Nascuda a Girona el 1985 és llicenciada en Sociologia per la UAB. Va cursar un postgrau en Societats Africanes i Desenvolupament a la Universitat Pompeu Fabra i un màster en Dones, Gènere i Ciutadania a l’Institut Interuniversitari d’Estudis de Dones i Gènere. Membre de la junta del Centre d’Estudis Africans i Interculturals i representant de la campanya Tanquem els CIE.
Va entrar al Parlament arran de la renúncia de quatre dels deu diputats del grup parlamentari. L’entrevisto al Casal Independentista Can Capablanca el passat dijous a la tarda.
Des de quan fa i perquè viu a Sabadell?
Ara farà un any. El motiu és que el meu company és de Manresa i jo vivia a Barcelona. Llavors havíem de trobar un lloc entremig i a Sabadell teníem molts amics i ens semblava que els projectes i el teixit polític d’aquí eren molt potents. A més, teníem molts vincles i complicitats i van decidir venir cap aquí.
A quin barri viu?
A la Concòrdia.
D’on prové la seva vocació política i quina ha estat la seva trajectòria militant?
La meva vocació i pràctica política és de fa molts anys. Des de que vaig entrar a facultat de Sociologia i Polítiques de la UAB on vaig tenir contactes més directes amb el món assembleari i militant. Tot i que abans, a l’Institut, ja havia tingut vincles. Després vaig participar, tres o quatre anys, més activament amb el moviment okupa. Especialment a Granada i a Barcelona; però quan era militant exclusivament del moviment okupa va ser a Granada. Més tard he estat al Poble-sec a Barcelona, molt vinculada al teixit comunitari del barri, a la Rosa Negra, a l’Ateneu La Base, en temes de política de barri, també en temes d’immigració i de gènere. Paral·lelament, amb una sèrie de companys i companyes que venien d’altres iniciatives, van crear la plataforma Tanquem els CIE, fins que vaig iniciar aquesta aventura parlamentària que ha fet que m’hagi de retirar d’aquesta plataforma, com de la Crida d’aquí Sabadell, que em va semblar un projecte brutal i del qual podia aprendre moltíssim. Just quan estava enganxada i bastant situada, va començar l’aventura del Parlament.
Quin ha estat el procediment de la CUP per confeccionar la llista al Parlament de Catalunya?
La CUP té un sistema assembleari, distribuït per 13 zones territorials, cadascuna de les quals té les seves assemblees locals. Es va iniciar un procés de primàries, després de passar per les assemblees locals i ratificat per les territorials, es va portar al Consell Polític, que és l’òrgan superior. Llavors es va fer una llista cremallera. En el cas de Girona, Tarragona i Lleida va quedar tal qual, en el de Barcelona els cinc primers llocs van ser pactats, per presentar un equip com a tal, i del sis cap avall es va respectar el procés de primàries.
S’integrarà vostè en alguna comissió del Parlament de Catalunya?
L’activitat parlamentària no ha començat pròpiament. Les comissions sí que s’han constituït, però la setmana que ve comencen les primeres sessions. Jo m’ocuparé de la comissió d’Interior, de Síndic de Greuges, de Treball i la de Seguretat Viària.
Tots els deu diputats de la CUP treballen en alguna comissió?
Sí, sobretot vinculada a la seva trajectòria i al seu coneixement.
La CUP presidirà alguna comissió?
Sí, presidirem la de Governació, amb Joan Garriga, i on sembla ser passarà una de les tres ponències de llei de desconnexió i tindrem la vicepresidència de la d’Economia i Hisenda amb Eulàlia Reguant.
Quina funció té l’activitat parlamentària en l’estratègia política de la CUP?
La CUP és una organització de l’esquerra independentista on la seva punta de llança és la política institucional. La CUP existeix des de fa 30 anys. A més, té una marca de la casa, una forma de fer, una pràctica política que la diferencia que és la política municipal. El 2012 és la primera legislatura on la CUP decideix apostar per l’estratègia parlamentària. En el marc de l’esquerra independentista, l’estratègia institucional és una de les potes de la seva pràctica política, però també de l’esquerra anticapitalista. No és que aquesta assumeixi a la CUP com a organització pròpia, però sí que s’estableixen uns vincles de complicitat i de complementarietat entre la representació institucional de la CUP als ajuntaments i al Parlament i la representació de carrer. És a dir, moviments socials, siguin de l’esquerra independentista o de l’esquerra anticapitalista. Per tant, l’estratègia institucional és una més de les estratègies polítiques,que assumeix l’esquerra rupturista i radical, per canviar les condicions materials d’existència i el món en el que vivim.
