Marcet, el franquista polièdric

Marcet, al mig. Arxiu Pere Ribalta / Fons Llàcer
  • L’historiador Josep M. Benaul es mostra “emprenyat” pel mal ús de la història respecte l’alcalde Marcet.

  • Marcet “ja era prou franquista i no necessita de mentides afegides” per retirar el nom del nomenclàtor.

José Maria Marcet era un franquista de cap a peus, convé l’historiador i professor universitari Josep M.Benaul, director de l’Arxiu Històric de Sabadell entre 1986 i 1991 i destacat membre de la Fundació Bosch i Cardellach. “Un franquista irreductible”, “recalcitrant”, defensor a ultrança de la División Azul i assistent als sopars commemoratius de l’alçament militar del 18 de juliol fins els darrers anys de la seva vida.

Però la seva figura és molt més complexa que reduir-la a combregar amb un règim. “Era massa lúcid i complex per a ésser un fanàtic o un obtús”. Quelcom més que un “fatxa babau”. L’historiador es mostra decebut amb les accions de l’actual govern local, “emprenyat pel mal ús de la història” i contrari a “la banalització de la història”, a les històries sense matissos. Benaul ha destinat algunes hores d’investigació per explicar com Marcet, gairebé 60 anys després de perdre l’alcaldia i 42 anys després de la mort de Franco, segueix sent un alcalde recordat i respectat, a qui fins ara no s’ha retirat del nomenclàtor malgrat els 20 anys de Farrés a l’alcaldia o dels governs socialistes.

Foto portada: l'alcalde Marcet, al mig, amb altres autoritats, a la creu dels caiguts, al racó del Campanar, l'any 1948. Autor: Carlos Pérez de Rozas / AHS.

L’alcalde Marcet, al mig, amb altres autoritats, a la creu dels caiguts, al racó del Campanar, l’any 1948. Autor: Carlos Pérez de Rozas / AHS.

“Preguntem-nos per què ha estat així”, diu en el text Més Marcet. L’alcalde i la repressió de postguerra, que es reprodueix íntegre a continuació, i on Benaul vol aprofundir en la complexitat del personatge. Rellegeix les conegudes memòries de l’alcalde, Mi ciudad y yo, censurades en alguns punts per les crítiques a les Corts franquistes, la política informativa del règim, i publicades a títol pòstum no sense dificultats. I recorda com, malgrat ser un franquista de pedra picada, l’any 1959, poc abans de ser destituït, el “progressista” Marcet (segons frase del New York Times) carrega des del rotatiu nord-americà contra les traves que el govern espanyol posa al tèxtil català.

Més Marcet. L’alcalde i la repressió de postguerra from iSabadell.cat

L’historiador es val de bona part dels estudis realitzats per afirmar que Sabadell no va sortir mal parada amb Marcet. Què sosté l’afirmació? Al seu parer, la tolerància mostrada amb les confessions no catòliques, especialment amb l’església de Crist, al carrer del Sol, del pastor Antoni Estruch. O  les seves gestions per mitigar la repressió. Benaul n’esmenta diverses: “probablement en la primavera [de 1939], es va presentar al camp de concentració d’Estella [Navarra] amb uns llistats i va endur-se en un camió a diversos presoners sabadellencs”, diu.

Per convicció o per conveniència, Marcet va ajudar a retornar a “molts” exiliats i a sortir de la clandestinitat a persones que haurien estat víctimes de la repressió de la postguerra. Va contribuir a alliberar empresonats, molts lligats als sindicats, a vegades amb èxit i d’altres sense (cinc gestions fracassades per alliberar la poumista Maria Gispert). Després de la Vaga Nacional Pacífica l’abril de 1959, set sabadellencs van ser detinguts. Un Marcet ja a punt de caure en desgràcia i ser destituït va intercedir per reduir-los les penes. Basant-se en evidències recollides per Andreu Castells, Benaul esmenta dos casos on Marcet va intervenir contra la violència de la policia. A més, al 1956 Marcet va aconseguir aixecar el segrest del primer volum de la revista Riutort i, malgrat la recíproca antipatia, va fer gestions per primer millorar l’estada i després treure de la presó Model a Joan Oliver, Pere Quart, un cop retornat de l’exili xilè.

El cap del partit nazi a Espanya, Hans Thomsen; el governador civil de Barcelona, Antonio Correa Véglisson, i l’alcalde de Sabadell, Josep M. Marcet, passejant pels carrers de Sabadell

El cap del partit nazi a Espanya, Hans Thomsen; el governador civil de
Barcelona, Antonio Correa Véglisson, i l’alcalde de Sabadell, Josep M.
Marcet, passejant pels carrers de Sabadell, l’any 1941

L’alcalde Marcet va rebre el cap del Partit Nazi a Espanya l’any 1941. Hi ha diverses imatges de la trobada. Benaul troba dos testimonis que posen solfa a les simpaties de Marcet amb el nazisme. Al 1942 a través de França Lliure, l’alcalde subministrava diners i vestuari a francesos que fugien dels nazis per arribar a les colònies del Magrib. Per altra banda, va ajudar dos matrimonis de jueus holandeses fugits després de l’ocupació nazi però detinguts i empresonats a Girona la tardor de 1942. Els holandesos volien arribar a Curaçao, colònia holandesa controlada pels aliats, i tenien contactes amb comerciants sabadellencs que van posar Marcet al cas. Els dos matrimonis van evitar ser lliurats als nazis i van arribar finalment a Jamaica.

