Bernet, durant un moment de l'entrevista. Autor: @jcclave

Jordi Bernet, dibuixant: “aquest és un país on es llegeix poc: poca premsa, pocs llibres i menys còmics”

Jordi Bernet (Barcelona, 1944), dibuixant de les sèries Torpedo 1936 i Clara… de noche, entre d’altres, ha estat signant exemplars de les seves obres a la llibreria Norma Comics Sabadell.

El seu pare, Miguel Bernet, més conegut pel seu pseudònim Jorge, va ser el creador i dibuixant de Doña Urraca, una de les sèries insígnia de la històrica editorial Bruguera, famosa per haver estat la responsable de capçaleres com Tío Vivo, Pulgarcito o El DDT i per haver vist néixer personatges com Mortadel·lo, Zipi i Zape o Superlópez. Amb només 15 anys, quan el seu pare va morir, Jordi Bernet va assumir Doña Urraca. Després van venir el mercat franc-belga, el Regne Unit, Alemanya, Itàlia i els Estats Units.

Ja als 80 Bernet comença a dibuixar Torpedo 1936, amb guió d’Enrique Sánchez Abulí, sèrie de còmics que segueixen la vida de l’assassí a sou Luca Torelli al Nova York del crim organitzat dels anys 30. L’any 1992 Bernet inicia Clara… de noche, a la revista satírica El Jueves, que va acollir al personatge fins fa dos anys. Ja més recent és el seu treball per la col·lecció Jonah Hex, de l’editorial nordamericana DC.

Aprofitant la seva visita a Sabadell, parlem una estona amb ell per repassar la seva carrera.

Com veu la situació del còmic a Espanya i a Catalunya en l’actualitat?
Aquí sempre hi ha hagut molts dibuixants, sobretot aquí a Barcelona, però hi ha hagut pocs mitjans per publicar. A França o a Anglaterra es publicava molt més i llavors treballàvem per ells. Això continua sent així. Ja no és Anglaterra, ara són els Estats Units, amb DC, els superherois i tota aquesta indústria, on hi ha molta gent d’aquí treballant. Jo mateix he fet moltes coses per a ells.

I per què aquí es publica menys?
Aquest és un país on es llegeix poc: poca premsa, pocs llibres i menys còmics. Però curiosament hi ha molts dibuixants, gent a qui li agrada dibuixar, escoles de dibuix.. De totes formes, jo sempre he sentit a parlar de la crisi del còmic i al final és la història del malalt que no s’acaba de morir mai. Està malalt des de sempre, però el tio aguanta.

Bernet, signant llibres, aquest divendres. Autor: @jcclave
Bernet, signant llibres, aquest divendres. Autor: @jcclave

Fa quinze dies l’editorial Evolution Comics va publicar un recopilatori d’històries de Clara… de noche, una sèrie que Bernet va publicar a El Jueves entre el 1991 i el 2015 amb guió de Carlos Trillo i Maicas, que tracta sobre el dia a dia d’una prostituta des d’una vessant humorística. Al volum podem trobar històries mai abans recopilades que ha seleccionat el propi autor.

Clara va aparèixer fa 25 anys. Des d’aleshores el feminisme ha incrementat la seva influència social. En aquest marc, una sèrie sobre una prostituta escrita i dibuixada des de la òptica de tres homes no corre el risc d’haver envellit malament?
I tres homes que no havien anat mai de putes (riu). Clara ha envellit relativament. La idea va sortir quan a El Jueves em van demanar per fer un personatge nou, en una època en que estaven millorant la qualitat de la revista i volien incloure estils variats i dibuixants diferents. Li vaig preguntar al director d’aleshores, el Gin, amic meu, per quin personatge li agradaria que fes i em va dir “fes el que et doni la gana però que sigui de puta mare“. Vaig repassar els personatges que hi havia a El Jueves, vaig veure que no tenien cap puta i em vaig decidir a fer el personatge d’una puta que era mare.