Suposo que sereu conscients que l’activitat parlamentària és la que té més visibilitat pública.
Sí, el Parlament és un dels espais més mediatitzats de la pràctica política. És una pena perquè molts projectes municipals de la CUP o on la CUP participa, com ara la Crida per Sabadell, tenen una activitat política i una capacitat de canvi molt més gran que la del Parlament. És una pena que la política més visible com la parlamentària estigui més mediatitzada enlloc d’explicar que a Sabadell o a Ripollet s’estan municipalitzant recursos públics.
Aquesta legislatura, en principi de 18 mesos, hauria de culminar amb un referèndum sobre la Constitució catalana. Quins són els objectius programàtics de la CUP en aquesta Constitució?
Just ara, el mes passat, la CUP, en aquesta maquinària d’assemblees locals i territorials, ha engegat els anàlisis de fons, estratègics, tant de la situació actual, com de l’acord de govern i del full de ruta que se’n deriva. En els últims tres mesos ningú sabia si això podria tirar endavant o no. Ara hi ha la vista no només una Constitució, sinó un procés constituent. El primer que es planteja la CUP és una estratègia metodològica que, entenem, és compartida amb matisos per Catalunya Sí Que Es Pot (CSQP), en algunes parts i per Junts pel Sí (JxSí) també o per alguna gent de Junts pel Sí. Aquesta estratègia metodològica consisteix en què el procés constituent s’ha de fer des d’abaix, ha de ser popular i, nosaltres afegim, ha de ser des de l’esquerra.En aquesta línia, la Constitució ha de tenir tots aquests elements claus que, entenem, són de canvi imprescindibles en la societat en què vivim. Aquests elements claus són moltíssims: des del funcionament dels mitjans de comunicació públics i l’oferta de mitjans de comunicació públics o privats, com es regula el mercat de l’energia, com es gestiona el territori, quines són les línies per assegurar drets bàsics com l’educació o la sanitat i aquí entrem en temes de privatitzacions del públic, del comú, etc. Ara estem treballant en aquesta línia, a partir de grups de treball, tant de la CUP i l’esquerra independentista com dels moviments socials i l’esquerra anticapitalista, per articular aquestes línees.
No resulta contradictori afirmar –com va fer Antonio Baños- que s’havia perdut el plebiscit del 27S i alhora encetar una procés de separació de l’Estat espanyol? No hagués estat més coherent posposar-ho fins assolir una majoria social?
Nosaltres el que diem és que el 27S, en clau plebiscitària, no vam aconseguir la majoria, el 50 més u, que avalés una ruptura unilateral. Per tant, no tirarem endavant una Declaració Unilateral d’Independència, perquè entenem que no hi ha un mandat democràtic per això. Tot i així entenem que hi ha un ampli sector de la societat catalana que està per una ruptura independentista, hi ha un altre sector ampli que no està per una ruptura independentista i ha una altra esfera on podrien posar a Catalunya Sí Que Es Pot, PACMA i molts altres actors que igual no es declaren independentistes en termes nacionals, però que entenen que hi ha d’haver un canvi constitucional. Per tant, entenem que tenim un mandat per tirar endavant les estructures per generar un canvi que permeti a la gent decidir sobre tot; el dret a decidir entès com a sobirania. El dret a decidir si es vol viure en un Estat espanyol o en una República catalana, sobirania per decidir com hem de gestionar els recursos públics…Nosaltres no ho llegim com una contradicció. Diem que hi ha un mandat democràtic clar independentista i que hi ha un mandat democràtic clar de canvi -sí o sí- del marc constitucional que tenim. També tenim claríssim que abans de generar una ruptura de facto es necessita un mandat democràtic de majories.
Vostès han afirmat reiteradament que és necessari eixamplar la base social de l’independentisme. Com esperen aconseguir aquest objectiu?
