ARTICLE D’OPINIÓ
Joan Berlanga i el grup d’Educació d’ICV Sabadell
Ens ho han dit tantes vegades que al final ens hi estem acostumant.
La cantarella de la troika que davant d’aquesta crisi no podem gastar més del que tenim o que la privatització dels serveis públics és la solució més eficient, està provocant que fets gravíssims -dignes de mobilitzacions tan massives com la del passat dia 11- passin molt o força desapercebuts.
Una de les conseqüències més injustes i immorals de l’actual política econòmica impulsada per Merkel, Rajoy, Mas i companyia és la situació que pateixen actualment els infants i els joves, especialment els procedents dels entorns socioeconòmics més desafavorits.
Ara que comença el nou curs escolar, és un bon moment per preguntar-se: quines conseqüències tenen aquestes polítiques d’austeritat entre els infants i joves de Sabadell?.
Les persones que formem el grup d’educació d’ICV de Sabadell anem seguint aquesta qüestió, i la informació que ens arriba és molt preocupant:
Més pobresa a les escoles.
La pobresa infantil és una realitat palpable a bona part de les escoles de la nostra ciutat. Això vulnera directament un dels drets de la infància més bàsics: tenir dret a un nivell de vida adequat al seu desenvolupament, particularment pel que fa a la nutrició, el vestit i l’habitatge.
Hi ha mestres que ens comenten com la seva feina sovint s’acosta cada vegada més a l’assistencialisme. D’altres constaten que l’absentisme ha augmentat. Sabem d’escoles on hi ha mestres que porten esmorzar per algun dels seus alumnes o d’instituts on ja no es fan sortides o viatges de final de curs. L’esperança de l’educació com ascensor social s’ha fet miques.
Menys dotacions econòmiques als centres educatius.
Els darrers cursos el departament d’ensenyament ha retallat significativament les assignacions econòmiques a les escoles i instituts. Aquest fet està provocant seriosos problemes econòmics a les direccions dels centres educatius com impagaments o manca de diners per realitzar les tasques de manteniment o renovar el material comú. Especialment preocupant és -en general- l’antiguitat del material informàtic dels centres i l’estat de conservació dels centres educatius més antics. O el fet que alguns centres hagin tingut serioses dificultats per pagar la calefacció els darrers anys.
Menys mestres i professors
Una dada clarificadora: al 2008 (amb ICV al govern), per cada 10’5 alumnes hi havia un docent. Durant aquests anys la ràtio ha augmentat fins a una ràtio de 12’5 alumnes per mestre
A aquestes retallades cal afegir el criteri del departament d’ensenyament a esperar 15 dies per enviar els substituts dels docents malalts. La pèrdua de qualitat és tan silenciosa com innegable. Davant d’això, no serveixen els maquillatges que aquest curs electoral ens porta, amb dotacions de recursos per als centres educatius que no cobreixen les greus necessitats generades per les retallades i la situació de crisi.
En el context actual, es poden fer polítiques diferents des dels municipis?
Des d’ICV tenim clar que sí. Un bon exemple és com ha fet front Terrassa (amb ICV al govern municipal) a la situació d’emergència social que afecta els infants i joves i les seves famílies.
A diferència de Sabadell, per segon any consecutiu, els casals d’estiu municipals s’allarguen tots els dies d’estiu que no hi ha classe, de juny fins a mig setembre, amb una oferta d’activitats lúdiques (amb colònies, excursions, piscina, etc) i de menjador escolar concentrada als casals cívics de les zones de mes risc social. Els infants i joves que ho necessiten hi tenen accés sense cap cost. A part dels convenis amb dos esplais que se’n fan càrrec amb la planificació i el suport als monitors contractats, l’Ajuntament té un conveni amb Creu Roja i els supermercats, per atendre també les necessitats de les famílies per mitjà d’una tarja moneder, en el mateix període i des d’una perspectiva d’atenció global que evita l’estigmatització. Durant les vacances escolars d’hivern ho repetiran, com ja van fer el curs passat.
Així, una ciutat amb un pressupost i una població molt semblant als de Sabadell prioritza la inversió de gairebé 300.000 euros per dur a terme polítiques per a qui més ho necessita. Això no resoldrà tots els greus problemes que hem esmentat més amunt, però indica el camí per apropar-nos a la justícia social que defensem des dels serveis públics.
Per poder revertir la situació actual, calen noves majories polítiques. Des d’ICV treballem per fer-ho possible i, al maig del 2015, canviar de govern i de prioritats.
