Calígula - Pablo Derqui. Autor: David B.

La lògica de Calígula fascina a Sabadell

  • Un sensacional Pablo Derqui es posa a la pell de l’Emperador romà.
  • El muntatge de Mario Gas, entre l’absurd i la modernitat.

Feia molt de temps que Sabadell no gaudia d’un espectacle teatral tan potent com el que es va poder veure divendres al Principal. Sense menysprear-ne d’altres que es facin o que passin per la ciutat, Calígula ha estat, sense cap mena de dubte, el muntatge més professional que ha visitat la nostra ciutat en els últims anys.

Amb un Teatre Principal ple a vessar, Calígula, dirigida per Mario Gas, ha fet recordar els millors temps del pas de companyies de teatre de qualitat per Sabadell. La presència d’actors de reconegut prestigi així com les característiques personals del personatge, han estat la barreja perfecta per tal d’oferir un muntatge ple de sensacions, de cops d’efecte i, sobretot, de molta filosofia. A ningú se li escapa que Calígula va ser un emperador despòtic i sanguinari, un assassí sense escrúpols i un psicòpata. Pablo Derqui broda un personatge que bascula entre la bogeria i la sensatesa, entre l’ànima turmentada i el deliri de grandesa, entre la realitat i la ficció, entre la llibertat i el poder, entre la mort i l’amor. El seu caràcter descol·loca l’espectador en molts moments de l’obra doncs la seva aparent pertorbació mental el porta a una lògica aclaparadora. Derqui està genial durant les dues hores d’intrínseca melodia filosòfica, capaç de fer-nos estimar el personatge alhora que rebutjar-lo.

Pel que fa als altres personatges, destacar-ne la interpretació d’un jove Carlos Cuevas, conegut per les seves aparicions a les sèries Vendelplà i Merlí i que dona vida a un Escipió sensible i igualment turmentat. Cal fer també esment al paper que interpreta Borja Espinosa, el barman de Plats Bruts, amb una evolució artística impressionat donant força i lògica a Quereas. No s’ha d’obviar la poderosa embranzida de Pep Ferrer, en el personatge de Corifeo, ni falsedat sensiblera de l’interpretat per Mònica López ni la robustesa d’un Ricardo Moya, avesat en papers teatrals de reconeguda dificultat.

Calígula - Pablo Derqui i Carlos Cuevas. Autor: David B.
Derqui i Cuevas. Autor: David B.

Cal destacar també la importància de l’escenografia, amb un marc inclinat i ocupant-ne tot l’espai, i amb un contrast visual colpidor amb el blanc dels personatges i el negre del fons, que ha anat canviant al llarg de l’obra. Igualment, la música esdevé essencial dins aquest muntatge desigual. Perquè si s’ha de subratllar alguna cosa més en aquest Calígula és que el simbolisme dels primers moments esdevé realitat mica en mica i els plantejaments absurds inicials es transformen en màximes universals. Aquí, una vegada més, Pablo Derqui ratlla la perfecció amb uns diàlegs de gran dificultat, que ell transmet amb una facilitat esbalaïdora.

Recordar que aquest muntatge ha estat el fruit d’una col·laboració entre el Teatre Romea, el Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida i Grec 2017 Festival de Barcelona. Precisament a Mérida el públic va premiar-lo amb una gran ovació. Mario Gas, de fet, havia declarat que la ciutat extremenya era un lloc màgic. A Sabadell no ha estat menys i aquesta al·legoria sobre l’arbitrarietat en l’abús del poder i el procés d’autodestrucció del personatge ha agradat. Una mostra més de la categoria de produccions catalanes que poden viatjar pel món amb el cap ben alt oferint una particular visió de personatges universals.

Foto portada: Derqui, en un moment de la interpretació. Autor: David B. 

Comments are closed.