Miquel Iceta. Autor: David B.

Miquel Iceta, primer secretari del PSC: “no ens estalviarem el xoc institucional de trens”

Nascut a Barcelona el 1960, va afiliar-se  amb només 17 anys a la secció catalana del PSP de Tierno Galván que el 1978 s’integrà al PSC. Des del 1984 forma part de la seva direcció en tasques d’organització. Ha estat regidor de l’ajuntament de Cornellà de Llobregat, diputat a les Corts espanyoles el 1996 i des del 1999 del Parlament de Catalunya. Des del 2014 ostenta la primera secretaria del PSC.

L’entrevisto dijous passat a La Llar del Llibre on va venir a presentar el seu llibre La Tercera Via.

Vostè va començar a militar de molt jove. D’on prové la seva vocació política?
La veritat és que va tenir molt a veure amb els anys de la Transició. Era un moment en què la política a Espanya començava a bellugar-se i obrir-se. Primer va ser la curiositat, quan arribo a la facultat em faig delegat de curs, ingresso en un partit, intentem muntar un sindicat d’estudiants. Crec que, sobretot, va ser el moment polític que es viu a Espanya.

Vostè va ser ponent de la redacció de l’Estatut del 2006. Amb la perspectiva que donen els anys ¿pensa que l’aposta per l’Estatut fou un error del PSC quan no existia una reivindicació social sobre el tema?
Crec que era bo en aquella època renovar el pacte i enfortir l’autogovern. La via era l’adequada, potser sí que es van cometre alguns errors, en especial pensar que no tindria cost el fet que el PP, primer es desentengués i després hi posés la proa. Potser aquí vam ser massa ingenus. Després és cert que, entre els forces polítiques catalanes, primava més una idea de subhasta, a veure qui veure estira més la corda, que no pas un esforç per intentar trobar quins era els problemes a resoldre i buscar solucions el més consensuades possibles. Però, amb tot, vull recordar que l’Estatut finalment es va aprovar i els catalans el van validar amb el referèndum. Si no s’hagués produït la sentència del Tribunal Constitucional, en els termes que es va produir, probablement no estarien avui com estem. No crec que fos un error. Crec que va ser un intent per a donar un salt endavant en l’autogovern. És cert que es van produir en el camí alguns errors i que la sentència del TC va estroncar-ho.

Recordo que Pasqual Maragall deia moltes vegades: ‘fem la via reforma estatutària perquè no hi ha forces suficients per a que la reforma de la Constitució que és el que s’ha de fer’. En les seves intuïcions ja hi havia algun dels elements del que seria la sentència del TC que en determinats paràgrafs diu: ‘vostès han intentat un canvi constitucional a través d’un mecanisme que no correspon’.

També Convergència va forçar un Estatut de màxims.
Totalment. Convergència va jugar molt al partidisme, va intentar desestabilitzar al govern catalanista i d’esquerres sobre la base de anar raptant a ERC, cada cop apujant més l’aposta i exigint més. Crec que va haver-hi un joc tàctic dels partits que no va ajudar, sinó tot el contrari.

Miquel Iceta. Autor: David B.De fet, l’Estatut es va acabar de pactar en una reunió a La Moncloa entre Zapatero i Mas, saltant-se a Maragall.
Sí, però això que ha estat molt criticat, d’alguna manera estava cantat. Convergència sempre havia posat com a condició dos elements. Un, que el president Maragall no fos protagonista de l’operació, perquè consideraven que això era donar-li un triomf. Dos, que la seva participació fos la definitiva; és a dir, que la llum verda final la donessin ells. Això era un sobreentès al llarg de tot el procés. I, per això, a mi no em va estranyar perquè estava en les condicions que ells havien posat, ells deien: ‘per a nosaltres és molt dur que es renovi l’Estatut estant a l’oposició. Per tant, exigim com a contrapartida, una, que Pasqual Maragall no es pugui apuntar el triomf; dos, que nosaltres tinguem la foto-finish amb un pacte tancat amb nosaltres’.

El gir soberanista del nacionalisme català va provocar la ruptura de les dues ànimes del PSC. Molts dirigents de l’anomenat sector catalanista ara estan a les files de Junts pel Sí. Com ho valora, ha estat positiva o negativa pel PSC?
La polarització que ha produït el sobiranisme va provocar una divisió en el PSC. Crec que això no és bo, però probablement era inevitable. També és veritat, m’atreveixo a dir, que la classificació entre catalanistes i espanyolistes és molt discutible. No puc deixar de dir que el PSC només ha votat diferent del PSOE quan el primer secretari era Pere Navarro o ho soc jo, a qui normalment se’ns qualifica d’espanyolistes, però quan el PSC ha afermat més la seva personalitat, diferent del PSOE, ha estat quant el Pere o jo, qualificats d’espanyolistes, hem estat els primers secretaris.

