Nascut a Sabadell el 1987, és diplomat en Ciències Empresarials per la UAB. Ha cursat dos màsters, un en Relacions Internacionals, Seguretat i Desenvolupament, especialitzat en relacions euromediterrànies i altre en Lideratge per la Gestió Política. Ha treballat en relacions econòmiques dins Euromed i en empreses del sector farmacèutic. Primer secretari de la JSC, és membre de la Junta Directiva del Consell Català del Moviment Europeu i diputat al Parlament de Catalunya.
Des del passat desembre és portaveu, segon vicepresident i responsable de Política Municipal i Institucional de la gestora que regeix el destins del PSC a la ciutat. L’entrevisto a la seu del PSC al carrer Latorre, 81.
D’on prové la seva vocació política? Quan va començar a militar les JSC i què li va atreure d’aquest partit?
La meva vocació prové de dues bandes. Una històrica, familiar. El meu pare militava al PSUC, a Comissions Obreres en un moment en què el moviment obrer de Sabadell era molt potent, particularment al metall. Això va impregnar la vida política a casa. La meva mare i els meus avis eren socialistes de tota la vida, encara que no militessin, però sí de vocació. L’altre banda prové de l’ESO i el Batxillerat, que vaig fer al Pau Vila. Un dia la caldera es va espatllar, una cosa que pot ser normal, però que es va convertir en un problema perquè no havia calés per reparar-la, amb la qual cosa vam estar potser una setmana amb temperatures de 13 graus a les classes. Això legalment no es podia fer. Va haver-hi una mobilització d’estudiants, un moviment de protesta doncs trobàvem molt indigne que no haguessin diners per escalfar l’institut. També em va agafar a l’època de la guerra d’Iraq, amb manifestacions i tancades als instituts. Aquí va començar el meu compromís en la lluita política en aquell moment molt inicial. Mentre estudiava la carrera vaig implicar-me més en el moviment sindical i estudiantil. De fet, la meva implicació en la política va ser després de la carrera i crec que bastant tardana. Quan vaig acabar la carrera, vaig fer-me la reflexió que volia continua amb el meu compromís polític i quina era la millor manera de fer-ho. Vaig pensar que el PSC era el que millor representava el que jo creia. Així un dia, a porta freda, vaig venir aquí i vaig dir: ‘Em dic Pol Gibert, voldria saber que feu’. M’ho van explicar i els hi vaig que vindria, si no els importava, alguns dies a veure-ho. Mica a mica em vaig engrescar, vaig entrar a les joventuts i implicar-me a la vida política de l’agrupació i a nivell nacional. D’aquí una cosa porta a l’altre i aquí estem avui en dia.
Està integrat en alguna comissió del Parlament de Catalunya?
Sí. Seré portaveu a la Comissió de Treball i Ocupació, també a la de Joventut, un tema obvi, quasi biològic i de compromís. També, encara que no seré portaveu, estaré a la comissió d’Educació, i en una altra que vam proposar el socialistes que és la de seguiment del sector de l’automoció, arran de casos com Wolkswagen. Una comissió per a nosaltres molt important i que hem demanat presidir-la. Es tracta d’una tasca que a mi m’engresca molt ja que treball i joventut són dos temes molt relacionats més en l’època que vivim. Crec que és molt important està al davant d’aquestes comissions.
Al seu parer quines són les perspectives d’aquesta legislatura catalana? Durarà 18 mesos?
Fa temps que aplico el principi de no fer més apostes per no perdre més calés. És molt difícil saber què passarà. Estem en un entorn molt inestable. Fins a l’últim dia i l’última hora no va haver govern de la Generalitat amb un pacte que semblava antinatura d’un partit anticapitalista amb la burgesia tradicional catalana, amb casos de corrupció pel mig. Una cosa molt estranya però que finalment va passar. Per tant, és molt difícil fer previsions. És veritat que si l’estabilitat del govern depèn de la CUP, que ara ha pres aquest rol però que podria canviar en qualsevol moment, el govern podria saltar pels aires perquè l’oposició no està per aquest govern i la CUP podria canviar de parer en temes que consideri importants. L’altre dia al Parlament van estar a punt de perdre la primera votació pel tema de la paga extra dels funcionaris. Per desgràcia em sembla que no tindrem estabilitat. Haurem de treballar en un entorn incert i anar avançant en el què poguem. És complicat, tal i com està el país, per tirar endavant lleis importants, com el pla social que hem demanat mil vegades, i temes que, amb aquesta inestabilitat, es fan difícils per poder treballar amb un cert horitzó temporal.
Es produirà la desconnexió amb l’Estat espanyol?
