TAST DE CULTURA
Dissabte, 12 de maig. Ja des de la Via Massagué se senten les notes d’un saxo i d’una guitarra elèctrica. S’albira bona música, tranquil·la i pausada.
A l’endinsar-me al carrer Sant Francesc de Sabadell arribo a la sala Impaktes Visuals i el trobo dret, amb un vell saxo daurat americà marca Buescher fent els últims assajos dels temes que interpretarà juntament amb el guitarrista Víctor Nin a partir de les dotze. És el seu segon concert a Sabadell; el primer el va fer fa uns mesos a ca l’Estruch.
L’Àlex Martos no prové d’una família de músics. Va començar els seus estudis musicals als 18 anys, encara que el seu interès pels instruments de vent ja venia de més lluny. Considera que el saxo té una expressivitat que no tenen d’altres instruments i està convençut que especialment el tenor comunica sentiments i que quan l’aire surt és com si parlés.
Comença els seus estudis de música Moderna a l’Escola Blue Train. Després vindrà el seu pas pel Taller de músics on tindrà com a professor al Joan Chamorro, un dels millors saxofonistes catalans i creador i impulsor de la Sant Andreu Jazz Band. També recorda amb estimació a Gorka Benítez i a Martí Serra.
Durant el curs 2006/2007 va estar becat per la “Sociedad de artistas intérpretes o Ejecutantes de España’ i al 2010 va obtenir el Grau 5 en Teoria de la Música atorgat per la Associated Board of Royal Schools of Music al Regne Unit.
Els seus saxofonistes de referència són Dexter Gordon, Sonny Rollins, Joshua Redman, Chris Potter i Joe Lovano, encara que destaca la creativitat del català Martí Serra i la força de Gabriel Amargant i Joan Chamorro. Ha tingut la sort de tocar amb els cantautors sabadellencs Jep Cardona i Artur Martí, aquest últim present en el concert del dissabte i amb el qual manté un lligam d’amistat personal, confessant que ha tingut i té la seva ajuda permanent.
Al 2010 treu un CD completament autoeditat. Es diu Pim Pam i són temes propis, excepte Samba en preludio d’en Baden Powell, del que fa una versió particular. Música suau, dolça, amb un saxo que ratlla la humanitat i on l’Àlex ens demostra que no és un saxofonista més. Aquí es veu futur, i del bo. La seva sensibilitat musical ens envaeix i tenim la sensació de comunicar-nos amb ell a través del saxo.
“Pocs però ben avinguts”
L’Àlex Martos sobreviu amb les classes particulars i amb la seva participació a l’Orquestra Venus, una de les més contractades a Catalunya. Considera que a Sabadell es recolzen molt poc o gens els músics locals i l’elit els arracona i els menysprea. Llavors s’han de buscar la vida i donar-se a conèixer gairebé casa per casa. Per cert, el seu pròxim concert l’oferirà el dia 22 de juny al Bar del Convent, al centre cívic del Convent de Sant Agustí, al Born de Barcelona. L’acompanyarà al piano Tomàs Fosch.
Acaba el concert. M’agrada tot, però em quedo amb Pim Pam. “Pocs però ben avinguts”, repeteix dues vegades. Els incondicionals i algú que passava per allà. No són bons moments per a la cultura en general, però cal animar el planter i més encara si és bo.
L’Àlex s’acomiada, reparteix somriures i agraeix la presència del públic assistent. La seva prudència musical es trasllada ara a les paraules i ens anima a seguir-lo, a endinsar-nos en aquest món del jazz que està ple d’influències i de formes a gust de tothom. Molta sort, Àlex.
