Aquest dijous el cantautor sabadellenc ha fet parada a la Cava Urpí amb la gira A pleno pulmón penjant el cartell de ‘sould out’ des de feia dies.
Albert Pla ha mostrat un cop més el seu estil personal, únic, irreverent, dominat en moltes ocasions pel surrealisme, la improvisació i el bon humor.
Amb una combinació equilibrada d’aquests aspectes, Pla ha anat fent un recorregut per la seva discografia de més de 10 treballs, vestit amb una de les seves túniques habituals, amb mitjons vermells i acompanyat d’una guitarra, un sofà i una màquina de fum.
Amb la frase “sóc l’Albert i vaig a cantar cançons”, ha arrencat un concert improvisat però al mateix temps ben mesurat, on no hi ha faltat la combinació de tot tipus de ritmes entre rumba, pop, rock o passant pel flamenc.
Albert Pla ha rememorat aquells concerts dels anys 80 iniciats a Ca la Pepa, al barri de Gràcia, on va començar la seva carrera musical que l’ha portat arreu del planeta, amb cançons com Ho sento molt del seu primer disc homònim, Vida d’un gat, o l’esperada per tots els assistents Papa, jo vull ser torero, cançó que el va catapultar a l’èxit i que s’ha fet esperar fins al primer bis.
Durant el concert i alternant el català i el castellà en les seves històries, ha anat desgranant de forma absolutament teatral cançons del seu disc Vida y milagros i temes com La diferencia, La colilla, o la versió lliure de Lou Reed Walk on the Wild Side, transformada en El lado más bestia de la vida.
Una vegada més Pla ha trobat la fórmula de conquerir el seu públic sabadellenc que esperava amb expectació l’espectacle del cantautor, que com és habitual en ell no ha deixat indiferent a ningú dels que han omplert la Cava Urpí.