Carta de Marcet al Governador Civil de Girona intercedint pel matrimoni holandès. Foto: cedida.

Carta de Marcet al Governador Civil de Girona intercedint pel matrimoni holandès. Foto: cedida.

Marcet accedeix a l’alcaldia amb 39 anys, després de ser membre de les joventuts mauristes, i regidor i diputat provincial amb la dictadura de Primo de Rivera. Quan hi accedeix, segons Benaul, la depuració dels mestres de la República ja s’ha produït, i també la dels funcionaris municipals. Un 25 per cent dels funcionaris de l’Ajuntament van ser destituïts o cessats temporalment de treball i sou: “Marcet s’ho va trobar fet”, il·lustra l’historiador, que només troba en Marcet dos moviments repressius: va retardar uns dies la reincorporació d’un funcionari suspès de treball i feina, i va intentar que un funcionari jubilat l’any 1928 vinculat als espiritistes perdés la pensió.

Considerat l’abast quantitatiu i qualitatiu de la depuració dels funcionaris municipals, les dues actuacions de Marcet –que van quedar en intents [el primer potser ni va arribar això]– són realment una gota en un oceà”, diu Benaul.

Sí troba un incident més delicat quan Marcet s’inventa càrrecs contra un competidor tèxtil, Josep Codinach, amb la intenció de desbancar-lo. No se’n surt. La Guàrdia Civil considera infundades les acusacions de Marcet, qui va desenvolupar en gran manera el seu negoci a la vegada que presidia l’Ajuntament. No obstant, el pitjor exemple succeeix el 1959, 20 anys després del final de la Guerra. Marcet es nega al retorn de Josep Rosas, membre destacat de la poderosa a la República Federació Local de Sindicats (FLS). Amb 68 anys, i després de 19 d’exili, l’exsindicalista només volia tornar a casa a morir. “La inclemència de Marcet fou cruel”, estima Benaul, qui al llarg del seu text troba que tot sovint la “ideologia” va actuar en Marcet com una “bena” als ulls.

Marcet juntament a l'alcalde Clapés de Terrassa.

Marcet juntament a l’alcalde Clapés de Terrassa.

No obstant, en el global, la repressió a Sabadell va ser menor. El número d’executats a Sabadell entre 1939 i 1942 és de 16, lluny dels 44 de Terrassa o 99 de Badalona.

És perfectament legítim sostenir que cal treure Marcet del nomenclàtor, però ja era prou franquista i no necessita de mentides afegides”, manté Benaul.

De tot plegat, com era Marcet? Un dirigent que alternava, a tenor de lector la proporció de cada ingredient, convicció moral i conveniència política. Així va alternar el fre a la repressió amb arbitrarietats. Ajudava per convicció però també per neutralitzar enemics polítics o bé per atraure enemics al camp propi per exemple farcint de dirigents el sindicat vertical. Un alcalde, franquista fins el moll de l’òs, que mantenia contacte directe amb membres del Front Nacional de Catalunya, negociant la sortida a una vaga des del seu cotxe cara a cara amb Magí Colet, que intermediava a favor dels detinguts per antifranquistes a la vegada que defensava la División Azul i sopava amb els excombatent ple d’orgull. “Un personatge contradictori”, confessa Benaul. Però “a no ser que se sigui partidari de “cuánto peor, mejor” [significativament intraduïble], crec que encara hi va haver sort de tenir Marcet com alcalde [i també Llonch] en aquelles condicions”, finalitza l’historiador.

Hi ha una tendència predominant entre els més joves, i també en algú que jo no és tant, a veure tots els personatges del franquisme com a personalitats granítiques, d’una sola peça, defugint la complexitat. Sens dubte és molt còmode veure tothom així. Tenim una foto amb Marcet amb el cap del nazis a Espanya de visita Sabadell el 1941 i ja ho tenim resolt”, es queixa Benaul. “Comparteixo raons per treure el nom de la plaça, però ho acceptaré més per una interpretació restrictiva d’un imperatiu legal força lax que per ple convenciment. Sense dramatisme. En tot cas, no el trauran de la història [molta encara per conèixer] i tampoc –al menys mentre jo visqui– de la meva memòria. Tot plegat me’l mostra com un franquista polièdric. I potser això darrer no estaria de més reconèixer-ho en el corresponent dictamen de supressió del nom. No obstant, em temo, que ara i aquí, una mica d’elegància i de rigor intel·lectuals, sigui demanar massa”, conclou l’historiador.

El govern de Sabadell va retirar el monument a Marcet la passada primavera i va anunciar una revisió del nomenclàtor que eliminarà dels carrers de Sabadell els noms de dos alcaldes franquistes que encara hi tenen plaça: José María Marcet i Antoni Llonch.

Foto portada: Marcet, al mig. Arxiu Pere Ribalta / Fons Llàcer 

, , ,

Encara no hi ha comentaris.

Deixa un comentari

Deixa aquí la teva opinió. Si us plau, sigues educat. Pots veure aquí les condicions per participar: http://bit.ly/1iEaAG1. Si no les segueixes, no podrem publicar el comentari. La teva adreça de correu no serà visible aquí.