Thubten Wangchen és monjo budista, membre del parlament tibetà a l’exili i representant del Tibet a Espanya. Va néixer al 1954 al Tibet, però quan tenia només cinc anys va haver de fugir del seu país per la invasió per part de Xina.
Després d’anys demanant almoina pels carrers, va poder ingressar en una escola per a refugiats gràcies al Dalai Lama i el govern indi. Als 16 anys va decidir ingressar en un monestir budista i va començar a aprofundir en la filosofia budista. Va viatjar per primera vegada a Espanya al 1981 i va començar a fer xerrades i exposicions, fins que al 1994 va fundar la Casa del Tibet a Barcelona per difondre la cultura tibetana a Occident. Actualment, la Casa del Tibet compta amb el mateix Dalai Lama com a president i defensa la cooperació i els drets humans dels tibetans. Va ser aquest dijous a Sabadell en el marc d’una exposició sobre Tintín i el Tibet que acull l’Espai Cultura.
Quan era petit, la invasió de Xina el va obligar a fugir del seu país. Què recorda d’aquella època en què va acabar demanant almoina a l’Índia?
És molt difícil recordar-ho tot perquè només tenia uns cinc anys i la memòria que tinc d’aquell moment és molt superficial, però sí que recordo que era molt dur. Un nen petit dormint i demanant diners pels carrers del Nepal i l’Índia, que eren països pobres, era molt difícil. Però el sofriment del poble tibetà ens serveix per obrir ara el nostre cor cap al sofriment de la resta. Quan veiem notícies d’altres països com Somàlia o Síria, de pobresa o d’immigrants que arrisquen la seva vida, no és només un sentiment de paraula, és des del cor, ho sentim.
La situació actual del Tibet és pitjor? Hi ha més repressió?
Segueix igual. Aquesta setmana mateix hi hagut controls al Tibet i molta repressió, i la setmana passada el govern xinès, des de Pequín, va avisar de que s’havia de controlar més la capital del Tibet perquè hi ha molts tibetans que estan a favor del Dalai Lama i que resen per un Tibet lliure, cosa que està prohibida. Ara el govern està buscant a aquesta gent i als seus familiars. Per llàstima, la premsa d’aquí no en parla, no expliquen per què hi ha controls del govern xinès al Tibet, només interessa el mercat de Xina, i d’aquesta manera no es pot conèixer la nostra situació.
És per això que els governs dels altres països no fan res?
Tots els polítics, la ONU, tots, tothom està darrere de Xina, però només del seu mercat, dels diners. Ara els euros i els dòlars manen més que Déu. Tothom busca alguna cosa material i diners, i això fa que perdi valor espiritual, religiós. Tothom està en silenci en el problema del Tibet.
Sent odi cap a la Xina pel que li han fet?
És molt difícil però no tinc odi cap a ells. El Dalai Lama ens va ensenyar a no tenir por ni odi als xinesos. Ens va ensenyar molt i nosaltres ho hem predicat. Quan veig algun xinès que em mira malament perquè sap d’on sóc em molesta una mica, però no m’enfado, no hi ha rancor. És molt important que no hi hagi rancor, perquè això produeix més rancor. La solució no és aquesta, és que tu mateix manis el teu cor perquè els xinesos també busquen pau i felicitat. N’hi ha alguns de dolents, sobretot el govern, però no s’ha de generalitzar.
No veu a prop un Tibet independent?
Independent no, ara mateix és quasi un somni, però estem demanant autonomia del Tibet, ja no demanem la independència perquè veiem que és impossible. Si hi hagués alguna possibilitat per suposat que ho demanaríem, però de moment és molt difícil. Per tant, demanem diàleg i negociacions, que és el millor pels xinesos i els tibetans. Simplement demanem que hi hagi drets humans, llibertat de religió, llibertat d’educació, llibertat del moviment del Tibet i fins i tot educació en el nostre idioma tibetà, perquè ara està prohibit. Tibet no té res actualment. A Tibet segueix la repressió i estem lluitant contra això, sobretot jo mateix donant a conèixer què passa al Tibet al món. Explico què passa, quina és la nostra història, la nostra cultura, que està relacionada amb el budisme ja que és una cultura de la pau. Nosaltres no volem fer cap guerra contra Xina, la nostra única arma per lluitar contra el govern xinès és la veritat, la no violència i el moviment pacífic.