En primer lloc, plantejant a molta gent que no es veu reflexada, interpel·lada en termes nacionals, però sí en termes de sobirania, en termes de dret a decidir, interpel·lant a aquesta gent i aconseguint que apostin i per a fer front comú per a un procés constituent. Aquí entraria molta gent de l’esquerra radical i anticapitalista que no se sent interpel·lada en termes nacionals, però sí en termes polítics d’autodeterminació i sobirania. Aquí entraria tot CSQP, més enllà de l’àmbit parlamentari. Aquesta gent s’ha de sumar, hem de ser capaces i elles han de voler, de sumar-los. Ja no tant en clau nacional, sinó en clau de sobirania, en clau de dir que el marc del 78 està esgotat. Posem les estratègies i les eines necessàries per poder canviar-ho.
Per què creu que els districtes obrers de l’Àrea Metropolitana van donar la victòria a Ciutadans a les eleccions del 27S? És un indicador que amplis sectors de les classes populars rebutgen la ruta cap a la independència?
Aquí podríem fer un anàlisi molt llarg, però ressaltaré dues idees. Primer, crec que tenim la responsabilitat de comunicar que estem en un procés que va molt més enllà dels termes nacionals. Nosaltres no estem per la ruptura per qüestions de bandera, plantegem que volem una ruptura d’un marc constitucional sorgit d’un Estat franquista, d’una transició que va ser una farsa. Volem que la gent, els col·lectius i les organitzacions cooperin en la sobirania per a decidir sobre tots els aspectes de la seva vida, el nacional i tots els altres. Crec que això no ho hem sabut comunicar bé del tot. No només assumim la responsabilitat com a CUP, sinó que és evident que JxSí no ha tingut aquest discurs. I molta gent ens ha posat en un pack amb JxSí. Això ho havien d’haver trencat. Que CSQP hagi jugat a fer-nos la guitza, a dir que no investirem a Mas, però sense entrar a la campanya electoral a res més, tampoc ajuda a que certs sectors de l’Àrea Metropolitana llegissin això en clau d’empoderament i d’autonomia.
L’altra cosa és que Ciutadans (C’s) ha fet una bona campanya, ha tret una bona marca política que poc a poc es va esfondrant, poc a poc se’ls va traient la careta. Van fer una campanya vestida de nova política, de regeneració, de democràcia, amb un discurs d’anticorrupció. Però ara comencen a sorgir els vincles d’aquesta gent amb l’extrema dreta espanyola, amb el PP. Està clar que van treure una marca que ha funcionat. A més, això sumant-li que a l’Àrea Metropolitana hi ha un desengany amb el PSC i Iniciativa. I no és un desengany d’ara, sinó de fa 30 anys que es forja a partir de dinàmiques clientelars. Llavors C’s surt amb una campanya potent, parlant de regeneració democràtica i la gent els vota, mentre nosaltres no hem estat capaços o no ho fem prou bé per transmetre que això va molt més enllà de la bandera.
Heu fet alguna reflexió sobre els motius de la victòria de C’s a Nou Barris el 27S i el triomf d’En Comú Podem al mateix indret?
És la lectura que li feia abans. No hem sabut, no ens han deixat traslladar aquesta idea de recuperar la sobirania. A Catalunya estan guanyant les esquerres i això es va veure el 20D. El que passa és que la CUP se l’ha encasellat en termes nacionals i en canvi molta de la gent que va votar C’s pensava que aquests netejarien la política parlamentaria, encara que siguin els mateixos amb jaquetes noves. De fet, és fantàstic que el 20D guanyés l’esquerra. Per nosaltres va ser aire fresc que, enmig d’una negociació molt dura amb JxSí, el país es pronunciés per l’esquerra. Tot i que molta gent de l’esquerra independentista no va anar a votar, també va haver-hi molta altra que va votar En Comú Podem. Tot i que l’organització fes campanya per l’abstenció.
Què opina de l’afirmació d’Artur Mas que, amb la participació de dos diputats de la CUP en el grup parlamentari de Junts pel Sí, es corregia en la negociació el que no s’havia aconseguit a les urnes?
