Miquel Torres

Miquel Torres: “van enganyar al soci; tenen por que tiri de la manta”

Miquel Torres, nedador olímpic tres vegades i símbol del Club Natació Sabadell en les dècades dels 60 i 70 del segle passat, aspira a la reelecció com a president de l’entitat nedadora després d’un primer mandat complex, amb crítiques al seu estil, en el que s’ha celebrat el Centenari de l’entitat i l’equip de waterpolo femení ha fet història.

Nascut a Sabadell, casat amb la també nedadora olímpica Maria Ballester, té dues filles, i ara viu a Tiana. Fa més de sis dècades que és soci del Club i aquest dimarts complirà 71 anys. Va guanyar amb una certa sorpresa les eleccions l’any 2011, ha estat el president del Centenari i aspira a un segon i últim mandat de sis anys.

Segons diu, quan va arribar el Club va descobrir com les juntes anteriors havien enganyat al soci. Després de tres anys “molt complicats”, manté que la nau s’ha redreçat i mira al futur amb optimisme, no sense mostrar-se dolgut, i plantant cara, pels atacs rebuts durant aquest temps. Torres atèn iSabadell el passat dijous a les instal·lacions del CN Sabadell, al barri de Can Llong.

Per què vol ser president del CN Sabadell sis anys més?
Entenc que durant sis anys hem fet un canvi extraordinari a nivell econòmic i d’infraestructures.

Quan vaig entrar [com a president] vaig veure que hi havia un engany a tots els socis i amb el diner del soci no es pot jugar. Es deien uns números que no eren reals i s’amagava gent que treballava i no es declarava a la Seguretat Social. Em vaig sentir defraudat com a persona que havia col·laborat amb el Club durant molts anys. La feina que hem fet ha estat resoldre els temes econòmics i laborals perquè la plantilla estigués en condicions i l’endemà puguir tenir pensió. Vam trobar una situació anòmala: la vam solventar. I ara ens queda seguir millorant per tenir millors serveis i equipaments.

Com valora el darrer mandat a nivell esportiu?
EL CN Sabadell històricament ha tingut equips punters en natació i waterpolo, tant en masculí com en femení. És una valoració molt positiva. Som el millor club d’Espanya, el que té els millors esportistes. Amb gent de casa i gent que venia de fora, perquè era i és un mèrit venir al CN Sabadell. Sóc de la pedrera i hi estic d’acord. Hem fet una tasca important, tant en alta competició, com en competició mitja com en base. La base ha millorat molt, tot i que els mitjans de comunicació sempre ressalten els grans èxits. Hem fet escoles aquàtiques per aprendre a nedar bé i després decidir quin esport es practica, i unes escoles poliesportives en la mateixa línia però en esports de sec. Ara cada secció ja té les seves escoles específiques. L’Escola Santa Clara ha ampliat el número d’alumnes i també es va fer el batxillerat online, amb un resultat excepcional.

Torres aspira a repetir com a president. Autor: David B.
Torres aspira a repetir com a president. Autor: David B.

A nivell econòmic, el CN Sabadell està millor o pitjor que l’any 2011?
Està millor. El deute ha baixat una mica, que havia pujat molt. El refinançament amb els bancs s’ha fet, i ara ells entenen la situació del Club. Hem de tornar, entre crèdit i interessos, els pagaments que són factibles en base al volum de socis que tenim.

En les últimes setmanes ha desvetllat tota una sèrie de presumptes irregularitats comeses per l’anterior directiva entre 2003 i 2011 [llavors presidia el club Carles Ruiz, el vicepresident econòmic era Claudi Martí, ara contrincant de Torres]. Per què no les ha denunciat abans i no a les portes d’unes eleccions?
Posar la denúncia l’any 2011 significava que venia Hisenda, ens posava una multa de cinc milions d’euros i tancàvem el Club. Quan jo acabo [any 2016], prescriu el tema i ho puc dir públicament. A més, els advocats i els bancs em diuen: ‘senyor Torres si no denuncia és copartícip del que hi ha’. I és el que vaig fer. Denuncio uns fets que els socis sabien, perquè va haver una inspecció i es va haver de pagar. Ho vam dir a l’assemblea de compromissaris, que és on toca. No vam denunciar abans perquè abans de tancar el club Miquel Torres i la seva directiva vam salvaguardar l’entitat i el seu futur.

