resoldre el conflicte polític a Catalunya és el referèndum. Em sembla que avançarien més des d’aquestes posicions.

Jo sempre dic el mateix: no és més demòcrata qui defensa el referèndum que qui no el defensa. No tindré mai una posició de superioritat moral sobre qui està en contra del referèndum, però han d’haver dues premisses fonamentals. Una, explicar perquè estàs en contra i no amagar-te en un escut legal, que per altra banda s’ha acreditat que és fals. En segon lloc, ser capaç d’intentar convèncer a la gent de les teves posicions polítiques i, per sentit de la coherència, acceptar que, si la majoria de la ciutadania està a favor de fer un referèndum, es faci.

Què opina de l’ofensiva judicial contra les iniciatives dirigides a realitzar el referèndum, la darrera sobre la partida pressupostària destinada a tal efecte?
Crec que la política es resol des de la política i no a través dels tribunals. La judicialització d’aquest tema no resol sinó que afegeix molts problemes. És una actitud absolutament equivocada. El tema de fons és que els catalans volen votar i això no es resol. El propi president del Tribunal Constitucional, quan ha marxat, ha dit: ‘Escolti, nosaltres això no ho podem resoldre, això és política’. Clar que és política. És molt evident, perquè hi ha un 80 per cent de la gent que ho vol. En un tema tant important com aquest i no de manera genèrica, sinó concreta, durant tants anys, tant el Pacte Nacional pel Dret a Decidir com al Pacte Nacional pel Referèndum,  diuen que això es resol votant. Que, en aquesta mateixa taula, estiguin defensant això des de la CUP, al PDeCat, passant per l’espai dels Comuns i ERC, des de les confederacions de comerç, passant per la CECOT o UGT i CC.OO… Home, és que alguna cosa passa! Això no es resolt portant el tema als tribunals i aixecant el dit i dient: ‘Cuidado, ciudado’.

Joan Ignasi Elena

¿Quin és el missatge de les seves campanyes explicatives sobre la reivindicació del referèndum?
En aquestes campanyes volem aixecar el vel sobre algunes falsedats que s’han volgut dir, intencionadament, entorn del referèndum. En primer lloc, posar llum sobre que no som quatre, sinó el 80 per cent de l’opinió pública i des de la transversalitat. En segon lloc, que això no és referèndum pels independentistes, sinó un referèndum que és molt diferent al qual es senten cridats tant els uns com els altres. En tercer lloc, que aquest referèndum uneix, no separa, perquè hi ha un 80 per cent a favor i això vol que aquest tema no separa, sinó que uneix als catalans. En quart lloc, que és legal i és possible, si no és fa és perquè no hi ha la voluntat política d’un govern concret i d’uns grups parlamentaris particulars. Finalment, que són majors d’edat. És a dir, aquesta broma de dir ‘que los referéndums los carga el diablo’ o com aquella cançó de Serrat, ‘la gente va muy bien para llenar estadios’. La gent és molt útil, però a l’hora de la veritat, a l’hora de votar, es diu: ‘No, això toca decidir-ho als que manen’. Doncs, no. Això li toca decidir-ho als ciutadans. És més, els hi toca fins i tot si volen equivocar-se. Nosaltres no estem disposats, com a ciutadans sobirans que som, a delegar aquesta immensa responsabilitat sobre el futur polític de Catalunya en mans de tres o quatre o cinc o quinze persones.

¿A on volen fer arribar aquest missatge?
Hem anat a Madrid, hem d’anar al País Basc, anirem a les Illes. També estem anant a tot el territori català avui a Sabadell, l’altre dia a Badalona o Reus i tants d’altres llocs. A nivell internacional jo ho veurem. Estava previst fer algun acte, però encara no s’ha acabat de decidir.

Vostè va trencar amb el PSC arran de la negativa a demanar transferir la competència per convocar referèndums. ¿Quins foren els motius del canvi de posició al partit ja que Pere Navarro havia defensat la realització del referèndum?
Efectivament em vaig anar per això. Em vaig presentar en una candidatura i un programa que defensava el dret a decidir. Quan es va votar en contra del dret a decidir, vaig creure que havia de primar el meu compromís amb els electors que amb el partit. Llavors vaig decidir que el fet de trencar la disciplina de vot del partit, em demanava que abandonés l’escó. Vaig un mix, ser respectuós amb el què em vaig comprometre a les eleccions votant per la transferència; per tant, votant a favor del dret a decidir i alhora marxant del partit.

¿Les raons sobre el canvi de posició al PSC? Me les puc imaginar. Però, en tot cas, vaig decidir, quan vaig marxar del partit, que no faria judicis de valor. Intueixo que té a veure amb la coherència amb el projecte a nivell estatal, però són ells qui ho han de dir.

Sempre afirmo que és legítima la posició del PSC i el seu canvi de posició. Era irreconciliable amb la meva posició política. Crec que, a més a més, ha estat irreconciliable amb la posició política de la majoria dels seus votants; però tenen el dret i la legitimitat de fer-ho.

Vostè dirigeix la plataforma Avacem que, com Nova Esquerra o MES, agrupa a exdirigents socialistes independentistes. ¿Avacem confluirà amb aquestes plataformes? ¿Quina és la situació d’aquest espai?
No voldria barrejar temes. Crec que no em correspon parlar dels partits i moviments amb els quals Avacem està implicat. Per tant, prefereixo abstenir-me, perquè parlo en nom de molta gent del Pacte i no em sembla oportú parlar d’aquestes coses.

¿Si més no em podrà respondre a la pregunta si hi ha a Catalunya un espai per a un partit socialdemòcrata de caire independentista?
No comment.

Fotos: David B.

Comments are closed.