Crec que ells ho han de dir. Això és com una bicicleta que quan deixes de pedalar caus. Ells estan en aquest moment. Veuen que hi ha un precipici, però que si paren de pedalar es cauen. Per això veiem aquestes maniobres estranyes per intentar reconstruir Junts pel Sí. Diuen que volen agrupar a més gent, però cada vegada tenen menys vots. Per tot això el tema de la desconnexió és un brindis al sol, perquè ni legalment és possible, ni tampoc tenen una majoria. La mateixa CUP va dir que no tenien majoria, per tant no ho podrien fer. No veig una base ni social, ni política per poder tirar endavant aquesta desconnexió.Participarà el PSC en els treballs per redactar la Constitució catalana?
De fet, el PSC no està en la comissió sobre el procés constituent. No hi serà perquè no estem d’acord en iniciar una desconnexió amb Espanya per la que el Parlament no té competències. El PSC estarà en altres àmbits, però no el trobaran en una independència no acordada i i il·legal.
Quins són els objectius estratègics del PSC en aquesta legislatura?
Tenim diversos eixos. El principal és l’eix social. El primer dia vam entrar amb Catalunya Sí Que Es Pot una petició per convocar un ple sobre l’emergència social i aquesta és la nostra prioritat absoluta. Està patint molta gent. Al Parlament poden haver debats molt interessants però que no solucionen els problemes reals de gent. Per això parlem d’un pla de xoc immediat contra l’atur juvenil, també contra l’atur dels majors de 45 anys. Un pla d’acreditació professional per a la gent que s’ha vist a l’atur i que no té cap títol reconegut, que no se sap quina experiència té, la qual cosa pot ajudar a molta gent a reincorporar-se. Un pla per a la formació professional, un etern tema que mai s’ha afrontat com es devia. Un pla per als joves que no poden pagar-se les seves carreres, és una vergonya que al segle XXI no pugin estudiar malgrat complir amb els requisits acadèmics. És a dir temes que afecten al dia a dia i que afecten la qualitat de vida. La política no té raó de ser si no es fan coses d’utilitat. Crec en aquestes qüestions hem de ser molt clars ja que són coses que la gent no pot esperar. Per això ja ens va bé que el govern es posi en marxa, per poder començar a fer coses, perquè fins ara ja hem perdut tres mesos.
El seu partit a Sabadell ha estat marcat pel cas Mercuri. Com creu que ha afectat a la seva imatge? Pensa que la gestora arriba massa tard i que s’hauria d’haver constituït a l’esclatar el cas?
Si, però hauríem de diferenciar. El cas Mercuri afecta bàsicament al govern municipal. És cert que el partit va quedar esquitxat i van haver dimissions, de manera que l’executiva va quedar neta de qualsevol sospita. Evidentment el cas Mercuri ha afectat negativament al PSC; això és innegable. És una tema que s’ha de solucionar i esperem que es solucioni com ha de ser. Ara bé, d’això ja fa uns quants anys. El PSC va anar a unes eleccions, no va treure un bon resultat, la ciutadania el va castigar en certa manera per aquest cas, entre altres coses. Creiem que ara era el moment, passades les eleccions municipals, per tornar a reconstruir el PSC a Sabadell.Quins són els objectius de la gestora?
Creiem que s’ha de fer un reset, un inici com es vulgui dir. S’ha de tornar a construir internament el partit, per poder donar servei extern a la societat. Aquesta és la base de qualsevol projecte polític. Intentar tornar a teixir l’entorn del partit, incorporar a gent nova i a gent que ja hi era. A partir d’aquí, començar a construir un projecte polític per a Sabadell que recuperi el millor d’aquella època i el millor d’aquesta. Amb un cultura política de transparència molt més elevada, adaptada als nous temps. La gestora és la millor manera de dir: ‘hem entès el missatge, fins aquí hem arribat, no podem seguir dividits com a partit’. Per tant, comencem un punt d’inici i partir d’aquí comencem a treballar que és el que estem fent aquests dies.
Des de l’oposició i sectors de la ciutadania s’havia criticat l’estil Bustos. Pensa que era un bon estil, el PSC ho ha desterrar?
L’estil Bustos és un cosa una mica abstracta. No feia un any que el PSC estava a l’alcaldia i ja se’n parlava. L’estil Bustos –si es que existia tal cosa- va ser referendat a les urnes diverses vegades. La ciutadania ho va valorar positivament. Per tant, crec que no hi havia gaire debat. Ara bé, quan a això s’afegeix un cas de presumpta corrupció, hi ha gent que diu: veus com que havia un estil Bustos menyspreable i que no es pot tolerar. Sobre l’estil Bustos no sabria què dir-li, no sé a què es referia concretament.
