Montse Guallar i Sergi Mateu. Autor: David B.

Montse Guallar i Sergi Mateu: “podem dir que ‘Leni’ ha nascut a Sabadell”

L’actriu barcelonina Montse Guallar i l’actor sabadellenc Sergi Mateu, estrenaran aquest dissabte Leni al Teatre Principal de Sabadell, abans de fer estada a Barcelona. El muntatge mostra l’entrevista fictícia entre dos personatges reals: la cineasta preferida de Hitler, Leni Rifenstahl, i el presentador de la televisió NBC, Johnny Carson.

En una aturada dels assajos al Teatre Principal, iSabadell ha pogut conversar amb els dos protagonistes de l’obra abans de la seva estrena a nivell nacional.

A Leni es recrea una entrevista entre Johnny Carson i Leni Rifenstahl. Què hi ha de real i de ficció en aquesta entrevista?
Montse Guallar: De fet no és una recreació, aquesta entrevista no es va arribar a fer, ho diem en el subtítol de l’obra Una entrevista fictícia amb dos personatges no reals, però si que les respostes de Leni estan extretes d’entrevistes i documentals que hi ha sobre la seva persona. Les respostes que dóna en la representació són integres de les entrevistes que va anar fent 30 anys després de la guerra.

Sergi Mateu: L’obra neix d’una petició que fa el Teatre Nacional de Bratislava als autors Valeria Schulzova i Roman Oleksák, aleshores s’inventen la ficció d’aquesta entrevista amb un personatge icònic com és Johnny Carson i Leni Rifenstahl.

Abans que us arribés el text de l’obra, coneixíeu a Johnny Carson i Leni Rifenstahl?
Guallar: La Leni la coneixia molt poc. Sabia que havia fet documentals sobre Hitler, però després de llegir l’obra vaig començar a submergir-me en el personatge i és espectacular, polèmica però és un personatge espectacular.

Mateu: La Leni la coneixia per sobre, pel que va ser com a directora, però no havia profunditzat sobre ella. De Johnny Carson, evidentment coneixia que és el pare del Light night show i d’ell en surten personatges com Buenafuente, Wyoming. Tot i que hi ha molt material de Carson, amb el director vam decidir no fer una imitació del personatge, sinó crear un personatge nou, un entrevistador de Light night show a partir de la personalitat que li puc posar com a actor.

DSC_6529
Guallar i Mateu en un moment de l’assaig. Autor: David B.

Ha estat difícil posar-vos en la pell dels personatges?
Guallar: Sí. Em vaig enamorar del personatge, però no deixes de tenir un cert dubte sobre la moral, tot i que sempre defenso que de l’únic que se la pot acusar és no haver demanat perdó o excuses per haver ajudat o donat visibilitat i retratar molt ben retratat a Hitler. Però ella en sí mateixa és brutal. Va morir amb 102 anys i tot el que va fer ho va fer de puta mare. Una de les coses per les que ha estat tant “matxacada” és perquè era molt brillant. No deixo de tenir una fascinació per ella però, a l’hora de respondre segons quines coses, és difícil defensar-la.

Mateu: Sempre em feia il·lusió fer el paper d’un entrevistador i quan vaig llegir aquesta obra vaig dir, aquesta és la meva. L’obra es llegeix d’una vegada. Quan ens va arribar, estava en anglès. Vaig pensar de llegir-la en una setmana. I no en una hora i mitja ens la vam llegir i als dos ens va agradar molt. Passa volant. L’obra no és un judici, és un combat i en Carson és un manipulador que l’únic que vol és la màxima audiència a través de l’escàndol.

Us sentiu còmodes interpretant aquests dos personatges?
Mateu: Nosaltres gaudim molt. És una obra que un actor alimenta a l’altre, és com un partit de tennis, des de que comença l’entrevista va creixent i creixent i ens anem retroalimentant tots dos. Des del primer assaig ens vam entendre molt bé  i ens ho passem molt bé.

Guallar: No faig una recreació del personatge de la Leni perquè d’aquesta edat no existeixen imatges d’ella, perquè és just quan va estar desapareguda de la vida pública. Totes les imatges que hi ha d’ella és de quan tenia 70, 80, 90 i 100 anys, i el que jo interpreto és una Leni dels anys 70, que és quan es duu a terme l’entrevista fictícia.

Quina posició pren cadascun dels personatges sobre el feixisme i l’holocaust?
Guallar: El personatge de la Leni mai va dir res antisemític, ni tampoc es va afiliar al partit Nazi. Ella mai parla de res pro Nazi. El que passa és que per la situació en la què es trobava se’n va aprofitar. Però no hi ha cap enfrontament en aquest sentit entre els dos personatges.

Mateu: L’opinió personal de Carson tampoc no la podem saber, però davant les càmeres mostra l’horror de l’holocaust i ataca Leni per tots costats.

Guallar: En canvi ella no entra en aquest tema. Diu que no en sabia res dels camps de concentració igual que com tants d’altres alemanys que no ho van voler veure. No s’enfronta mai a aquest tema i parla  molt del horror de la guerra.

Quant temps porteu treballant en aquest muntatge?
Mateu: Aviat farà un any que vam tenir el text, i durant aquest temps te’l vas mirant i pensant com ho faràs. Des de fa un mes i mig hem començat a assajar i fer les lectures amb el director.

Perquè heu triat Sabadell per fer l’estrena de Leni?
Mateu: Tal com està estructurat el teatre a Catalunya, costa molt trobar una sala amb temps. Nosaltres teníem aquest projecte i moltes ganes de tirar-lo endavant- Necessitàvem el tret de sortida i vaig proposar als productors de l’obra i al seu director, Pavel Bsonek, fer-la a Sabadell. Fa un any i mig, en un acte de les darreres eleccions municipals, vaig participar en un acte en el Teatre Principal, on vaig llegir la carta de Francesc Macià. En aquell acte hi havia l’actual alcalde de Sabadell, Juli Fernàndez, em va comentar que li agradaria que féssim alguna estrena d’alguna obra a Sabadell i se’m va ocórrer que aquesta seria una bona ocasió per estrenar un muntatge a la ciutat. Ho vam presentar a Cultura, els va agradar molt el projecte i aquí estem. Si aquesta obre té volada, sempre podrem dir que ha nascut a Sabadell.

Foto portada: Montse Guallar i Sergi Mateu en l’escenari del Principal. Autor: David B.

Comments are closed.