No devem res als proveïdors. Hem de pagar unes despeses i un engany que hi havia a les auditories, que no eren reals. Hem hagut de regularitzar uns treballadors que no estaven en el pressupost i per això van haver-hi desviacions. Però la situació venia heretada. L’última assemblea de compromissaris va aprovar que les persones de l’anterior junta, i algunes que fan mal, puguin ser investigades a nivell social per l’entitat. Després a nivell judicial que s’investiguin tant les obres com la gestió econòmica que es va fer. Al Club hi ha masses rumors des de fa anys i s’han d’acabar. La justícia ha de dir si hi ha hagut mala gestió o no. Com a soci vull que no hi hagi res. Però si ha passat alguna cosa, no ho decidiré jo.

El seu balanç social quin és?
Molt bo. Alguns diuen que no hi ha pau social. Estic jubilat i passo moltes hores al Club. Al soci no li interessa el que diuen algunes poques persones. Amb 26.000 socis és difícil que tothom estigui content, un vol l’aigua a 26 graus i l’altre a 26,2. Socialment la gent estima el club. El soci és el gran patrimoni de l’entitat. La gent vol anar a la instal·lació, fer la seva activitat i tenir els serveis adequats. La gent vol usar els espais amb qualitat.

L’acusen de personalista i d’autoritari. L’altre candidat diu que la seva etapa ha estat “fosca”. S’argumenta que li han dimitit un munt de directius. Què n’ha de dir?
El soci dirà si he estat obert o no. Jo parlo amb tothom. Preguntaria als treballadors i socis si l’altre candidat parlava o no amb ells quan era directiu. Ni els saludava a l’entrar. Però no vull entrar en això. Sóc obert i dialogant. Tinc una edat i sé on vull anar. No sóc autoritari. Però com a president la meva obligació és saber que passava a l’entitat. Voldria saber si ells s’explicaven molt. Falsejaven els comptes.

Qui diu que sóc autoritari? La filla de l’expresident, l’exsecretària de l’expresident que escriu a Indignats [web crítica amb Torres des de l’inici de la seva presidència]. En cinc anys sempre han estat els mateixos. Tots van ara dins de l’altre equip.

Es fàcil bombardejar Torres perquè va guanyar unes eleccions al 2011 que no s’ho esperaven. Digui’m quina junta directiva no ha tingut dimissions. Si un home viu a Sabadell i va a treballar a Singapur perquè el negoci ho necessita, és culpa meva? Jo només he tret un directiu: Josep Montserrat. I li vaig dir a ell. Feia coses irregulars. La resta ha plegat per qüestions personals, laborals o d’altre tipus. A més, és molt difícil que la gent aguanti una pressió com la que hem tingut. Deien que els directius tenien una targeta black [després explica que en realitat era la targeta que es deixa als proveïdors per entrar i sortir del Club mentre descarreguen]. Ens n’han fet de molt grosses. Hi ha gent que es va espantar.

A l’època del Claudi [Martí] quants directius van començar i quants van acabar? Sempre hi ha canvis. I a la junta de l’Ibars? També.

Quin serà el seu principal focus d’atenció si és escollit president? Quina serà la seva prioritat?
El soci i els treballadors. Un cop encarrilat el tema d’inversions per fer millores de servei, que està en bona línia, ara el soci necessita millorar el seu dia a dia. L’usuari es queixa si l’aigua està freda, si el terra patina, si aquells criden… Crearem una comissió interdisciplinar que es reunirà cada dia per veure quines incidències hi ha i com es poden millorar ràpidament.