A l’amiguisme, les pràctiques caciquils, el control dels mitjans de comunicació….
En tot cas bona part d’aquestes coses s’han de jutjar als tribunals que decidiran quina part d’aquest estil és il·legal o acceptable. Tota la resta, la gent ho va aprovar diverses vegades a les eleccions.
Quant pot durar la tasca de la gestora per donar pas a l’elecció dels òrgans de direcció del partit?
Al partit hi han dos tipus de gestora: de trànsit, amb una duració de dos mesos per fer les canvis que calguin. L’altre concebuda fins que la situació acompanyi i la nostra és aquesta darrera. Nosaltres no ens fixem cap marge de temps, perquè tampoc ens cal i no fa falta exercir més pressió de la que toca. El que volem, i crec que ho estem fent amb molt èxit, és reunir les condiciones necessàries per tornar a la vida normal del partit i tornar a liderar el projecte polític per a la ciutat. Això pot ser en tres, en sis o en vuit mesos. No hi ha un horitzó temporal clar, tampoc ens ho marquem. Sincerament, ningú s’ha plantejat quan s’acabarà. Tampoc crec que sigui bo. És un tema que ha d’anar evolucionant i quan s’arribi a un punt de maduresa suficient, passarem a triar una executiva i una assemblea que sobiranament vagui decidint. Ni un dia més, ni un dia menys dels necessaris.
Quins han estat els criteris per triar la composició de la gestora?
Per una banda gent amb validesa i de l’altre amb persones dels diferents sectors del partit. És evident que el partit es va dividir en el procés de primàries. El que s’havia de fer era tancar això i el primer símbol ha estat la constitució de la gestora. Per això s’ha triat a gent que estava en una banda o a l’altre o que no estava a cap banda, gent que s’ha incorporat després. Un mica de tot i sobretot gent que vol treballar cap el futur i deixar de mirar el passat dels últims anys, que no ha sigut el millor per a tots nosaltres. A la gestora hi ha gent amb experiència, sense experiència, gent més jove, més gran, professionals… En fi és una mica heterodoxa. No és una tasca fàcil agafar un partit en un moment complicat i dir: ‘m’ho fico sobre les espatlles i ens posem a treballar’. Aquesta gent ha acceptat el repte encantada i amb moltes ganes de treballar.
Què opina de la frase que ha circulat en determinats ambients polític sobre que aquesta gestora està composada pels moderats dels dos sectors del partit?
Home, ningú ha dit: fem una llista amb els moderats dels dos sectors del partit per ficar-los a la gestora. Ara bé, és evident per tornar a teixir el partit s’han evitat a les persones situades als extrems, perquè si no era impossible. No sé si seran els moderats, però la majoria eren dels sectors no radicals amb qui ets pots asseure al voltant d’una taula. És gent que, en cap cas, és sectària, ni amb cap idea preconcebuda de res, que són capaços de dir: ens van equivocar i ara toca rectificar.
No resulta estrany que Josep Ayuso, cap de llista i portaveu del grup municipal socialista, no formi part de la gestora?
No. El grup municipal és una eina més de la gestora. La gestora representa a tot el partit i guia políticament, entre altres elements, la tasca del grup municipal. Josep Ayuso és el portaveu del nostre grup municipal i és una peça molt important dintre d’aquest joc. Això és un tema de partit, no és un tema d’institució. Això cal diferenciar-ho molt bé perquè si sabem fer bé la part de la reconstrucció interna, farem també bé la part externa. Són coses separades i que, evidentment, han d’anar coordinades. Abans l’alcalde no era membre de l’executiva. Al partit hi ha molta gent i no cal omplir-lo de càrrecs. A més, el portaveu ja té molta feina a part d’aquesta. Jo participo, a les que puc, en les reunions del grup municipal, justament per coordinar la nostra tasca.
I, en sentit contrari, li sembla bé que formi part de la gestora una persona com Montserrat Capdevila imputada en el cas Mercuri?
En el cas de Montserrat Capdevila buscaven a una persona que havia estat treballant mots anys per la ciutat com regidora i al Parlament. Creiem que una cosa puntual, que estigui imputada, no afecta la seva experiència política en molts àmbits i coneixedora de molts temes. Tot i que ella no volia estar en primera línia, creiem que té una experiència que ens pot servir. Una cosa no treu la seva vàlua en altres àmbits.
Quina relació hi ha entre la gestora i un grup municipal format per persones que van donar suport a Ayuso a les primàries del PSC? No hi han friccions entre una gestora renovadora i un grup municipal bustista?