L’anterior líder del partit, Pere Navarro, fou un defensor del “dret a decidir” ¿Quines han estat les raons per les quals el partit ha abandonat aquesta posició?
Realment el que defensava Pere Navarro era una consulta legal i acordada. Per tant, un dret a decidir que no suposava necessàriament un referèndum sobre la independència. Després, al veure que els partits independentistes utilitzaven el dret a decidir com un eufemisme sobre la independència, vam decidir precisar molt més el referèndum que nosaltres volíem. Nosaltres volem un referèndum per la reforma constitucional i un altre per la reforma de l’Estatut.

Vostè ha criticat amb duresa la Llei de Transitorietat ¿La publicació de l’esborrany a El País ha confirmat les seves crítiques?
Sí. Soc d’una cultura on el paper escrit dona més realitat i solvència a les coses. Tanmateix el que s’havia anat coneixent, els plantejaments que alguns dirigents independentistes feien no és tan diferent del que després hem vist escrit. Ara, quan ho veus per escrit, t’adones com estem davant d’una barbaritat que no porta enlloc.

Realment, els partits independentistes ens diuen que aquest no és text autèntic, però segueixen amagant-ho. La manera que tindrien d’esvair qualsevol dubte al respecte és ensenyant el text. El text es prepara d’amagat al Parlament i es pretén aprovar per la porta del darrera, amb rapidesa i limitant el paper de l’oposició. Crec que neix malament. Quan eres petit sabies que quan feies coses d’amagat és que alguna cosa que feies no estava bé i amb aquesta llei passa una mica això.

Al seu parer és inevitable el tant cops anunciat xoc de trens entre els governs espanyol i català o creu que s’arribarà a un solució de compromís en l’últim moment?
M’agradaria molt, però no ho crec. Crec que hem arribat a un moment en què el govern català s’ha vist obligat o s’ha obligat a sí mateix a convocar un referèndum, pel qual no té competències, i que el govern d’Espanya ha de fer tot el possible perquè no es celebri. Malauradament, penso que el xoc institucional no ens l’estalviem. M’agradaria que, al darrer moment, trobessin una solució o que com a mínim fossin capaços d’acordar les conseqüències d’aquest xoc per limitar-les al màxim. Però, en aquest moment, em temo que no haurà ni una cosa ni l’altra.

Miquel Iceta. Autor: David B.El PSC propugna la reforma federal de la Constitució per a sortir de l’actual carreró sense sortida. Com es concretaria aquesta reforma i quin serien els suports per poder-la tirar endavant?
Per resumir la nostra proposta, a l’època de Pere Navarro, van trobar una fórmula que era les quatre erres. La primera és el reconeixement, volem que en aquestes reformes es digui que Catalunya és una nació. La segona són les regles, el repartiment de competències, doncs pensem que encara es produeixen masses conflictes, duplicats, es perden energies per no saber quina administració fa què. Aquí hi hauria l’oportunitat d’aclarir definitivament el repartiment de competències. La tercer erre és la de recursos, pensem que tenim un sistema de finançament molt solidari, però que convé també que sigui equitatiu que no perjudici les comunitats que més contribueixin, per això hem introduït el principi d’ordinalitat; és a dir que els que més aporten al final no tinguin menys recursos per desenvolupar les seves polítiques públiques.  La quarta erre és la representació; és a dir,  com participen les Comunitats Autònomes del govern del conjunt. Pensem que el millor mecanisme seria un Senat federal com el que hi ha a la República Federal Alemanya.

Amb quines forces comptarien en el context espanyol per tirar endavant aquestes reformes?
En aquests moment la veritat és que no masses. Veiem, per una banda, que Podemos diu que estaria disposat a parlar d’una reforma constitucional. Ciudadanos també ho diu però amb la boca petita. El PP és molt hostil i els independentistes per ara no volen sentir parlar. Nosaltres els hi demanem a tots que facin un esforç per formular les seves propostes.

Una de les nostres grans crítiques al PP és que l’únic que diu és que s’ha de complir la llei, però no ens diuen que proposen per a solucionar el problema. Per a nosaltres és obvi que s’ha de complir la llei, però això per si mateix no soluciona aquest desencontre entre Catalunya i la resta d’Espanya.

Es tracta que cada partit, des de la seva posició, sigui capaç, donat que el problema existeix i no es pot negar, de plantejar quina proposta fa per a sortir d’aquesta espècie de cul de sac.

La dimissió de Pedro Sánchez i el no del PSC a la investidura de Rajoy van tensar al màxim les relacions entre PSC i PSOE que va salvar-se in extremis ¿La victòria de Sánchez en les primàries obre noves perspectives en aquesta relació sovint problemàtica?
En la mesura que hem compartit més amb Pedro Sánchez l’orientació política, sens dubte tindrem una millor relació. Nosaltres també ens hem esforçat perquè les relacions entre el PSC i el PSOE no estigui lligada a qui dirigeix els dos partits, sinó que hi hagin uns elements de fons compartits. Un d’ells és el respecte al protocol d’unitat de l’any 1978; l’altre és la creació d’un organisme de coordinació bilateral per prevenir problemes de discrepàncies com els que es va posar en evidència a la investidura de Rajoy. Espero que aquest conjunt de factors farà que les relacions a la propera etapa siguin millors.

