Montse Font, vicepresidenta de l’Assemblea de la Creu Roja de Sabadell, va néixer a Santa Coloma de Gramenet, va viure a Ripollet i fa uns 15 anys que viu a Sabadell, actualment al barri de Can Llong.
Quan vas començar a col·laborar amb la Creu Roja a Sabadell?
Vaig començar al 2009, però entro en un moment, on tinc ganes de lluitar per la societat, en un moment que Creu Roja entra també en aquest rol i es passa d’atendre de 20 a 300 famílies. Crec que vaig entrar en el moment oportú.
I com hi vas anar a parar?
Sóc una persona molt activa i sempre he fet tot tipus d’activitat a nivell associatiu i polític. Quan vaig veure la problemàtica de crisi que té el país, em va sortir la meva consciència solidària i em vaig plantejar poder ajudar d’alguna manera. La idea que tenia de Creu Roja, com la immensa majoria de gent, era les ambulàncies, els serveis sanitaris i el tema de cooperació internacional. I em vaig decidir aparèixer per la Creu Roja per fer cooperació internacional. Quan entra una persona nova per fer de voluntària, se li fa una entrevista. Quan entro i faig un parell de reunions a cooperació internacional, me n’adono que des de l’Assemblea de Sabadell només es dona informació i poca cosa més sobre aquest tema.
I decideixes seguir un camí d’ajut més social?
Sí. Just en aquell moment me n’adono que hi ha un departament social que tot just comença a funcionar i poc a poc començo a introduir-me més en el tema social, en la recollida d’aliments i el Rebost Solidari. A partir d’aquí començo a ser el cap de grup i començo a notar que el meu lloc és dins l’aspecte més social de l’Entitat.
A part del rol més institucional de vicepresidenta de la Creu Roja, sempre et veiem a peu de carrer, quines tasques desenvolupes?
Fora del paper institucional, estic a l’àmbit social en el programa d’aliments, sóc referent de la comissió de vida associativa, cap de grup del projecte dels sense sostre, que és el meu voluntariat de base, i també sóc la representant de la Creu Roja al Rebost Solidari. Però el més important són el gran nombre de voluntaris que tenim, i que són una gent magnífica.
Quants voluntaris teniu?
Prop de 700, i que treballin de forma constant més de 100. Gràcies a tots ells i als prop de 8.000 socis, aquest any hem pogut donar atenció social a més de 9.000 persones.
Quina tasca fan els voluntaris?
Fan de tot. Abans potser es treballava més per àmbits i ara estem realitzant un model de voluntari transversal, podent ajudar en qualsevol tipus de tasca. La gent que fa preventiu pot ajudar a l’àera social o a l’inrevés. La Creu Roja som tots i quan hi ha una necessitat, hi ha una necessitat de Creu Roja.
Hi ha molts joves que s’interessen a formar part del voluntariat?
Jo sempre he vist gent jove, en l’àmbit preventiu n’hi ha molts. També tenim la Creu Roja Joventut, que funcionen amb projectes que realitzen ells directament. S’encarreguen de la campanya de joguines, el Divermón o el casal, entre altres. Això no vol dir que la majoria siguin joves, aquí tenim voluntaris de totes les edats.
Què li diries a algú que s’està pensant ser voluntari de la Creu Roja?
Evidentment si s’està plantejant fer-se voluntari és que te una conscienciació solidària. Aquí tenim molts projectes i molts fronts oberts on tothom s’hi pot sentir bé. Li diria que vingui, ho provi i a partir d’aquí decideixi. Coses per fer n’hi ha moltes i que tenen les portes obertes per venir-nos a ajudar.
Què és per a tu un bon voluntari?
És una persona que en l’estona que pot, ve a fer una activitat o a donar un cop de mà. No és millor voluntari el que està tot el dia col·laborant, que el que ho fa durant un dia al mes. Sempre m’agrada remarcar que no és millor voluntari el que està tot el dia aquí.
Després d’un dia dur ajudant als més necessitats de la ciutat, quan t’estires al llit a descansar, en què penses?
Ara ja no tant, però al principi vaig passar una època molt dolenta perquè ens desbordaven les situacions personals dels usuaris del servei. Hi va haver moments durs. Sort que tenim cursos de formació per saber com hem d’actuar com a voluntaris davant d’aquestes situacions.
També hi haurà moments de felicitat…
Si, també. Hi ha vegades que compensa molt, com quan veus als nens al Divermón i que corren amunt i avall d’aquesta casa, també és una alegria.
I no penses mai que feu una gran feina?
Si, de vegades si. Però fem les coses perquè ens surten de dins i perquè creus que és una necessitat. Mai esperes que t’ho agraeixin. T’omple com a persona poder ajudar a la gent que ho necessita i et fa veure la vida d’una altra manera. Això és el que ens emportem. Fa uns dies, una usuària, em va fer plorar. Es va acostar a mi i després de fer-me una abraçada i un petó em va dir: “mai oblidaré el cafè amb llet que em vas donar aquell dia que estava fatal i que se’m va posar tant bé”.
De quina manera compagines la teva vida personal amb les hores que dediques a Creu Roja?
Sóc vídua i tinc dos fills grans. Actualment no tinc càrregues familiars i tinc temps per poder dedicar a l’entitat. Tot i així, quan treballava també li dedicava temps.
Formes part del Rebost Solidari, heu vist un increment de peticions en les darrers mesos?
No, de moment no puja, el que hi hagut és un estancament de les peticions, però el que si veiem és una cronificació en les famílies que demanen aquesta ajuda. Aquest és un tema preocupant perquè veus que amb aquesta assistència que fem no en tenen prou i veus que necessiten més ajut, ja sigui en el tema de subministraments, habitatge, en tot…
Durant tot aquest temps de crisi, la societat s’ha tornat més solidaria?
Si, sense cap tipus de dubte, a nivell general i concretament a Sabadell, cada cop que hem fet un recapte amb el Rebost Solidari, hem superat el nombre de la recaptació anterior. La gent és molt més solidària. Inclús en els recaptes veus que hi ha gent que no pot col·laborar gaire però porta un quilo de menjar, només per ajudar. Fins i tot hem vist augmentat el nombre de socis a Creu Roja. Quan veus que la societat ens recolza, ens dóna molta més força a les entitats per poder seguir treballant. Voldria agrair aquest recolzament per part de la ciutadania i de les entitats.
Abans m’has dit que havies participat en política…
Sí [somriu]. Vaig ser la primera regidora de Ripollet en el primer Ajuntament de la democràcia, primer com a regidora de Cultura i després de Participació Ciutadana.
Com va ser aquella experiència?
Va ser una experiència fabulosa. Venia del món associatiu, era la presidenta d’una associació de veïns i després de la Federació d’Associacions de Veïns. D’aquella època fins ara tot ha canviat molt.
Tornant a la Creu Roja, com creus què serà l’entitat d’aquí a 10 anys?
Doncs no tindrà cues a la porta, farem un acompanyament i un seguiment de les famílies i les persones. Treballarem per la reinserció social i laboral de les persones, i que l’ajut econòmic haurà de venir més aviat de les institucions. Aquesta és la línia que volem seguir, tot i que no deixarem de donar assistència a tot aquell que ho necessiti.