El treballador és el nostre gran valor i qui dóna la cara en nom de l’entitat. Millorarem la formació, mirarem els grups i nivells professionals, farem un nou conveni col·lectiu. Som l’única entitat del sector que tenim un conveni propi, més beneficiós que el del sector. Ara el tenim prorrogat però el renovarem. Vam fer un ERTO [Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació] perquè era necessari per la viabilitat. Els tècnics deien de fer un ERO [Expedient de Regulació d’Ocupació] que podia afectar unes 100 persones. Però la junta ens vam negar i vam fer un ERTO. Vam reduir unes hores a gairebé tota la plantilla. El 85 per cent ho va aprovar i quan va acabar l’ERTO se’ls va pujar un 6 per cent el salari.

Ara volem variables per objectius a tota la plantilla i apostar molt per la formació. Mirar les bandes salarials i els grups de treball. Si el treballador està content, el soci ho estarà.

Si només hagués de destacar tres propostes del seu programa, quines serien?

El meu compromís és que de la quota de soci es redueixi el 75 per cent al final de l’any mitjançant la declaració de l’IRPF. Com que som un club que té una fundació i declarat d’utilitat pública, el soci es podrà deduir part de la quota a l’IRPF. Això no perjudica al club, perquè els ingressos són els mateixos, però beneficia al soci.

Hem fet un canvi extraordinari a Montcada i Can Llong. A Can Llong teníem un sot i ara tenim les millors instal·lacions de Catalunya. A Montcada són les que són: el nostre cor. I a les naus bessones i Cademesa va haver-hi el canvi d’ús aprovat per la Generalitat i l’Ajuntament. Feia 20 anys que les naus estaven irregulars. Seguirem millorant.

La tercera proposta és ampliar tant l’esport de lleure com de competició. Hem treballat molt bé la pedrera. Hem crescut i hem creat noves seccions esportives perquè la demanda social la tenim. I ho seguirem fent.

El CN Sabadell té 27.000 socis. La xifra hauria de créixer?
No. El pla de viabilitat ens diu que el CN Sabadell és viable amb 25.000 socis. L’excedent va bé per fer més coses. El mes de setembre de 2016 vam tenir 1.500 altes. Un rècord històric. Molta gent creu en el Club i en l’obertura que hem fet a la ciutat [assenyala la nova entrada a les instal·lacions de Can Llong]. També hi ha confiança en els nostres professionals. El nom del CN Sabadell per la ciutat és valorat i la gent s’hi apunta.

Tot i que per a la majoria de socis aquests coses passen desapercebudes i vostè en fa esment, hi ha molta tensió entre els equips electorals. Què farà si guanya per reduir l’animadversió que es palpa.
Quan vaig guanyar les eleccions del 2011, va haver-hi gent que em va retirar la salutació. Jo sóc una persona oberta i de diàleg. Si tinc l’oportunitat de repetir, tindré la mà estesa com he fet altres vegades.

Només entenc la crispació per la por que puguin tenir. Poden pensar: ‘a veure si el Torres aixeca la manta’ i per tot el que pugui venir al darrera. Intenten fer una defensa per despistar la gent. Tots els presidents del CN Sabadell i les juntes directives han treballat pel club. Jo he estat compromissari molts anys i mai he protestat. A soles he parlat amb el president i li he plantejat les meves opinions. Però si s’usen mitjans i xarxes socials per atacar coses que són inatacables i dir mentides, la gent ha d’estar disposada després a donar resposta en altres llocs.

Si perd, vostè o el seu equip farà oposició a  Martí?
Faré el que he fet molt temps: ser soci. Seré del club del que sempre he estat, el Sabadell, i estaré disposat, com he estat moltes vegades si m’ho demanen, a donar la meva opinió.

Per acabar, digui’m una cosa positiva de Claudi Martí.
No el conec gairebé. Suposo que és un soci que té interès i el dret de presentar-se però m’agradaria, i en positiu, que fos més assequible.

Foto portada: Torres, a la nova entrada del CN Sabadell, a Can Llong. Autor: David B.

Comments are closed.