Els escàndols de corrupció han sacsejat a l’opinió pública. Aquí a Sabadell ho hem patit arran de l’esclat del cas Mercuri ¿Creu que el PSC no va saber reaccionar correctament en aquest cas no encarant una neteja a fons de la secció local del partit?
Vull ser molt prudent amb aquestes coses que estan sota procediment judicial obert. Hem de recordar que, aquí a Sabadell, es va anunciar al principi un gran escàndol de corrupció urbanística que encara no sabem quin és. Han sortit moltes peces que s’estan investigant. Vull recordar que, ara fa pocs dies, es va arxivar una en la que precisament es pretenia involucrar a Pere Navarro i Jaume Collboni.

Nosaltres estem contra la corrupció així que la detectem. Som els primers interessats en què es corregeixi. Potser és cert que en alguns moments han faltat reflexes; però m’agradarà veure com acaba aquest procediment i si realment tot allò que es denunciava hi era o surten coses noves que tothom desconeixia.

En tot cas, l’acumulació de casos de corrupció, que poden afectar al nostre partit, però sobretot a altres formacions polítiques, indica que hem de fer encara grans esforços per millorar la capacitat de les institucions per detectar i castigar amb duresa i amb rapidesa la corrupció quan es produeixi. Des d’aquest punt de vista, és obvi que hem après de les experiències viscudes i crec que difícilment podran reproduir-se casos com els que ens han preocupat.

El PSC està treballant en l’hipòtesi d’eleccions catalanes avançades?
Sí. De fet ja hem començat els preparatius per tenir enllestit el programa electoral. Creiem que, o bé abans que acabi l’any o bé a la primavera de l’any vinent, hauran eleccions.

Què hi de cert en els rumors que circulen sobre un eventual tripartit d’esquerres entre vostès, ERC i els Comuns?
La veritat és que són especulacions. Volem dir molt clarament que només estarem en condicions de participar en alguna combinació de govern si és per cercar un acord amb la resta d’Espanya. Si és per prosseguir amb el procés, tal i com l’hem vist fins ara, amb nosaltres no s’hi podrà comptar.

Miquel Iceta. Autor: David B.La socialdemocràcia a Europa, a Espanya, a Catalunya està experimentant una profunda crisis ¿Al seu parer quines han estat les causes i els possibles solucions a aquesta situació?
Hi ha dos o tres elements que són comuns i que estan a l’arrel del problema. El primer és que la socialdemocràcia es va acostar molt als plantejaments neoliberals, pensant que l’estricte creixement econòmic ja redistribuïa per sí mateix la riquesa; això s’ha vist que és un gran error. El segon element és que les polítiques socialdemòcrates van funcionar molt bé en el context dels  Estats-nació, però que la integració europea i la globalització en la seva fase actual fan que aquests plantejaments no es pugin produir a escala nacional, sinò que requereixen d’un canvi molt important de les orientacions de les polítiques de les institucions europees. Després, hi ha un tercer factor, més conjuntural però no menys important, i és l’arribada de la crisi del 2008 que agafa als partits socialdemòcrates que estan governant molt desprevinguts i sense receptes per a sortir de la crisi d’acord amb els plantejaments, els valors i les polítiques amb les que s’havien compromès. Aquests són els factors fonamentals d’aquesta crisi.

L’experiència portuguesa pot ser vàlida en aquest sentit?
Sí és moment d’esperança. A Portugal vam tenir l’avantatge que el gruix fonamental de la crisi el va haver de suportar un govern de dretes i per tant l’esquerra es va poder proposar o presentar com una solució alternativa. Després, hem de celebrar que l’esquerra a Portugal va saber trobar una fórmula novedosa que, de fet, no era gaire previsible. Qui havia de dir fa uns anys que el Partit Socialista i el Partit Comunista es posarien d’acord? Allà el PSP i el PCP havien estat enemics gairebé mortals des de la Revolució dels Clavells. El PCP era un dels més ortodoxes d’Europa i el PSP també en clau socialdemòcrata. Això demostra que l’esquerra, si és intel·ligent, sap sumar. Allà han trobat un mecanisme de col·laboració, que tot apunta els hi estan funcionat bé. Un govern del Partit Socialista amb el suport exterior del Partit Comunista i del Bloco d’Esquerres, que pel que veiem estan fent bé la feina. La gestió econòmica del govern és aprovada per tothom, està aconseguint una reducció de les desigualtats, però també del dèficit. Per tant, és una experiència que cal seguir ben de prop i a ser possible aplicar-la quan pugem.

Com valora l’acord de govern amb els Comuns a l’ajuntament de Barcelona?
Només ha passat un any del nostre pacte de govern. Fem un balanç positiu, però potser encara és molt aviat per establir un balanç definitiu. Nosaltres, en general, som partidaris dels pactes de progrés i dels pactes d’esquerres. S’han pogut fer a Barcelona i a l’Àrea Metropolitana. La veritat és que en el moment actual estem satisfets del seu funcionament.

Fotos: David B.

Comments are closed.