Per vostès el budisme és més que una religió?
El budisme és una de les religions més importants del món, però més que això és una filosofia de vida. Com penses, com actues cada dia, si fas el millor per tu serà millor per la resta. Creiem que si no pots ajudar a algú, com a mínim no li facis mal. Per una banda és el mateix missatge que Jesucrist a la Bíblia, això és essencial no només en el budisme.
Va venir a Barcelona i va obrir la Casa del Tibet per ensenyar i transmetre el budisme. Costa aquí que la gent sigui budista?
Sí, tant si són catòlics com ateus. Tothom pensa que els budistes són simpàtics, pacífics, el Dalai Lama sempre somriu i és una persona molt alegre. Gràcies al carisma, el missatge i el moviment del Dalai Lama, que té el mateix missatge que Gandhi, agrada a la gent, però no hi creu, no se’n volen fer. Tampoc fa falta, cadascú ha de respectar la seva religió i no canviar, no fa falta, però sí aprendre l’essència de totes les religions i nodrir les coses bones, recol·lectar, i les coses dolentes tirar-les a la brossa, perquè no serveix.
No creu que estigui de moda ara?
No, ara no. És una moda des de fa 2.500 anys, quan va néixer buda, i segueix fins ara. La gent el respecta com passa amb moltes religions, però això no vol dir que hi hagi més budistes.
Quina relació hi ha entre religió i política al Tibet?
Per nosaltres, històricament, el Tibet ha estat un país on tenim la nostra pròpia civilització i el Dalai Lama sempre ha estat el cap espiritual i cap de l’estat des de fa 400 anys. Això ara ha canviat, perquè a l’any 2000, amb el canvi de mil·lenni, el Dalai Lama va dir que no volia ser més un líder polític. Els sis milions de tibetans li van demanar que seguís però ell va dir que no, que només vol ser un líder espiritual i que els joves tibetans havien de fer política. A altres països es barallen pel poder, ell, en canvi, no en vol. Gràcies a gestos com aquest del Dalai Lama, al seu carisma i al seu missatge de no violència, el Tibet està cada vegada més viu a l’Occident ni que haguem perdut el nostre país.
Vostè forma part del parlament a l’exili. Què ha de fer?
No hi ha funcions com els diputats catalans, és diferent. A Europa som dos tibetans parlamentaris escollits per elecció pels gairebé 10.000 tibetans que hi ha. La nostra feina és donar a conèixer al món els problemes del Tibet, no només a Catalunya, sinó a tot Europa, rebre suport moral i dir la veritat del què passa. També vaig a l’Índia, on hi ha el govern a l’exili, i dues vegades a l’any, al març i al setembre, ens trobem al Parlament per explicar les novetats d’Europa, com està aquesta situació, els problemes dels tibetans del continent, busquem solucions, i mirem què estem fent per informar al món.
Ha parlat del carisma i la felicitat que desprèn el Dalai Lama però, què és la felicitat?
És una cosa interior. Gràcies a la filosofia i la psicologia budista veiem que tenim una vida humana que ha de basar-se en “mente sana in corpore sano”, i hem de ser feliços en tot moment. Estar trist o ser agressiu amb els altres i amb tu mateix no serveix de res. La pau i la felicitat són al teu interior, ho has de desenvolupar, ser una bona persona i tenir un bon cor. Tothom té problemes, però no serveix de res estar trist, no és la solució. Per això s’ha d’estar alegre, somriure, saludar a tothom, oblidar els problemes i ser amable, perquè estar trist i no obrir el cor als altres no és una manera de ser bona persona.
Què és més important, l’ètica o la religió?
L’ètica, sense cap mena de dubte. La religió és important, però no tant. L’ètica, la moral, ser bona persona i tenir un bon cor és més important que qualsevol religió. Hi ha religiosos que resen tot el dia però sempre estan de mal humor, enganyen a la resta i els hi fan mal. Ni que no resis s’ha de ser bona persona, no fer mal a ningú, i deixar a l’altra gent viure bé és l’essencial.