El senyor Mas va voler morir matant i no pensa parar. Ell, quan hi va haver l’acord, va sortir a TV3 com si fos un màrtir que es tirés d’un balcó pel país. Així ho va explicar dient, fil per randa, que els de la CUP eren dolentíssims i que, a més, ens havia humiliat, amb les dimissions, amb el tema de dos diputats que anessin a JxSí. Nosaltres som gent de fets: no tant grans discursos i grans posades en escena. Nosaltres anem fent i la pràctica política parla. Què passa? Que tenim dos diputats, Benet Salelles i Gabriela Serra, que es coordinen amb el grup parlamentari de JxSí. En el marc d’aquesta coordinació, en termes de declaració del 9N i annexos, s’estableixen certes dinàmiques dels dos grups parlamentaris. Per a nosaltres això és una oportunitat política, molt lluny del que vol vendre molta gent de Convergència, de l’ala dreta d’aquest procés. Tenim via directa amb el govern i capacitat de control de l’activitat governamental. Això és perfecte. Accedim a molta més informació que molts altres grups parlamentaris. I això, en termes de control, de seguiment i de pressió, és potent.Mas va vendre les dimissions com que havíem de demanar perdó. Però Mas ha dimitit, Felip Puig ha dimitit, Boi Ruiz ha dimitit, la Rigau no està al govern. Quatre, eh, i dels grossos, quatre bastos, eh. De nosaltres dimiteixen dos que es queden a treballar al grup parlamentari. Bueno, vengui-ho com vulgui. Convergència té molta capacitat de que els mitjans li donin cobertura. Aquesta gent es dedica a la política fa molts anys i té una capacitat comunicativa que a nosaltres ens falta moltes vegades. Nosaltres som més de fets i ells més de discursos.
Es sotmetrà el president Puigdemont a una moció de confiança d’aquí a 10 mesos o això només era un compromís per investir a Mas?
Doncs seria un gran exercici democràtic si ho fes. Això és una cosa que nosaltres teníem parlada amb el senyor Artur Mas. Amb el senyor Puigdemont no ho hem tingut sobre la taula. Ara ell està de ronda de visites amb tots els grups i dimecres ens toca a nosaltres, no sé si ens ho explicarà. No sabem que farà, ni tampoc tenim la capacitat de forçar-lo.
Heu apreciat alguna diferència Mas i Puigdemont o és massa d’hora per valorar-ho?
És molt d’hora. Però d’un hiperlideratge del senyor Artur Mas, fill del pujolisme i pretesament líder del procés independentista, hem passat a un senyor, alcalde de Girona, forjat en el municipalisme que genera tres vicepresidències. Entenem que de facto hi ha un canvi. A més és un govern format per Esquerra, per Convergència i independents amb una pluralitat d’entrada. El temps dirà quina serà la seva pràctica política.
Dimecres la CUP va facilitar la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat. Com hem d’interpretar això? Com una concreció de l’acord amb JxSí de contribuir a l’estabilitat del govern de la Generalitat?
Dimecres ningú va entendre res. Vam fer una nota de premsa per aclarir el tema. Primer, la política parlamentària és complexa. Segon, hem de comunicar millor o la gent hauria de llegir millor, no ho sabem. Dimecres no vàrem votar una pròrroga dels pressupostos. El que vam fer és facilitar que la Generalitat pogués endeutar-se per poder arribar fins a la presentació dels nous pressupostos. Si dimecres nosaltres no facilitàvem aquesta jugada, no podria haver govern, que no pot funcionar sense pressupostos. Si aquest govern diu que els pressupostos els presentarà al maig, de febrer a maig necessita liquiditat. Dimecres el que es va facilitar, que no aprovar, és donar a la Generalitat capacitat financera, que pogués continuar funcionat i que no es trobés forçada a convocar eleccions fins el maig que presentés els pressupostos. Llavors veurem que passa amb aquests pressupostos. Tothom se’ns va tirar a sobre, vam fer una roda de premsa, Anna Gabriel ho ha estat explicant a la ràdio. Nosaltres no hem signat cap pròrroga. A nosaltres se’ns pinta com si fóssim els nebodets de CiU i ara de JxSí. I no ho hem estat mai.
Creuen vostès que CDC o Junts pel Sí té una voluntat d’anar fins al final en el procés d’independència o que, pel contrari, es tracta d’una maniobra de gran volada per negociar un nou encaix de Catalunya amb l’Estat espanyol?
