ARTICLE D’OPINIÓ
Lídia Brun, economista i militant d’ICV Sabadell
Delfina Rossi, economista i candidata jove d’ICV al Parlament Europeu
Les polítiques d’austeritat i retallades imposades per la Troika i adoptades alegrement pels governs de la UE no fan més que certificar la tendència neoliberal de les últimes dècades a Occident. Si des que Reagan i Tatcher van inaugurar el cicle de neoliberalisme als 80, l’Estat del Benestar ha anat minvant i les condicions de vida de la majoria de la població han estat cada vegada més precàries (o no, però a costa de grans deutes personals), la resposta a la crisi en forma d’austericidi està acabant definitivament amb ell.
Les polítiques de retallades han destruït els pilars bàsics de la societat del Benestar (educació, sanitat i serveis socials) i reduït drets laborals i llibertats civils. Aquest fet ha agreujat la situació que moltes persones vivien a causa de la crisi, i en comptes de donar-los cobertura social, les ha deixat pràcticament sense recursos per a poder viure i sobreviure, causant un increment brutal i injustificat de la pobresa, i fent d’una crisi econòmica una d’humanitària.
Rescatant el sistema financer sense cap tipus de penalització, regulació ni contrapartida, els governs europeus s’han avingut a pagar la festa de l’especulació dels que han causat la crisi, socialitzant les seves pèrdues, comprometent i supeditant el patrimoni col·lectiu i la garantia pública als interessos d’una minoria. Després que els Estats (és a dir, tota la ciutadania) hagin hagut de pagar la factura tan alta per tapar el forat del sistema financer, se’ns diu que el problema és el deute públic i que “hem viscut per sobre de les nostres possibilitats” i per tant, la resposta és retallar. Se’ns diu que ho hem de fer perquè sinó “els mercats” no ens prestaran diners. No deixa de ser pervers que a més de pagar el gran deute dels bancs amb un cost zero per ells, és ara el propi sistema financer qui fa xantatge i pretén dictaminar les polítiques públiques.
Que l’Estat del Benestar és insostenible és una afirmació rotundament falsa. El problema no és un sistema educatiu universal i públic que garanteix el dret al coneixement i a l’esperit crític, o l’accés de tothom a la millora de les capacitats personals per a un futur millor i una democràcia més reforçada. El problema no és un sistema sanitari universal i públic, que garanteix l’accés a la cura en cas de malaltia i a una vida saludable per tothom. El problema és un sistema capitalista desregulat i antidemocràtic, que aconsegueix imposar les mesures d’austeritat en contra de la majoria de la població, beneficiant als de sempre. El problema és una Europa que amaga aquest sistema sota un complicat tramat burocràtic que dificulta la rendició de comptes i els debats ideològics.
Que l’alternativa a l’austeritat no existeixi és també una fal·làcia. L’austeritat és l’opció política de les elits financeres que volen seguir fent milions a costa del patiment de la gent. I perquè saben que una economia capitalista aguanta molta desigualtat i se n’aprofita d’aquesta, com succeeix als Estats Units, a l’Índia o a Llatinoamèrica.
La defensa a ultrança de l’Estat del Benestar europeu ha de ser el centre de les nostres lluites per construir una alternativa a Europa. Ho hem de defensar des de l’internacionalisme, entenent que el capital actua a tot el món i per tant la solució de la crisi del deute requereix una modificació del sistema financer internacional i de com el posicionem a favor de les persones.
5 Comments