Allà vaig recopilar tot d’experiències de quan era nano, del carrer, per exemple amb el fill de la Clara [es refereix a Pablito, fill de la protagonista, i un dels pocs personatges recurrents de la sèrie]. Ser un fill de puta era un insult tremendo, però nosaltres en aquella època volíem ser fills de puta per les joguines que els hi regalaven les parelles de les seves mares.

Vaig recopilar anècdotes d’aquestes i vaig buscar un guionista que tingués gràcia amb els personatges femenins, perquè Clara podia ser un personatge difícil, i el Trillo sempre ha tingut mà esquerra per això de les dones. Ell al principi ho va veure fotut, perquè deia que això només donaria per una cinquantena d’històries, i ja portem mil i pico! Trillo va trobar a Maicas, un showman de la televisió argentina, que sabia tancar molt bé històries. Un les plantejava i l’altre les sabia tancar. També n’hi ha moltes que són meves.

Entre els tres vam fer el personatge i em sembla que ens vam sortir bastant, fins al punt que hi ha hagut dones a les que els hi agrada. En general Clara sempre ha estat un personatge ben acollit. A El Jueves era dels personatges primers a les enquestes als lectors. En aquest temps el tema de la prostitució ha canviat molt i voreja una sèrie de límits que abans no hi eren.

Per què Clara, i d’altres prostitutes que apareixen, com ara la seva amiga Virtudes, són independents i atractives, mentre que la majoria d’homes que surten com a clients són tipus baixets, lletjos, desagradables, porucs amb les seves dones,…
Ells són una bírria (riu). Es tracta d’això, de tirar per terra tot el tema aquest. És com amb Torpedo 1936, que era una sàtira de les pel·lícules de gàngsters i de tot aquell món. Amb Clara podíem fer una crítica dels marits, de la veïna envejosa, de la situació econòmica,… un seguit de temes que no s’acaben mai, mentre que la visió de la puta que vam agafar era una mica la de Shirley MacLaine a la pel·lícula Irma la dulce.

I ara en què treballa?
Ara m’estic dedicant molt a recopilar, perquè tinc molt material desperdigolat i vull fer un llibre de la meva obra. Per exemple jo vaig dibuixar a Jonah Hex i les meves pàgines estan publicades en comic books amb d’altres dibuixants, doncs ara estic en un projecte per fer un volum amb les meves pàgines per la sèrie. També tinc material de coses que havia fet per Bèlgica o per França, que potser les aniré recuperant. És una cosa que requereix temps i m’hi estic dedicant ara. No estic publicant quotidianament.

Pensa que jo vaig començar a dibuixar còmics als 15 anys, als anys 60, i ja n’estic fins al gorro (riu). Ara estic més tranquil, m’ho estic prenent amb calma i estic mirant de recopilar obra.

02
Bernet dibuixant Clara, un dels seus personatges més icònics, per la dedicatòria d’un lector. Autor: @jcclave

A banda del recopilatori de Clara, també podem trobar a les llibreries el volum integral amb totes les històries publicades de Torpedo 1936 (Panini Comics, 2014) i El arte de Bernet, un llibre que recull una mostra d’esbossos i dibuixos de l’autor.

Considera que li ha quedat algun projecte pendent? Alguna idea que mai hagi pogut materialitzar.
Sempre m’havia fet una certa il·lusió dibuixar un acudit diari en premsa, però ara ja no perquè és fotut. Ja m’ha passat la cosa.

Acabem l’entrevista just a l’hora en que ha de començar la signatura d’exemplars de la seva obra a la llibreria Norma Comics Sabadell, on ja s’ha format una cua de persones que esperen veure a Bernet, un dibuixant que és part de la memòria viva de la història del còmic a l’estat.

Foto portada: Bernet, durant un moment de l’entrevista. Autor: @jcclave

Comments are closed.