La nostra tasca és apretar i tensar. JxSí no és una coalició homogènia. Com a la CUP o qualsevol altre organització hi haurà gent que s’ho creu molt, gent que li fa por i gent que no acaba de veure-ho. El que està clar és que dimecres es van entrar al registre les tres ponències de llei. A més per poder fer una ponència conjunta, per tal que tots els grups parlamentaris puguin redactar des de zero aquestes lleis, perquè ningú ens ho pugui impugnar d’entrada. Si haguéssim fet una proposta de llei ja redactada, el Tribunal Constitucional amb el PP i C’s i tota la cavalleria el primer que haguessin fet és impugnar-lo. Això és el que val. Es va signar la declaració del 9 de novembre i dimarts, 9 de febrer, als tres mesos, s’està complint l’acord que les tres lleis entressin al registre. Així que anem endavant. Quan no anem endavant també traurem la nostre d’artilleria.
Què opina de la proposta d’Ada Colau de construir una gran partit a l’esquerra del PSC, fent una explícita invitació a la CUP?
Tampoc ens han vingut a explicar-ho. Ho hem vist per la premsa. No tenim més informació i no coneixem els detalls de la proposta. Si ens ho venen a explicar i ens truquen a la porta, ens ho pensarem.
Si des del govern espanyol es plantegés un referèndum d’autodeterminació com defensa Podemos s’hauria de reconsiderar l’actual full de ruta secessionista o aquest no té marxa enrere?
Si hagués l’hipotètica situació en què el govern espanyol assumeix fer un referèndum d’autodeterminació, perfecte. No ens hem de barallar més. El procés independentista va més enllà d’una bandera. Nosaltres el que volem és decidir-ho tot. L’autodeterminació ens permetrà, en el cas que surti, tenir una capacitat d’autonomia decisiva sobre molts altres àmbits. Però seria fantàstic. El procés independentista no és una rebequeria de conflicte amb l’Estat espanyol com alguns sectors de CDC poden utilitzar. El tema és que volem decidir-ho tot, estem farts que es manin des de Madrid, des de Barcelona o des de qualsevol lloc. Que es fa aquest referèndum, això que tenim, ens en queden molts més de referèndums per decidir quina política econòmica volem, com gestionem el territori…
Com valora la gestió del quatripartit en el govern municipal de Sabadell?
M’agafa una mica a contrapeu, perquè estic una mica abduïda per la realitat parlamentària. Però crec que és molt important que, en una de les ciutats més importants de Catalunya com Sabadell, hi hagi una candidatura com la Crida, anticapitalista, assembleària i declaradament rupturista. Ara, segurament, els regidors i les regidores deuen estar començant a dominar el tema. No es fàcil, ja que hi ha uns codis que desconeixes si no vens de la política institucional i no coneixes els mecanisme i trucs de la casa. Segurament ara comencen a saber quin terreny trepitgen. Ara comencen a tenir el pols pres a la resta de partits. Ara comença lo bo. A més, fins ara, el govern de Sabadell ha fet moltes coses molt valentes: ha dissolt la unitat antidisturbis de la Policia Municipal, està municipalitzant serveis públics, ha engegat campanyes potentíssimes. L’altre dia a les xarxes vaig veure tot el tema de pressupostos en perspectiva de gènere, poder decidir com es gestiona una part dels pressupostos municipals… i això quan no fa ni un any de les eleccions! Crec que s’ha de tenir paciència. L’estructura administrativa, sigui municipal o parlamentària, està feta per resistir-se al canvi. Nosaltres hem anat allà per obrir-la en canal i canviar moltes coses i això no es fa ràpid.
Quin paper ha de jugar la Crida per Sabadell en aquest executiu local?
Tensar. El mateix que la CUP al Parlament i el mateix que qualsevol candidatura rupturista allà on estigui. Tensar per l’esquerra, sabent que l’estructura es resisteix al canvi, que les polítiques han estat fetes en contra dels nostres interessos, que l’herència històrica institucional és contraria. Tot i que Sabadell, encara, doncs no fa tant anys hi havia una força que no era de dretes a l’Ajuntament. Hem de saber que ho tenim tot en contra i que el nostre paper és tensar, tensar i tensar, aixecar les catifes, ser molt honestes i treballar molt amb el cap ben alt.
