Dijous a les 19 hores, al Casal Pere Quart, l’historiador Borja de Riquer va impartir la conferència titulada La Generació del 66. El nou antifranquisme català. Una figura intel·lectual: Joan Oliver. L’acte va estar organitzat per la Plataforma per la Llengua en el marc de l’any dedicat a Pere Quart.
Després una breu presentació a càrrec de Laura Benseny, Borja de Riquer va prendre la paraula per pronunciar la seva conferència estructurada en dos parts diferenciades. A la primera, va esbossar les característiques del que anomenà Generació del 66, formada sobretot per joves de les grans ciutats i definida per impulsar els grans canvis de l’etapa final del franquisme.
Des del punt de vista polític, després de 20 anys de franquisme, havien pràcticament desaparegut les grans organitzacions que havien protagonitzat la vida pública abans de la Guerra Civil com la Lliga Regionalista, ERC i CNT. A la dècada del 1960 apareixen dues noves constel·lacions polítiques. D’una banda, el ‘front d’esquerres’, on per primera vegada el marxisme arrela a l’esquerra catalana. Això és degut a tres factors. Primer, que el comunisme representava “l’element més subversiu respecte al franquisme i al capitalisme”; segon, que proporcionava un “instrument útil per analitzar la realitat” i finalment, perquè fornia d’una “vinculació internacional” amb altes lluites mundials. Aquest front estava hegemonitzat pel PSUC, únic partit hereu de la guerra que va fer la renovació generacional, encara que hi havien altres forces com el Front Obrer de Catalunya (FOC) o els partits d’extrema esquerra. D’altra banda, el ‘front catalanista’ on hi havia el Front Nacional de Catalunya (FNC), una formació molt crítica amb el paper d’ERC a la Generalitat republicana, i l’agrupament format per activistes en l’àmbit cívic i cultural de l’entorn de Jordi Pujol. Aquests dos espais, malgrat les seves diferències, tenien en comú l’antifranquisme i la causa catalana que, amb el temps van descobrir que era la mateixa causa i que confluïren en organismes unitaris. El 1966 a la Taula Rodona que per primera vegada aplegà tot l’antifranquisme, de la democràcia cristiana a l’extrema esquerra, i que va tenir la seva expressió més senyera el 1971 amb la formació de l’Assemblea de Catalunya.
Les inquietuds dels joves catalans de la Generació del 66 coincidien amb la revolta de la joventut de tot el món occidental amb causes comuns com l’oposició a la guerra del Vietnam, el maig del 68 francès, la solidaritat amb el Tercer Món o el rebuig a l’apartheid. A Catalunya, la lluita d’aquesta nova generació es desplegà en tres fronts. La Universitat on aconseguiren el suport de la majoria dels estudiants al voltant del Sindicat Democràtic d’Estudiants; el moviment obrer, amb CC.OO que impulsà les grans mobilitzacions dels treballadors i els barris, al voltant de les Associacions de Veïns. En tots tres casos, s’utilitzaren les escletxes legals que permetia el franquisme i feren trontollar el règim. Els activistes d’aquesta generació proporcionarien els quadres dirigents de la Transició.
Esperit rebel i insubornable
La segona part de la conferència va estar dedicada al compromís polític de Joan Oliver que qualificà “d’esperit rebel i insubornable” que va saber connectar amb els joves de aquesta generació. Borja de Riquer va glossar l’activisme polític de Pere Quart que, en un primer moment, va passar per signar múltiples cartes de denúncia com ara contra la repressió als estudiants al Paranimf de la Universitat de Barcelona (1957), contra la detenció i tortura de Jordi Pujol pels Fets del Palau de la Música (1960), en protesta de la repressió dels miners asturians (1962) o contra el Consell de Guerra contra el dirigent del PSUC, Antoni Gutiérrez Díaz (1963). Aquestes preses de posició li causaren diverses detencions els anys 1949, 1957 i 1966, multes, censures, prohibicions de la seva obra i que fins el 1977 no pogués disposar de passaport. Llavors Joan Oliver esdevingué el “prototip de poeta social del moment”.
A partir de la Caput30xinada (1966) adquireix un major protagonisme. La seva actuació en aquesta li costà la detenció i l’interrogatori a mans dels terribles germans Creix de la brigada político-social i una multa de 150.000 pessetes, equivalents a uns 40.000 o 50.000 euros d’ara, que fou sufragada per la subhasta de quadres de Picasso, Miró i Tapies a París.
L’any 1967 al Festival de Poesia Popular al Gran Price la seva intervenció que acabà puny en alt, amb els crits de Llibertat, llibertat, llibertat! fou la més radical i li costà una altre forta multa. La seva actitud rebel es perllongà amb la restauració de la democràcia com demostra el text que envià al Parlament de Catalunya el 1980 per ser inscrit en l’estela d’homenatge als represaliats del franquisme i que per la seva radicalitat no fou acceptat. A parer de Borja de Riquer, Joan Oliver fou “l’activista més llençat” de la seva generació i el que millor va saber connectar amb els joves.