En aquest partit, fa cinc anys, tothom era bustista, diguem-ho així. No havia cap problema, ser bustista era ser socialista, tothom anava en la mateixa línia. Que el grup municipal estigui format per persones que van donar suport al company Ayuso, que va ser el guanyador de les primàries, no és cap problema. Ara a la gestora hi ha gent que va donar suport públicament a Josep Ayuso i que va donar suport a Marta Farrés. La gestora intenta trencar aquestes divisions. Això va passar en un moment donat, no va sortir bé i ho vam fer malament tots plegats; però el que intentem ara és dir: Allò va anar malament, tothom ho sap, ho reconeixem. Ara deixa’t estar de si vas donar suport a Ayuso o a Marta Farrés i anem a treballar plegats. Hi van haver divisions internes, però ara no es noten a la gestora. Treballem molt de gust i hem aconseguit ja il·lusionar a molta gent en el projecte de ciutat, la qual cosa costava en els últims anys.
Per cert, vostè havia recolzat a Marta Farrés en les primàries?
Exactament.
Quina valoració fa de la gestió del govern municipal quatripartit?
Ho transmetria en tres paraules molt clares: ineficient, inactiu i inepte en algunes vegades. Crec que fa poques coses i algunes les han fet malament. No fa gaire parlava amb uns veïns de Can Rull que m’explicaven que els hi demanen coses i no reben resposta mai més. També veiem que en el govern municipal hi ha una certa descoordinació que no porta enlloc. És a dir, són inexperts i les poques activitats que fan no les fan bé. Això podia justificar-se amb el canvi de govern quan no es tenia una majoria àmplia, cosa que ja no passa ara que poden fer el que vulguin. L’altre dia presentaven un codi de transparència, un codi ètic i ho presentava una regidora que es va presentar en contra de les decisions del seu partit, la qual cosa ja és poc ètica. També van presentar un comitè de seguiment a la ciutat que no sabem qui el forma. Entenc que quan vens de l’oposició tens un discurs molt purista, però ara mateix estem veient un canvi pel canvi que no sempre és bo. S’ha de reconèixer que el govern va estar ben gestionat durant molt temps. Jo d’ells, com a consell humil, els hi diria que s’han de canviar coses però no s’ha canviar-ho tot, perquè hi han coses que s’havien fet bé. I la ciutat se’n està ressentint. L’altre dia parlava amb gent del sector econòmic que em deien que Terrassa o fins i tot Girona, està molt més activa econòmicament que Sabadell. Això sí que em preocupa. Al final, ja no és un tema de gestió, sinó de donar sortida i feina a la gent que viu a Sabadell.
Quins han de ser els eixos de la tasca d’oposició del PSC a l’ajuntament de Sabadell?
Nosaltres hem de defensar el to social de l’Ajuntament que havien fet quan estaven al govern i que hem de continuar mantenint. Nosaltres sempre dèiem: la gent per sobre de l’asfalt, encara que havia gent que ho criticava perquè havien esvorancs. Nosaltres el que prioritzàvem era donar de menjar a la gent, per dir-ho així. Hem d’estar aquí per demostrar que hi ha una oposició solvent, que sap com s’han de fer les coses, que el govern municipal, que ara mateix té majoria, comet errors i la nostra tasca com oposició, que és on ha posat la ciutadania, és denunciar-ho, corregir-ho, marcar el rumb adequat. No es tracta de quedar-se només en la denúncia. Nosaltres, que hem estat govern i que volem tornar a ser-hi, hem de proposar alternatives a la manera de governar d’ara mateix. Això és el que farem els propers anys. Portem un any d’oposició, de reconstrucció interna, el nostre objectiu és tornar a tenir un projecte amb cara i ulls per recuperar el que havia sigut l’ideari socialista, socialdemòcrata i de progrés per aquesta ciutat. Estic segur que molta gent ho està esperant amb candeletes perquè l’actual govern municipal amb prou feines va passant el dia a dia.
Quin nivell d’interlocució teniu amb l’equip de govern?
Precisament ara iniciarem, com a gestora, una ronda de contactes amb els partits, també amb els que formen el govern municipal per tal que sàpiguen que hi hagut canvis en el principal partit de l’oposició. Això li podré contestar d’aquí un mes quan haguem acabat la ronda de contactes. De moment, he pogut parlar amb l’alcalde alguna vegada i tenim una relació cordial i bona.
Amb la resta de grups de l’oposició pensen tenir alguna mena de coordinació?
Jo no discriminaria en quan oposició i govern. La nostra acció d’oposició és ideològica en un sentit social cap a l’esquerra. Aquí se’ns trobarà sigui el govern o l’oposició. Nosaltres no fem oposició per fer oposició, sinó per ideologia que és la que marca les nostres polítiques.
2 Comments