Albert Gorina i Magda Palau, dos joves de 23 anys que van dirigir l’exitosa representació de fa dues temporades Els tres porquets: Comença l’aventura! i del nou èxit de l’actual temporada de Charlie i la fantàstica fàbrica de xocolata. L’Albert ha estudiat Comunicació Audiovisual i està realitzant un Màster en Creació de continguts d’entreteniment per a televisió i Magda està estudiant Magisteri a la Universitat de Vic i estan treballant.
Vau dirigir una de les obres que més èxit ha tingut el Centre Sant Vicenç, Els tres porquets, quins records teniu d’aquella experiència?
Albert: Doncs molts, va ser el nostre punt de partida, ho vam fer per ajudar al Centre, volíem fer una obra bonica i que agradés a la gent i poc a poc es va anar fent gran i més gran, omplint totes les funcions, prorrogant a Sabadell i vam tenir la gran sort d’anar al Victòria a Barcelona.
Magda: Nosaltres vam crear una obra petitona i mai haguéssim pensat que arribaríem tan lluny ni que tingués el ressò que va tenir. Ens va sorprendre molt. No vam veure la màgia que vam transmetre al públic fins que es va acabar tot.
De debò no pensàveu que tindria aquest èxit?
Albert: La veritat és que no, hi ha gent que es pensa que ho teníem tot planificat i no va ser així. Era la primera obra que escrivíem i dirigíem i també hi sortien molts actors que tenien un paper important per primera vegada, va ser un repte per a tots. Ens vam tirar a la piscina, va agradar el producte i tot va sortir molt bé.
Magda: L’Albert i jo ens complementem molt, però mai havíem treballat junts, ens dividíem la feina i així, ho vam fer. No ens imaginàvem en cap moment arribar fins on vam arribar.
Aquest tàndem que formeu tots dos ha deixat el llistó molt alt, per quina raó us vau decantar per Charlie i la fantàstica fàbrica de xocolata com a la següent obra a dirigir?
Albert: La veritat és que després de fer Els tres porquets i veure que el tàndem havia funcionat bé, vam començar a barallar diferents títols com Els tres porquets II, La caputxeta vermella, Hansel i Gretel, fins decidir-nos per Charlie. Tot això amb la premissa de començar des de zero i amb la premissa que tot el que havíem fet fins al moment ens havia servit d’aprenentatge i amb els peus sobre el terra. Volíem fer un salt qualitatiu en tot, text, coreografies més complicades i més actors.
Magda: Vam oblidar del tot el que havíem fet fins al moment i vam voler recomençar un projecte de nou. Tot just acabar porquets ja vam començar a pensar quina seria la següent representació que faríem, podem semblar masoques però ens agrada la feina del teatre des de dintre. Quan ens vam decidir per Charlie, tot i les pors, ja que es una obra complicada de representar degut als grans canvis de decorat, vestuari i demés. En aquell moment no sabíem que a Londres s’estrenaria el musical.
Quan busqueu un nou títol per fer una representació en què us baseu?
Albert: Busquem obres que encara no s’hagin representat al teatre i que la música i les cançons no siguin el més important en la representació. Per exemple; representar El Rey León sense les musiques que tots coneixem seria impossible. En un teatre amateur pagar els drets a una companyia tant important és impossible, per tant busquem històries on nosaltres puguem realitzar la nostra versió i que la gent no trobi a faltar res a la història o a la música.
Magda: En el sentit del que diu l’Albert a Charlie trobem l’essència de la pel·lícula i sobre tot remarquem molt els valors, el respecte, la tolerància, la família o el no voler ser ambiciós.
Us heu decidit per Charlie i us heu rodejat dels actors que ja van participar als Porquets, és per assegurar l’èxit?
Magda: Nosaltres vam obrir les portes a tothom, vam fer un càsting on es podien apuntar tots els socis i tots els nens del taller de teatre i la majoria de gent que va fer els tres porquets es van presentar al càsting.
Albert: Quan parlem de càsting no estem parlant d’un càsting dur, creiem que hi ha molta gent que té molt de talent i que no han tingut la oportunitat de demostrar-ho i gràcies al càsting vam poder descobrir nous talents. Tots els actors han passat pel mateix filtre i per les mateixes condicions. Es van presentar 200 socis, que en van passar 130 a la segona fase i a 100 en la darrera.
Què és el que més us ha costat a l’hora de preparar aquest muntatge?
Albert: Potser el què més ha costat és tot el tema de canvis en els decorats, en el centre no hi havia la costum de fer tants canvis de decorats corporis. Ha costat molt d’entendre que tot ha d’estar molt ben ordenat.
Magda: Difícil tampoc no ha estat, ens hem dividit les tasques entre els dos i ens hem complementat sempre bastant bé. Potser les ultimes setmanes del muntatge han estat més dures perquè tot sortís més bé.
A aquestes alçades de temporada hauríeu d’haver acabat les representacions i en canvi heu prorrogat, us imaginàveu que funcionaria tant be?
Albert: Home, nosaltres teníem un nivell d’exigència molt alt a l’hora de fer aquest muntatge, i teníem el risc de si agradaria o no… No sabíem que ompliríem tant. Mai saps si et passes de curt o de llarg.
Magda: Nosaltres que estem tantes hores treballant en el mateix i veient el mateix, mai saps si agradarà o no, és una incògnita. Quan veus que la resposta és tant bona, és una gran satisfacció.
És difícil d’imaginar quina serà la reacció del públic durant l’espectacle?
Albert: Si, hi ha productes que estan molt ben fets i no acaben d’agradar al públic i en canvi hi ha d’altres que no estan tan ben fetes i en canvi agraden molt. Qui te la ultima paraula la te el públic. Hi ha moments que pensàvem que emocionarien al públic i no ha estat així i a l’inrevés, és complicat.
Magda: El moment que en Charlie troba el bitllet daurat i tothom aplaudeix és un moment màgic i que no pensàvem que tindria aquest punt de màgia.
Fareu estada a Barcelona?
Albert: No ho sabem. L’obra la vam fer per aquesta casa, l’hem prorrogat i no sabem, el que vagi venint ho acceptarem.
Magda: ‘Ojalá’, tot i que ara toquem de peus a terra i estem aquí.
El musical Charlie i la fàbrica de xocolata que l’Albert el defineix com a màgic i la Magda com a inoblidable es representarà al Teatre Sant Vicenç els propers 19 d’abril i el 10 i 24 de maig es realitzarà doble funció a les 11:30 i a les 18 hores. El dissabte 16 de maig hi haurà funció a les 5 de la tarda i a les 9 del vespre.
Foto portada: Gorina i Palau amb l’equip de Charlie i la fàbrica de xocolata. Autor: David B.
